Rècord del sector agroalimentari espanyol: reptes i xifres

El sector agroalimentari espanyol es consolida com un pilar estratègic de l'economia nacional, aconseguint xifres rècord d'exportació amb 79.000 milions d'euros el 2025. Tot i això, enfronta desafiaments crucials en matèria de productivitat, innovació i relleu generacional. Aquestes són les principals conclusions de la novena edició de l'Observatori sobre el sector agroalimentari espanyol en el context europeu, elaborat per la Fundació Grupo Cajamar i l'Ivie (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), les conclusions del qual van ser exposades pel president de Cajamar, Eduardo Baamonde, en un acte clausurat pel ministre d'Agricultura.

Un pilar econòmic amb xifres rècord

L'informe subratlla l'enorme rellevància del sector a l'economia espanyola. Segons les dades presentades per Joaquín Maudos, director adjunt de Recerca de l'Ivie, el sector agroalimentari en conjunt va aportar el 9% del PIB nacional el 2025, El que es traduïx en anuals. en rendes, salaris i beneficis. A més, va generar el 11,5% de l'ocupació total, donant feina a 2,6 milions de persones. «Som la quarta potència europea en producció del sector i la tercera en ocupació», va destacar Maudos.

Una de les dades més significatives és el rècord històric d'exportacions, que van assolir els 79.000 milions d'euros. Maudos va puntualitzar un aspecte clau d'aquesta fita: «Aquest any ho hem aconseguit creixent en quantitats, no en preus, no en inflació». Aquest dinamisme exterior es reflecteix també a la balança comercial. Ignacio Atance, Director del Servei d'Estudis i Publicacions de la Fundació Grupo Cajamar, va assenyalar que Espanya va tancar el 2025 amb més de 18.000 milions de saldo exterior positiu, una dada que contrasta amb la situació d'altres gegants europeus: «França, per primer any, ha tingut un saldo exterior negatiu».

La productivitat i la innovació, els grans desafiaments

Tot i la fortalesa de les xifres, l'observatori posa el focus en diverses debilitats estructurals que amenacen la competitivitat futura. El principal problema detectat és la baixa productivitat, especialment a la indústria de la transformació i la comercialització. Segons Maudos, el sector millora la seva competitivitat «a costa de reduir els costos laborals, i no és la via més adequada». Aquesta situació, explica, limita el potencial de millora salarial, encara que al sector primari, afectat per la falta de relleu generacional, «hi ha marge per pujar els salaris» per atraure mà dobra.

Un altre repte fonamental és la innovació. L'informe revela una bretxa important amb els nostres socis europeus. "La bretxa que tenim en esforç innovador amb Europa és del 30%", va advertir Maudos. Això significa que la inversió en R+D com a percentatge del valor afegit del sector és un terç inferior a la mitjana de la UE. «Cal apostar per la innovació i també per la digitalització», va insistir.

Ignacio Atance va reforçar aquest advertiment, assenyalant que, encara que l'evolució general és molt positiva, cal parar esment a certes variables per mantenir el caràcter estratègic del sector. «La productivitat és la variable fonamental perquè el que avui funciona segueixi funcionant, i detectem a l'observatori certs signes d'esgotament que hem d'aprofundir», va concloure. A aquests reptes se n'hi sumen altres de caràcter transversal com la sostenibilitat i els riscos geopolítics, que afecten els costos d'insums clau com els fertilitzants o el transport.

Preguntes i Respostes Claus

Quin és el pes del sector agroalimentari a l'economia d'Espanya?

El sector agroalimentari espanyol representa el 9% del producte interior brut (PIB), generant 137.000 milions d'euros, i l'11,5% de l'ocupació total, amb 2,6 milions de treballadors. A més, el 2025 va assolir un rècord d'exportacions de 79.000 milions d'euros.

Quins són els principals reptes que enfronta el sector agroalimentari a Espanya?

Els principals desafiaments són una baixa productivitat, especialment a la indústria transformadora; una inversió en R+D+i un 30% inferior a la mitjana de la Unió Europea; la manca de relleu generacional al sector primari; i ladaptació a la sostenibilitat i els riscos geopolítics.