Logística Marítima
L'Autoritat Portuària de Bilbao ha presentat els resultats del primer semestre del 2026, i ha registrat un trànsit total de 17,3 milions de tones, un 12,3% més que el 2025. 87,1 milions d?euros.
El Port de Bilbao presenta un creixement rècord del 12,3% el primer semestre del 2026
La Autoridad Portuaria de Bilbao ha anunciat un creixement del 12,3% en el tràfic de mercaderies durant el primer semestre del 2026, arribant a les 17.317.427 tones. En una presentació realitzada per Ivan Jimenez, president de l'entitat, s'ha qualificat aquesta dada com el major increment interanual en un inici d'any des del 2004, fet que suposa una fita en els darrers vint-i-dos anys per a la infraestructura portuària.
Tot i un inici d'any complex marcat pels temporals, que van provocar una caiguda del 9,5% al gener, el port ha experimentat una notable recuperació entre febrer i juny, i ha registrat els volums més grans de mercaderies per a aquest període en els últims 18 anys.
Claus del creixement: energia i contenidors com a motors
El principal motor d'aquest creixement han estat els granels líquids, que van experimentar un augment del 24%, en gran mesura per la normalització de l'activitat de la refineria de Petronor. El trànsit de cru de petroli va créixer un espectacular 52%, representant el 30% del total mogut, mentre que el gas natural liquat va augmentar un 11%.
El trànsit de mercaderia en contenidor, considerat estratègic per al port, també va mostrar un comportament positiu amb un increment del 2,7%. D'altra banda, la mercaderia general no contenidoritzada va baixar un 4% i els granels sòlids un 11,5%. Destaca igualment el dinamisme de les càrregues de projecte vinculades a l'eòlica marina, amb l'exportació de monopils i torres offshore fabricades per Haizea Wind a les pròpies instal·lacions portuàries.
| Tipus de Mercaderia | Tonelades | Variació 2025/2026 | % sobre el Total |
|---|---|---|---|
| Granels Líquids | 11.165.702 | + 24% | 64,4% |
| Granels Sòlids | 1.964.037 | -11,5% | 11,3% |
| Mercaderia General (Contenidor) | 2.451.057 | + 2,7% | 14,15% |
| Mercaderia General (Una altra) | 1.736.631 | -4% | 10,00% |
| TRÀNSIT TOTAL | 17.317.427 | + 12,3% | 100% |
Anàlisi dels mercats internacionals: equilibri i diversificació
El context geopolític i la incertesa aranzelària no han impactat de manera ressenyable en els volums del port. Les importacions van créixer prop d'un 14% i les exportacions un 9%. Es consolida un equilibri entre els trànsits de curta i llarga distància, on el Short Sea Shipping representa el 51% i el Deep Sea Shipping el 49%, consolidant a Bilbao com un port versàtil per a mercats europeus i transoceànics.
Per països, la classificació de trànsit total està liderada per Estados Unidos, Rusia, Brasil, México, España y Reino Unido. Els majors increments en tones es van registrar amb México, España, Rusia, Reino Unido y Estados Unidos, principalment a causa dels granels líquids.
Inversions estratègiques: 308,8 milions per a la transició energètica i expansió
La Autoridad Portuaria manté una posició financera sòlida, amb una xifra de negoci de 39,8 milions d'euros (+6,4%) i una tresoreria de 85 milions. Aquesta solvència permet afrontar un ambiciós pla d'inversions de 308,8 milions d'euros per al període 2026-2030. Per a l'exercici actual, la inversió prevista és de 87,1 milions, dels quals ja s'ha executat el 48%.
L'eix central d'aquestes inversions és el Pla de Transició Energètica, que inclou el projecte BilbOPS per a l'electrificació dels molls (sistema OPS – Onshore Power Supply). Amb la primera fase ja finalitzada, la segona fase, que conclourà el 2027, convertirà el Puerto de Bilbao al primer port de l'eix atlàntic amb tots els seus molls electrificats, avançant-se a la normativa de la Unión Europea per a 2030. Aquest projecte compta amb finançament de programes com CEF y NextGenerationEU, a més d'un préstec verd del Banco Europeo de Inversiones.
Altres actuacions clau en curs són la segona fase del Espigó Central, amb un pressupost de 55 milions per generar 310.000 m² de nova superfície, i la instal·lació del nou Sistema d'Entrades i Sortides (EES) de la UE a les terminals de passatgers, amb una inversió de 7,1 milions d'euros.




