L'inversor espanyol aposta per valors segurs, pensa a llarg termini i assenyala la confiança com la raó principal per escollir la seva entitat financera. El perfil de l'inversor espanyol

Tradicionalment l'inversor espanyol ha estat conservador, si bé a la dècada dels noranta amb les successives baixades de tipus d'interès i les nombroses OPV d'empreses públiques els espanyols s'han anat acostant als mercats financers.

Actualment, segons l'estudi sobre l'inversor espanyol, realitzat pel Deutsche Bank, entre l'abril del 2001 i l'abril del 2002, l'inversor espanyol continua sent conservador -només un 8,1% inverteix en valors de risc, mentre que el total de la població inversora representa un 21,4%-. Tot i això, malgrat l'escassa inquietud de les famílies espanyoles per la Borsa, aquestes tenen un 30% del total de les accions cotitzades al parquet madrileny.

La inversió en productes amb més propensió de risc (valors i fons de renda variable i mixta) es reparteix de forma desigual a les diferents zones del país. A la zona de Madrid i àrea metropolitana hi ha els inversors que opten més pels productes considerats de risc amb un 12,3% d'inversors en aquests productes. A més, la capital d'Espanya és, segons l'últim estudi de Carbó, López del Paso i Rodríguez Fernández (Quaderns d'Informació Econòmica, núm. 167), la ciutat espanyola amb una ràtio més gran de crèdits per habitant, cosa que demostra la correlació existent entre el nivell de risc més important pres a l'hora d'invertir amb la major inquietud empresarial.

A la zona nord-centre els valors risc també tenen una gran acceptació i un 11,7% opten per aquests productes.

Per contra, les zones de Llevant i Sud escullen productes més segurs. A la zona de Llevant només un 6,8% inverteix en accions o fons de renda variable i mixta i al Sud, un 4,6%.

L'estudi esmentat de Deutsche Bank reflecteix que el segment de 35 a 49 anys continua sent el que més inverteix en valors i fons de renda variable i mixta i són, per tant, els més arriscats, seguits de la franja d'edat de 25 a 34. de risc. Del total de la població inversora, el 60% són homes i el 40% són dones. «L'estudi demostra que la propensió al risc dels homes (11,7%) és gairebé el doble que el de les dones (4,8%)» diu Luis Barcelona, Director Nacional de Banca Privada de Deutsche Bank.

Conseqüència d'aquesta aversió al risc de l'inversor espanyol és que el principal element de decisió per escollir una entitat bancària davant de comissions, despeses i rendibilitat esperada és la confiança i la seguretat que l'inspira aquesta entitat. A més, «els inversors també valoren un tracte personalitzat» diu Barcelona. D'aquesta manera s'entenen les campanyes de publicitat dirigides al petit inversor que estan fent les Societats i Agències de Valors com a Renda 4 que ofereix «la Borsa a prop», i la compara amb la vida en parella d'uns nouvinguts i els seus alts i baixos sentimentals, amb un agricultor que davant les inclemències del temps dubta si és el moment de recollir la collita o una ama confeccionar una «dieta mediterrània». Fimatex, per la seva banda, la fa semblar un «joc de nens» unes vegades, mentre que altres vol oferir la mateixa seguretat que la que tindria un nadó al si matern.

A diferència del que passava fa sis mesos, on els inversors buscaven principalment el benefici a curt termini, a l'abril d'aquest any els inversors espanyols inverteixen preferentment per obtenir beneficis a llarg termini. Un 50,8% vol obtenir beneficis a curt termini, a diferència del 56´2% dâ€™octubre de lâ€™any passat. D'aquesta manera, l'estalvi a llarg termini supera en 10 punts l'estalvi a curt termini i assenyala el canvi de comportament que podria venir motivat per les diferents emocions que el borsista sent en guanyar o en perdre diners: li afecta més la pena que suposa haver perdut diners que el plaer associat amb haver guanyat la mateixa quantitat de diners. Això porta els inversors a mantenir inversions en pèrdues per més temps del que és degut, però també a vendre accions massa ràpid, no perquè aquestes hagin acabat de pujar ni perquè es vulgui donar una altra utilitat als diners (compra d'un cotxe, arranjament del pis…), sinó perquè volen assegurar el guany encara que -i aquí sorgeix la operació- es torna a repetir l'espera en reinvertir. Si una operació surt malament i no es pot vendre a un preu superior al dadquisició, simplement es manté en cartera i es canvia el venciment de la inversió: de curt a llarg termini.

En general, un 38,5% de la població inversora ho fa per motius fiscals, cinquena finalitat considerada, cosa que explica l'extraordinari desenvolupament que han tingut els plans de pensions, afavorits també per un tractament impositiu cada vegada més favorable.

L?estudi reflecteix que els dipòsits han estat el valor refugi de l?inversor de 25 a 34 anys. L'abril del 2002 un 22'3% d'inversors ha optat per aquest producte, 14 punts més que el mes d'abril passat, amb un 8'1%.

L'estudi també destaca que a la població inversora en valors li agrada prendre les seves pròpies decisions d'inversió (59'5%). D'aquesta manera s'entén que Selftrade adverteixi en la seva campanya publicitària als grans accionistes l'arribada d'un nodrit grup de petits inversors a qui converteix en «taurons financers» i els proposi no dependre de ningú per operar a Borsa: «un metge si està malalt no es pot operar només, necessita que la intervenció la faci un col·lega, però a fer les seves necessitats, tampoc no necessita ningú a l'hora d'operar» diuen a l'entitat financera.

Aquesta dada contrasta amb els inversors en fons d'inversió que consulten les decisions encara que es tracta en aquest cas de productes gestionats per les entitats financeres. Gairebé el 50% dels inversors d'aquest tipus de productes demanen consell o consulten una tercera persona.

Dues terceres parts de la població d'inversors espanyols (62'8%) contacten amb el seu banc únicament a través de l'oficina bancària -un 8'6% menys que fa un any-. L'estudi demostra que l'inversor espanyol actualment utilitza diferents canals. De totes maneres «els canals alternatius seran cada cop més utilitzats pel públic i l'últim any, l'ús de la combinació telèfon, Internet i oficina ha passat del 25,1% al 35,4%», diu Luis Barcelona. ::