L'euro imparable - empresa Exterior

Gairebé coincidint amb el Dia d'Acció de Gràcies, festa nacional nord-americana per antonomàsia, i dos dies després que el Pacte d'Estabilitat de la zona euro fos discretament enterrat per França i Alemanya, l'euro ha superat el nivell d'1,20 respecte al dòlar, nivell al qual, tal com es veu al gràfic, però ja ha estat aproximat en ocasions anteriors servit de resistència a l'escalada alcista de l'euro. Serà de nou una resistència o es trencarà? Si es trenca, quines seran les conseqüències?

Potser el més criticable de la incipient recuperació econòmica actual, sigui el fet que novament estem davant d'un creixement molt desequilibrat. El tercer trimestre de l'any hem vist com l'economia dels EUA ha crescut més d'un 8%, mentre que la zona euro gairebé no creixia mig punt percentual. En aquestes condicions, el dèficit comercial nord-americà està servit, perquè no hi ha equilibri en el comerç entre zones de creixement tan dispar, però el problema és que la prolongació d'aquest dèficit, que supera el 4% del PIB i que ve arrossegat des de fa anys, ja és insostenible i una de les poques coses que el pot minorar és la caiguda del dòl. Caiguda que, no obstant, agreuja els problemes de creixement de l'economia europea encara més, en afavorir que els europeus comprin fora amb la moneda forta.

Des de primers d'any, apostem per una tendència alcista de l'euro davant el dòlar. Ara, pocs dies després de l'any, seguim pensant que aquesta tendència continuarà. És molt difícil pronosticar si el dòlar patirà un nou daltabaix al desembre, però, a la vista del gràfic, tot indica que, en aquesta ocasió, el nivell 1,20 es pot veure superat, i, si això passa de forma desordenada, caldrà seguir amb atenció les implicacions sobre les borses i els mercats de bons, ja que hi pot haver episodis d'inestabilitat. ::