L'FMI ​​alerta: la crisi de l'Orient Mitjà frena el creixement de les Illes Salomó i dispara la inflació el 2026

Fotografia d'arxiu lliure de drets creada per Chris Briggs a Unsplash.

Anàlisi FMI | Illes Salomó

El Fons Monetari Internacional ha revisat les seves previsions per a les Illes Salomó, projectant una notable desacceleració del creixement i un augment de la inflació per al 2026. L'organisme atribueix aquest deteriorament als efectes col·laterals de la crisi a l'Orient Mitjà, que contrasten amb el sòlid exercici econòmic registrat el 2025 gràcies a les exportacions de .

---

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha conclòs la seva Consulta de l'Article IV de 2026 per a les Islas Salomón, revelant un panorama de creixents desafiaments econòmics per al país insular del Pacífic. Segons l'informe de la Junta Ejecutiva de l'organisme, publicat el 29 de juny, els efectes col·laterals de la crisi a Oriente Medio pesaran sobre el creixement i aguditzaran les pressions inflacionàries durant aquest any.

Després d'un 2025 que va superar les expectatives amb un creixement del PIB del 3,5% —impulsat per la producció d'or robusta, el sector agrícola i l'avenç en projectes d'infraestructures—, les projeccions per al 2026 esdevenen més cautes. El FMI estima que el creixement es desaccelerarà fins al 2,6%, mentre que la inflació mitjana escalarà fins al 5,4%, principalment per l'encariment dels preus del combustible derivat de les tensions geopolítiques.

De la bonança exportadora a la incertesa fiscal

L'any 2025 es va caracteritzar per un sorprenent superàvit a la balança per compte corrent, que va assolir el 5,6% del PIB gràcies al dinamisme de les exportacions d'or i productes agrícoles. No obstant això, el FMI projecta que aquesta situació es revertirà el 2026, amb un dèficit del 3,4% del PIB, frenat per l'augment dels preus d'importació d'aliments i combustibles.

A nivell fiscal, la situació també presenta riscos significatius. El dèficit fiscal, que es va ampliar al 3,9% del PIB el 2025, es preveu que arribi al 4,1% del PIB el 2026. Els analistes del FMI adverteixen que «hi ha riscos importants en l'execució pressupostària a causa de l'esgotament de les reserves d'efectiu, la incertesa en els ingressos i la limitada capacitat dels inversors per absorbir bons del govern».

Els riscos per a les perspectives econòmiques s'inclinen fermament a la baixa, i destaquen les tensions geopolítiques prolongades, la inestabilitat política interna i les restriccions de finançament pressupostari. Com a contrapunt, una possible expansió de la mineria d'or, gestionada amb rigor i incentius fiscals limitats, podria suposar un factor positiu.

Indicadors Econòmics Clau de les Illes Salomó (2024-2026)

indicador	2024	2025 (Estimat)	2026 (Projecció)
Creixement del PIB real (%)	3,0%	3,5%	2,6%
Inflació mitjana (%)	N / A	2,7%	5,4%
Balança per compte corrent (% del PIB)	N / A	5,6%	-3,4%
Dèficit Fiscal (% del PIB)	N / A	3,9%	4,1%

Recomanacions per a l'estabilitat i el creixement sostenible

Davant aquest escenari, la Junta Ejecutiva del FMI ha recolzat una sèrie de recomanacions per a les autoritats de les Islas Salomón. La prioritat és reduir els dèficits fiscals i reconstruir les reserves de liquiditat. L'organisme considera “crític” elaborar pressupostos realistes i totalment finançats per evitar bloquejos disruptius. A més, insta a accelerar la introducció d'un IVA ia reforçar el compliment tributari, especialment a les indústries extractives.

En l'àmbit monetari, el FMI aconsella al Banc Central de les Islas Salomón (CBSI) que romangui preparat per endurir la política si les pressions inflacionistes persisteixen. Se subratlla la importància de permetre que el tipus de canvi es mogui en línia amb la cistella de divises per mantenir l'estabilitat de preus i la credibilitat de les polítiques.

Finalment, l'informe posa en relleu la necessitat d'abordar debilitats estructurals i de governança per assolir un creixement inclusiu i sostenible. Això inclou la diversificació de l'economia més enllà de la tala d'arbres, la millora de l'entorn empresarial i la represa de l'Estratègia Nacional Anticorrupció. L'adaptació al canvi climàtic, els efectes acumulatius del qual es consideren significatius a llarg termini, també s'identifica com una prioritat clau que requereix enfortir la capacitat de gestió de les finances públiques.

Claus i preguntes freqüents sobre l'economia de les Illes Salomó

Com afecta la situació de les Illes Salomó les empreses espanyoles?

L'impacte directe sobre el comerç bilateral amb España és limitat a causa del seu baix volum. No obstant això, aquest cas serveix com un clar exemple de com les tensions geopolítiques a regions clau com Oriente Medio poden generar efectes en cadena a les cadenes de subministrament globals, afectant els costos de transport i energia fins i tot per a les economies més remotes, un factor que les empreses exportadores han de monitoritzar.

Quins riscos principals han de vigilar els inversors a la regió del Pacífic?

Els inversors i directius amb interessos a la regió han de prestar una atenció especial a la volatilitat derivada de la inestabilitat política interna, les debilitats en la governança i el marc regulador, i l'alta dependència de les matèries primeres. A llarg termini, el risc climàtic és un factor estructural determinant per a aquestes nacions insulars.

Per què un conflicte a l'Orient Mitjà impacta en una economia tan llunyana?

L‟impacte es produeix principalment a través dels mercats energètics globalitzats. Un conflicte en una regió productora de petroli com Oriente Medio eleva els preus mundials del cru. Per a una nació insular i dependent de les importacions com les Islas Salomón, això es tradueix directament en un augment dels costos de combustible, transport i energia, cosa que genera inflació i pressiona la seva balança comercial.