La invenció del present interpreta els grans canvis materials i socials de la Xina actual
El 21 de maig de 1403 una nau deixava anar amarres al Port de Santa Maria. A bord, diverses persones emprenien la que seria l'aventura més gran de la seva vida i un dels capítols més interessants en la història de la diplomàcia d'Occident. Encapçalats pel madrileny Rui González de Clavijo, formaven una ambaixada amb què el rei Enric III de Castella volia presentar els seus respectes al gran Khan Timur, anomenat Lenk (el coix), senyor dels mongols i emperador de Samarcanda, conegut a Occident com a Tamorlán.
Avui dia, el diari de Clavijo és una de les fonts més fascinants que descriuen la trobada de dues cultures diferents. L'estela i el record d'aquest viatge a Orient impregnen l'esperit dels primers passos de Casa Àsia a Madrid, ubicat al palau barroc del marquès de Miraflores, a la cèntrica Cursa de Sant Jeroni.
Amb la inauguració de la seva seu madrilenya, Casa Àsia culmina una primera etapa de posada en marxa d'aquesta institució estatal que serveix de plataforma per intensificar les relacions d'Espanya amb Àsia-Pacífic i iniciar la seva expansió a la resta del país després de consolidar-se a Barcelona. Els seus propers objectius seran el País Basc, Galícia i València.
En aquesta nova etapa, Jon de la Riba, que marxa a l'Índia per ser ambaixador d'Espanya, cedeix el testimoni i la il·lusió al també diplomàtic Jesús Sanz.
Transgressió, Modernitat i Vanguardia
Casa Àsia a Madrid ha obert les portes amb una mirada cap a la Xina. Un país que està canviant, el «miracle de la Xina», que és com es coneix vulgarment. Aquesta realitat es pot apreciar a tots els nivells: econòmic, social, cultural…L'obertura cap a Occident és innegable, la ideologia de consum, la cultura de masses, han generat uns canvis materials i socials que per descomptat reverteixen també en l'art. La fotografia com a manifestació artística a la Xina una cosa molt nova, part de la dècada dels 90, quan es va deixar enrere el seu ús com a mer element documental per assumir uns canvis, reflex del moment que van tenyir aquest art de transgressió, avantguarda i modernitat i que va suposar la recerca individual i col·lectiva de la nova identitat xinesa.
Casa Àsia ofereix, des del dia 21 de juny i fins al 30 de setembre de 2007, al Palau de Miraflores de Madrid, mig centenar de fotografies de diferents mides de sis dels majors exponents de la fotografia contemporània xinesa: Liu Seg, Yang Huang, An Hong, Wang Qinson, Yang Fudong, Zhan Huang.
L'obra procedeix dels fons de la Col·lecció Tous. És patrocinada per la Societat Estatal d'Exposicions i comissariada per la directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia, Menene Gras. A més, forma part del circuit de Photoespaña 2007.
«La invenció del present» és el títol que aglutina aquesta mostra i que fa referència a aquest canvi complex que s'està donant al país oriental. El nom de lexposició ja ens suggereix una crítica implícita. Aquesta visió dels artistes, davant d'un món de contradiccions que es debaten entre la tradició i la modernitat, fa que es produeixi una transgressió i experimentació a la fotografia. Així, per exemple, Liu Zheng, a la sèrie «Els xinesos», mostra retrats d'individus de la Xina més autèntica però captats des d'un prisma gens convencional. La fotografia on apareixen dos miners a la casa de banys dista molt de la imatge tradicional d'aquests treballadors. També podem veure uns homes endreçant-se després d'un dia de feina, entrant en la intimitat que suposa la neteja personal.
El tractament del nu és també un element recurrent a l'exposició. Cal tenir en compte que a la Xina la concepció del nu no és com a occident, on està íntimament relacionada amb la nostra cultura clàssica i suposa bellesa, equilibri i harmonia. A la Xina, però, és un element transgressor. L'autor Zhang Huang (1965) és un dels exponents més grans del performance en la fotografia xinesa i retrata i utilitza el nu i el cos com a vehicle d'expressió i d'experimentació del món que l'envolta, com podem contemplar a «My América». An Hong fa una crítica a la societat contemporània xinesa. Per fer-ho, utilitza el que es coneix com a «acció amb disfressa». És a dir, es vesteix amb una cridanera disfressa per posteriorment col·locar-se a l'escena creada. An Hong per a això se serveix de la figura de Buda, I'm buddha, fent referència així a la mala interpretació d'elements tradicionals. Per la seva banda, Yang Huang barreja símbols provinents de l'art clàssic amb els mitjans tecnològics moderns, fotografiant cossos usats com a llenços de pintures de paisatges clàssics xinesos. Finalment remarcar, com va assenyalar la comissària, Menene Gras, el caràcter teatral de la fotografia que ve donat pel que tenen aquestes fotos de posada en escena. És una estupenda ocasió d'apropar-nos a les noves tendències que la fotografia xinesa ens proposa com a conseqüència d'aquesta cerca de la identitat que manifesta el seu poble.
Taula de redacció continuada d'Empresa Exterior. Equip especialitzat en el monitoratge en temps real i la redacció de la informació diària d'última hora sobre els mercats internacionals, garantint l'actualització constant de l'actualitat B2B.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
Proveïdors de serveis del negoci internacional
EMS
Employee Mobility Solutions (EMS) és un soci global amb més de 35 anys… llegir més...
ADP
ADP ADP és una companyia global amb 75 anys d'experiència que ofereix solucions… llegir més...