Valentí Pich, President del Registre d'Economistes Assessors Fiscals, a l'acte de presentació del VI Congrés d'aquest òrgan especialitzat dels economistes que tindrà lloc el 3,4, 5 i el 6 de novembre a Logronyo (i que abordarà els aspectes destacats de la nova Llei General Tributària), i davant les veus que reclamen una reforma de l'Impost sobre Societat i que, des del 1996, any en què es va començar a aplicar la Llei 43/1995 que el regula, ha demostrat un funcionament correcte i una notable capacitat recaptatòria.
Tot i això, el Sr. Pich Rosell considera que, almenys, convindria retocar els aspectes següents d'aquest Impost sobre Societats:
※ Modernitzar urgentment les taules d’amortització vigents per adaptar-les a una nova realitat tecnològica que propicia una obsolescència cada cop més ràpida.
※ Estudiar una rebaixa dels tipus impositius, a fi de competir amb els tipus establerts per la resta de països de la UE, especialment amb els dels nous socis. Aquesta mesura podria ajudar a frenar la deslocalització de les empreses.
※ Davant la proposta de retallar el nombre de deduccions, bonificacions i règims especials intentant simplificar l’impost i dotar-lo d’una major transparència, convindria actuar amb prudència perquè, encara que tècnicament aquesta tendència pogués semblar raonable, xoca frontalment contra les possibilitats d’utilitzar el tribut com a eina de política econòmica i, en alguns casos.
※ Analitzar la millora d’alguns aspectes puntuals, aprofitant l’experiència acumulada en els anys d’aplicació de la Llei, com ara el règim especial de societats patrimonials.
※ Així mateix, si finalment la nostra normativa comptable s’adapta a les Normes Internacionals de Comptabilitat, cal modificar la llei de l’impost perquè la valoració de determinats elements pel valor raonable no tingui un cost fiscal per al’empresa.
D'altra banda, el REAF es considera que el Ministeri i l'Agència Tributària haurien d'intensificar els seus esforços per informar tots els afectats dels aspectes nous de la Llei General Tributària que es va aprovar a finals de 2003 i que ha entrat en vigor l'1 de juliol de 2004. Aquesta és una oportunitat per demostrar que canvien els usos i costum obligats tributaris. En especial, i sobretot quan el desenvolupament reglamentari no ha vist encara la llum, sembla raonable que aquesta tasca informativa se centrés en els règims transitoris, sent paradigmàtic el cas del procediment sancionador.
Pel que fa als procediments sancionadors iniciats abans de l'1 de juliol de 2004, la rica casuística es podria resumir en dues situacions:
※ Sancions pendents de liquidació l’1 de juliol que es troben en via d’inspecció o gestió.
※ Sancions que a aquesta data estaven recorregudes. Podrien estar recorregudes en reposició, pendents de resolució en un Tribunal Economicoadministratiu o recorregudes a la via Contenciosa Administrativa.
Per prendre decisions davant la represa d'expedients sancionadors que es trobin a la primera situació, el REAF ja va elaborar una sintètica guia al juliol, quan l'Agència Tributària va començar a notificar la represa.
Ara, i als contribuents que es trobin en el segon supòsit, convé advertir-los que si abans de 31 de desembre no han tingut notícies del seu expedient, hauran de valorar si els interessa prendre la iniciativa desistint del recurs o reclamació i ingressant la sanció per poder beneficiar-se d'una reducció del 25 per 100, cosa que ja no serà possible després
Finalment, el Sr. Valentí Pich va mostrar la seva satisfacció per la decisió que sembla haver pres el Govern de deflactar la tarifa de l'IRPF, cosa que suposa mantenir-la igual que l'anterior en termes reals. Aquesta mesura afegeix transparència i impedeix la pujada encoberta produïda via inflació.




