Situeu-nos el context polític actual del país. Després de més de 70 anys de poder del mateix partit polític, què s'ha aconseguit en aquest període de transició i quins punts es podrien corregir?
La gènesi de la transformació democràtica de Mèxic s'ha de considerar a partir de l'any 1996. Aleshores, el president de la República, Ernesto Cedillo, va enviar una esmena constitucional il·legal al Congrés mexicà.
Tradicionalment, a Mèxic, hi havia milers de protestes per violacions a lleis i reglaments quant a frau electoral. I la gran prova de foc d'aquesta esmena va ser a les eleccions de l'any 2000, on l'elecció va resultar satisfactòria per a tots els partits polítics. Per això, la data d'arrencada del que es pot anomenar l'ascensió democràtica de Mèxic, ha de començar l'any 1996, amb aquesta esmena constitucional.
Mèxic és un país on, durant 71 anys, hi havia un partit hegemònic que era el Partit Revolucionari Institucional. La primera cosa que es detectava era l'absència absoluta d'una divisió de poders. Ara, les iniciatives que envia el titular de l'Executiu passen per un debat intern i eventualment, per una negativa del Congrés al President de la República, que és el que està passant actualment.
Això no implica una paràlisi a l'agenda nacional. Si féssim un recompte de tots els temes que tira endavant el Congrés per iniciatives de l'Executiu, veuríem que un percentatge altíssim té el suport majoritari del Congrés. El Congrés de la Unió està assumint el paper que històricament li correspon en els termes de la Constitució.
El poder judicial era impensable que contravingués alguna decisió del President de la República i actualment ja és d'ús quotidià. Les Corts Supremes han donat negatives molt fortes al president de la República.
Hi ha altres qüestions que encara estan detingudes al Congrés de la Unió, com ara la reforma laboral. La nostra associació amb tractats de lliure comerç del món, el darrer, el més recent, el de la UE, que comença a tenir vigència a l'any 2000, implica també l'homologació de moltes estructures legals.
Hi ha institucions laborals ja molt velles a Mèxic que necessiten homologar-se com a moltes institucions americanes i europees.
La reforma fiscal és un altre assumpte pendent de definir-se al Congrés mexicà, que està costant feina.
D'aquesta manera, l'arribada d'un poder polític diferent del tradicional ha modificat les grans estructures de l'Estat i els mexicans a través del Congrés han interpretat molt bé aquesta alternança. És insuficient per a un canvi democràtic a Mèxic, el simple canvi del President de la República, el que cal és calar molt més profund per poder modificar les estructures de l'estat mexicà.
Afortunadament, cap partit polític en aquests moments, té la majoria absoluta al Congrés, només queda el diàleg com a únic instrument per tirar endavant les iniciatives. El d'ara és un altre Mèxic.
L'estabilitat política que tenim a Mèxic és un marc fantàstic per a les inversions estrangeres i la convivència internacional.
– Parlant de política exterior, amb quins països està més relacionat Mèxic, tant americans com a europeus?
Mèxic te 3.000 km. de frontera amb els Estats Units i, entre legals i il·legals hi haurà uns 20 milions de mexicans en aquest país. És el nostre principal soci comercial, per tant, és evident l'estreta vinculació amb els Estats Units.
Tot i això, el president Fox està apostant per diversificar els nostres mercats i les nostres relacions, fonamentalment amb Europa.
Estem molt agraïts a Espanya pel suport en la negociació amb el Tractat de la UE.
– Quins vincles té Mèxic amb Europa, des del punt de vista polític?
En primer lloc, des del punt de vista històric, compartim pràcticament els mateixos valors democràtics. Sempre hem anat de la mà d'Espanya, excepte els 40 anys que no vam tenir relacions diplomàtiques al país. Espanya ens ha obert les portes europees, i nosaltres hem obert les portes d'Europa a través d'Espanya, de manera que hi ha una reciprocitat molt evident.
Entre les grans inversions europees, destaquen les alemanyes, les franceses i les holandeses. Les relacions amb Europa ara s'han incrementat pel Tractat de Lliure Comerç.
– L'intercanvi comercial i econòmic entre les dues potències, Espanya i Mèxic, coincideixen els experts que no es correspon amb el seu potencial, a què creu que és degut?
Ambdues parts podrien fer un esforç més gran. Jo ho atribueixo a un problema de desconeixement, no crec que hi hagi per part d'Espanya, cap reticència quant a estabilitat política.
En aquests moments, Mèxic necessita inversions estrangeres per renovar, i en molts casos, crear tota la infraestructura que es necessita: aeroports, carreteres, ports i telecomunicacions. En aquests camps, vitals per a Mèxic, està competint Espanya.
- Quina és la postura de Mèxic davant l'imminent atac a l'Iraq?, i quina és la seva postura personal i la seva opinió sobre la postura d'Espanya?
La setmana passada va ser aquí el nostre vicecanceller, l'ambaixador Verruga, i va ser molt exprés en dir quina és la postura de Mèxic. Creiem en la vigència d'un ordre internacional regit pel dret, i per això pensem que seria millor una nova resolució del Consell de Seguretat sobre aquest assumpte. No serà fàcil per a Mèxic aquesta decisió, atesa la nostra relació amb els Estats Units.
Des de la Segona Guerra Mundial fins avui, no hi havia hagut una conjuntura tan greu com la que estem travessant, fonamentalment, en la manifestació de la voluntat del Govern mexicà en aquesta conjuntura. Volem el desarmament per vies pacífiques, la participació de la comunitat internacional regida pel dret.
La visió d'Espanya no ens toca jutjar-la, però segons va fer veure el canceller al Consell de Seguretat, Mèxic respecta la seva decisió.
Personalment, em molesta molt la guerra, crec que qualsevol persona. És molt difícil que hi hagi una guerra justa, no sé si estan exhaurits tots els mètodes pacífics. Quan una nació no esgota els mitjans que estan al seu abast per evitar una confrontació, jo em pregunto, aquesta guerra serà lícita, serà legítima?
I el que més em preocupa, a més de les víctimes innocents, és la situació en què quedaríem a la postguerra, arribaríem a un nou ordre mundial?, més aviat a una nova era de desordre mundial.
– Com veu el moviment de capital humà, dins i fora de Mèxic?
Fonamentalment, hi ha una emigració als Estats Units de treball, però hi ha centres del món on estan acudint cervells mexicans, tant als Estats Units com a Europa. Espero que les condicions econòmiques millorin per poder retenir els mexicans que van als Estats Units i els cervells que van a diverses parts del món. El més dramàtic és que els mexicans se'n vagin per tenir millors condicions de vida que a Mèxic.
– És cert que Espanya i Mèxic són pont tant per accedir a Europa com a Amèrica?
És una plataforma de llançament per al nostre comerç amb Estats Units i Canadà i per al nostre comerç amb Amèrica del Sud.
Mèxic és el país del món que té més tractats comercials, i la posició geogràfica de Mèxic a l'Atlàntic i al Pacífic, em sembla que és un privilegi. Cal aprofitar els 3.000 km. de frontera que tenim amb el país més poderós i treure-li allò positiu.
Hi ha altres assumptes en què val la pena insistir, com la col·laboració d'Espanya i Mèxic en els assumptes de narcotràfic i terrorisme. Aquesta col·laboració ha estat ratificada pel president Fox i el president Aznar. Crec que qualsevol tipus de col·laboració en aquestes xacres mundials, ens identifica més els dos governs i els dos països. ::

