L'escassetat d'infraestructures de ferrocarril que connectin la Península Ibèrica amb la resta del continent és el fre principal perquè aquesta es converteixi en la plataforma logística del sud d'Europa. En aquesta opinió van coincidir tots els ponents que van participar al primer dels Debats ICIL 2006, celebrats la setmana passada a Madrid, i en què es va tractar de respondre la pregunta de si és possible «una estratègia logística global a nivell nacional».
El primer dels quatre fòrums de discussió, moderat per Lluís E. Doménech, Director General de la Fundació ICIL, va col·locar al punt de mira la creació a la Península d'una gran plataforma logística que realitzi totes les operacions que reclama el sud europeu. Els quatre participants, Santiago García, del Port de Barcelona; Xavier Ribó, Gerent de Barcelona Centre Logístic; José Andrés Piedra, Gerent de Madrid Plataforma Logística i José Luis Estrada, en representació de Ports de l'Estat, van coincidir, amb els seus més i els seus menys, que sí que és possible i positiu aquest futur com a centre d'operacions logístiques, però que és inviable sense el funcionament adequat del transport via ferrocarril.
Xavier Ribó, un dels més crítics amb la idea, encara que a favor, va afegir la que per a ell és, a més, una condició indispensable, després corroborada pels seus companys de taula: la necessitat d'una «estratègia global». Un projecte en comú on empreses del sector i administracions nacionals i regionals vagin a una. En aquesta mateixa direcció va intervenir el representant de MPL, José Andrés Piedra, que va advertir de la necessitat de «prendre posicions a temps» abans que altres s'avancin, si volem que la Península Ibèrica entri a formar part d'un «mercat multipolar» a Europa.
Un hinterland de ports mediterranis
Santiago García es va referir a tot el trànsit de mercaderies procedent d'Àsia, cada vegada més gran, que entra pel Canal de Suez i, de camí als ports del nord d'Europa, passa davant dels ports mediterranis i espanyols. Va insistir en l'enfortiment de l'arc mediterrani, que inclogui tots els ports, des d'Algesires a Marsella, per lluitar i competir amb el nord europeu. «Els ports de la Mediterrània, vistos des de l'Orient, som molt petitons. El nostre problema continua sent la unió. Els ports del nord comparteixen un hinterland. Rotterdam, Hamburg o Anvers competeixen entre si, però alhora comparteixen perquè tenen una xarxa d'interconnexió forta». Si Espanya i la Península actuen com un lobby al costat de tota la Mediterrània, es pot quedar amb part important del «pastís que passa per davant», sempre que hi hagi la connexió adequada amb el Vell Continent.
El representant directiu de Ports de l'Estat, José Luis Estrada, va afirmar que Espanya reuneix les condicions per ser aquest centre logístic plantejat i també es va centrar en la matèria de referència, els ports. Va admetre que alguns, com havien comentat els companys en intervencions prèvies, estan saturats, com és el cas de València o Barcelona. «Però s?estan fent desenvolupaments infraestructurals que permetran, en pocs anys, satisfer una demanda creixent», va apuntar. A més de reiterar el ferrocarril com una limitació als ports espanyols, va coincidir amb la resta que no és lògic «que els ports del nord d'Europa atenguin també les necessitats del sud» i que, amb les quantitats creixents de trànsit procedents de la Xina, l'Índia, etc. «Espanya hi ha de jugar el paper». Va afegir a més el tema mediambiental, matisant que els ports nacionals estan en millors condicions que el d'Anvers o Rotterdam per complir amb la normativa sobre això. Per a Estrada, els ports espanyols són molt més competitius avui que fa una dècada i hi va introduir un matís: «es competeix interport i també es pot fer a nivell d'autoritats portuàries. Entre operadors privats, la competència és bona, però entre les autoritats -referint-se en concret a les infraestructures- hi ha d'haver col·laboració».
Més infraestructures al país
Precisament, el representant de Ports de l'Estat va parlar de les limitacions dels nostres ports en qüestions logístiques. Una plataforma logística no s'entén només com una activitat intermodal, que és la que es desenvolupa als ports. «Els ports no es poden quedar en la funció genuïna, cal donar-los un valor afegit». Passa que els ports espanyols gairebé no tenen sòl perquè, la majoria, «s'han construït amb dics, guanyant terreny al mar», va explicar Estrada. Per això la necessitat de crear espais en grans superfícies fora, una problemàtica afegida a la del ferrocarril. Aquí entren en joc iniciatives com MPL o PLAÇA, a Saragossa. En aquest sentit, José Andrés Piedra, va fer servir l'adjectiu «polièdrica» per qualificar l'estratègia que ha de seguir el conjunt d'actors per competir fortament i portar-nos el ja citat «pastís» al «nostre terreny».


