El xoc cultural: la malaltia ocupacional de l'expatriació i els negocis internacionals (i III)

El que és fonamental per enfrontar-nos amb èxit al xoc cultural és tenir clar que aquest no és més que una reacció natural a la tensió provocada per la immersió en un nou entorn. La resposta més apropiada al xoc cultural és no intentar fugir-ne ni intentar ignorar-lo, sinó aprendre a gestionar l'estrès que aquell provoca. Com? Seguint, per exemple i entre altres, aquests deu consells de la Dra. Marx, de Broadbent International:
1. No permeteu que el xoc cultural l'agafi desprevingut. Formeu-vos i apreneu a reconèixer els seus símptomes abans de la seva partida.
2. Sigueu conscients que el xoc cultural passarà amb independència del vostre país de destinació.
3. Tan bon punt arribi a ell, intenteu identificar punts de suport en compatriotes, altres expatriats i persones del país.
4. Eviteu l'estratègia de l'estruç quan arribin els primers avisos del xoc cultural. Simplement, no funcionarà.
5. Aprendre de lexperiència daltres expatriats. No dubteu a demanar el vostre consell.
6. Concedeixi temps suficient per adaptar-se i exigeixi-ho a la seva empresa. Procureu no saturar-vos de feina al principi de la vostra estada. És contraproduent. L'aconsellable és aprendre primer com s'hi fan les coses.
7. No vacileu en sol·licitar ajuda professional si veieu que, malgrat els seus esforços, el xoc cultural posa en perill el seu rendiment professional i/o la seva estabilitat personal i familiar.
8. Sàpiga que experimentarà símptomes semblants quan torni a casa. El xoc cultural de tornada existeix, i també és normal.
9. El xoc cultural té, com veurem a continuació, aspectes positius.
10. Mantingueu el sentit de l'humor. En els negocis internacionals és fonamental saber riure's d'un mateix.
Efectivament, el xoc cultural és, encara que a primera vista sembli el contrari, beneficiós. Per què? Com assevera la Dra. Adler, de la Universitat McGill (Canadà), «fins i tot en casos severs, el xoc cultural és un senyal positiu que indica que l'expatriat s'està involucrant de manera profunda en la nova cultura en comptes de romandre aïllat en un gueto. En conseqüència, els expatriats més experimentats veuen el xoc cultural com una prova que estan fent bé les coses, i no al revés».
A més a més, el xoc cultural és la derivada natural d'una lògica introspecció. En treballar -i, sovint, també viure- en una altra cultura ens veiem abocats a reexaminar les nostres habilitats relacionals i comunicacionals; a viure i treballar segons altres normes i pràctiques; a experimentar nous comportaments i costums; i, en definitiva i sobretot, a enfrontar-nos a les nostres pròpies creences, valors i prejudicis. Tot això causa una mena de terratrèmol identitari que, ben gestionat, suposa un creixement personal i professional, materialitzat en un reforçament de l'autoestima, més flexibilitat i obertura mental, millor capacitat de relació i comunicació i, especialment, una riquesa emocional més gran.
Aquesta introspecció i realineament personal i professional continua quan tornem a casa. És el que es coneix com a xoc cultural de reentrada. Mentre és fora, el mateix expatriat, els seus amics, els seus familiars, la seva empresa, el seu país, etc., canvien. A més, durant el període d'adaptació a una altra cultura, l'expatriat sol idealitzar allò que ha quedat 'a casa'. Quan hi torna, s'adona de la distància que hi ha entre els seus records idealitzats i la realitat. A això cal afegir-hi que el repatriat pot veure rebaixat -o percebre-ho així- el seu estatus social ja que és possible que perdi molts dels 'privilegis' de què gaudia a l'estranger i que solen formar part dels paquets d'expatriació: casa, cotxe, servei, etc. I també pot creure -en molts casos amb tota la raó- que les habilitats i coneixements adquirits durant el seu període d'expatriació no són degudament valorats i aprofitats per la seva empresa, si no senzillament ignorats. Aquest és un dels motius principals pels quals, aproximadament, un 25% dels repatriats abandonen la seva empresa per una altra de la competència. Molts repatriats qualifiquen el xoc cultural de tornada com a fins i tot més dur que l'experimentat a l'estranger. I, no obstant, és un gran desconegut -encara més que el d'anada-, tant pels mateixos expatriats com per les empreses respectives.
Per minimitzar els efectes dels dos xocs culturals -i les seves conseqüències oneroses en recursos humans i financers-, és imprescindible una adequada política de formació. «Conforme els recursos humans de les empreses cada vegada són més multiculturals, i els seus clients són més globals -afirma la Dra. Adler-, la necessitat de directius amb formació intercultural també s'incrementa. Tant les empreses com els expatriats necessiten cultivar el coneixement i la comprensió dels processos de xoc cultural d'anada i de tornada, i desenvolupar estratègies de formació i de suport que suposin un benefici mutu». Amén, Dra. Adler.