El TLC UE-Índia obre la porta a 1.400 milions de consumidors: què guanya l'oli i el vi espanyol

Fa poc més de cinc mesos, la Unió Europea va tancar l?acord comercial més ambiciós de la seva història. I a Espanya, encara molt pocs han reparat què significa per a l'oli d'oliva i el vi.

El 27 de gener passat, Brussel·les i Nova Delhi van anunciar la conclusió de les negociacions per a un Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i l'Índia, després de més de dues dècades de converses intermitents. El resultat és, en termes simples, la zona de lliure comerç més gran mai creada: prop de 2.000 milions de persones i una quarta part del PIB mundial.

Ara mateix, el text està en fase de revisió legal, un procés que es preveu de cinc a sis mesos. La signatura formal s'espera per a finals d'aquest any, i l'aplicació provisional de l'acord, cap al 2027. És a dir: encara hi ha temps per preparar-se, però no tant com sembla.

Pel sector agroalimentari espanyol, el capítol rellevant és l'aranzelari. Índia ha estat tradicionalment un dels mercats més tancats del món per al vi europeu, amb aranzels que en alguns casos superen el 150% i que, un cop sumats marges, impostos i llicències, poden multiplicar per quatre el preu final al consumidor. El nou acord redueix substancialment aquesta barrera, i ho fa a més incloent productes com l'oli d'oliva, el kiwi o la pera, tres partides en què Espanya té un pes exportador considerable i que van quedar fora de l'acord que l'Índia ja va signar amb el Regne Unit.

Això no és un detall menor. Significa que, en oli d'oliva, Espanya competirà a l'Índia en millors condicions que un soci comercial que portava avantatge.

L'acord, en conjunt, elimina o redueix aranzels en més del 90% de les línies comercials per part europea i en el 86% per part índia, amb una cobertura de liberalització que frega el 97-99% del comerç bilateral. Per descomptat, hi ha sectors blindats en les dues direccions: la UE manté protecció sobre carn de boví, arròs, sucre o aus de corral, mentre que l'Índia protegeix lactis i cereals bàsics. Però l'oli i el vi no són entre els sacrificats.

Aquí convé ser realistes: això no es traduirà en comandes la setmana que ve. Entre la revisió legal, la ratificació pel Parlament Europeu i el Lok Sabha indi, i la implementació gradual de les reduccions aranzelàries -que en alguns casos s'estendrà uns quants anys-, el calendari real d'aquesta oportunitat es mesura en trimestres, no en setmanes.

I aquí hi ha, precisament, la finestra que moltes empreses deixaran passar. L'experiència amb altres acords comercials -Nova Zelanda, Vietnam, Corea del Sud- és sempre la mateixa: les companyies que comencen a construir relació comercial, registre de marca, indicacions geogràfiques i xarxa de distribució abans que l'aranzel baixi són les que capturen la major part del mercat els primers anys. Les que esperen que el TLC estigui en vigor arriben a lluitar pel que queda.

Índia, a més, no és un mercat que s'entengui per analogia amb cap altre. La regulació sanitària, la fragmentació per estats, la diversitat de canals de distribució i les diferències culturals al voltant del consum d'alcohol –recordem que diversos estats indis mantenen restriccions o prohibicions– exigeixen un treball d'entrada molt més artesanal que en altres mercats on Espanya ja té tradició exportadora.

Amb la revisió legal en marxa i l'entrada en vigor encara a un parell d'anys vista, el marge de maniobra real està en aquesta fase: validar el mercat, entendre la regulació estat per estat i començar a construir xarxa de distribució abans que la reducció aranzelària estigui operativa.

Ana Maria Giraldo

Business Consultant, Gedeth Network