Tècnic comercial i economista de l'Estat des del 1977, Emilio Carmona té una àmplia i brillant trajectòria professional, vinculada sempre al comerç internacional. Home de sòlids coneixements, idees molt clares i tracte afable, ha estat conseller econòmic i comercial a l'Iraq, Kuwait, Síria i el Líban; cap de l'Oficina Comercial d'Espanya a Dusseldorf (Alemanya) i director general de Promoció de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) entre 1994 i 2001. Aquest any abandona voluntàriament l'Administració per integrar-se a l'equip de José Manuel Fernández Norniella al Consell Superior de Cambres de Comerç, primer com a director del Servei d'Estudis de les Cambres
– Les Cambres han modificat aquest any les seves estratègies de suport a la internacionalització de les empreses. Quins són els criteris daquest canvi i quins objectius es persegueixen?
Els canvis en l'estructura de la base exportadora espanyola, les contínues transformacions en el context econòmic internacional i les variacions en la pròpia estratègia de les empreses, que ja no només busquen vendre, sinó invertir en mercats exteriors, són les raons principals que han mogut les Cambres a analitzar la seva actual estratègia de suport a la internacionalització. El Pla de Cooperació Empresarial, elaborat a partir d‟aquestes reflexions, afecta directament l‟actuació dels Comitès Bilaterals. El seu objectiu és donar una resposta coordinada i continuada a les necessitats empresarials a l'hora d'implantar-se a altres mercats a través de fórmules diferents de les estrictament comercials; però també recolza les empreses que requereixen un esforç continuat en un mercat específic.
– Una de les novetats de la nova estratègia és la identificació de 12 països prioritaris. Quines raons justifiquen aquesta selecció?
El criteri de selecció d'aquests 12 països obeeix a la necessitat d'aconseguir la rendibilitat més gran per a les nostres empreses a mitjà i llarg termini. Argentina, Brasil, Xile, Mèxic, Estats Units, Polònia, Rússia, Iraq, Iran, Turquia, Xina i Japó són mercats estratègics que demanen i ofereixen oportunitats en sectors en què les empreses espanyoles tenen un clar avantatge competitiu. Les activitats a cadascun dels països estan degudament planificades i vertebrades als Plans-País. S'hi analitzen les característiques de cadascun dels mercats, els sectors amb més possibilitats i, fins i tot, les regions geogràfiques que estan menys explorades per la inversió estrangera. Per tant, garanteix més possibilitats i ofereixen més oportunitats a l'empresa espanyola. El programa ha permès que les Cambres s'integrin i es coordinin voluntàriament, tot acabant amb la dispersió d'accions que hi havia en aquest àmbit.
– Però aquesta relació de països coincideix, en línies generals, amb les prioritats definides pel Govern. No s'estan concentrant gaires esforços en pocs països en detriment d'una diversificació necessària dels nostres mercats exteriors?
Aquesta coincidència obeeix, lògicament, al fet que els països elegits tenen una importància rellevant. Concentren interessos espanyols i conciten l'interès de les empreses espanyoles per aquests mercats. Però aquesta aposta no significa pas que s'abandonin, per part de les Cambres, altres mercats que, per raons conjunturals o per desenvolupament del seu potencial, estimem han de ser abordats de forma creixent i contundent. A més, les Cambres són autònomes i conseqüentment, ja estan fent, a l'àmbit de les accions d'interès específic del Pla Cameral, una aposta decidida per la diversificació de mercats.
– El foment de la inversió exterior és un dels eixos bàsics de la nova estratègia cameral. Quines mesures i suports concrets s'hi incorporen per desenvolupar aquest objectiu?
Les Cambres faran una aposta més gran per la promoció de la cooperació empresarial i, dins d'aquesta, per les inversions. Inicialment, els instruments que estem estudiant són jornades informatives sobre oportunitats d'inversió en mercats exteriors, trobades empresarials en aquests països, missions d'inversors en tots dos sentits i no descartem accions concretes de suport i assessorament a empreses que vegem tenen oportunitats reals de negoci. En aquest àmbit, com en altres, desitgem comptar amb el suport d'altres institucions com l'ICEX, COFIDES o CESCE, amb què ja estem en converses.
– La incorporació de les pimes als mercats exteriors és una de les assignatures pendents de les polítiques d'internacionalització a Espanya, quins estímuls incorporaran les Cambres per donar suport a la sortida a l'exterior de les petites i mitjanes empreses?
La incorporació de les pimes als mercats exteriors ha deixat de ser l‟assignatura pendent per convertir-se en un dels grans objectius, quan parlem d‟augmentar la base exportadora. No és una assignatura pendent, perquè el programa PIPE que hem desenvolupat amb l'ICEX, comunitats autònomes i amb el suport del FEDER comunitari ha tingut un èxit notable entre les empreses que volien iniciar-se en el camí de l'exportació. Per tant, la idea és continuar donant suport al PIPE 2000 i, per descomptat, incorporar nous serveis, així com possibles nous instruments d'iniciació que siguin alternatius al PIPE 2000.
– En relació amb el PIPE, la segona edició del Pla respon a les expectatives?
El desenvolupament del programa és molt satisfactori. Recentment, hem realitzat, en col·laboració amb l'ICEX una enquesta que demana l'opinió de les pimes que han estat PIPES o que ho són actualment i com a indicadors de resultats es pot destacar que les pimes participants han augmentat la xifra d'exportació un 71% i incrementat en un 24,8% la facturació. L'ocupació també s'ha vist afavorida, ja que les empreses han ampliat les seves
plantilles en un 13,7% i el 51% ha creat el departament d'exportació, després de la seva participació al PIPE.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
