Fotografia d'arxiu lliure de drets creada per David Guliciuc a Unsplash.
Jocs de la Mediterrània Taranto 2026
La selecció espanyola de boxa aconsegueix una gesta sense precedents a Taranto 2026 en conquistar quatre ors i dues plates. Una fita que polvoritza rècords històrics i consagra una generació de púgils a l'elit internacional.
Una collita per a la història del pugilisme espanyol
L'equip espanyol de boxa olímpica ha signat una actuació llegendària als Jocs de la Mediterrània de Taranto 2026, culminant la seva participació amb un botí de sis medalles: quatre d'or i dues de plata. L'escaire dirigit pel seleccionador Rafael Lozano no només va complir les expectatives, sinó que les va polvoritzar, protagonitzant una jornada final que ja és part de la història de l'esport espanyol. Aquesta gesta no es veia des del 1967, i la xifra de quatre ors en una mateixa edició és un èxit mai aconseguit pel pugilisme nacional en aquesta competició, superant l'or únic de llegendes com Antonio Egea (1955), Enrique Rodríguez Cal (1971 i 1975), Kevin de la Nieve (2013) i Gabriel Escobar (2018).
Els quatre ors que van segellar la glòria
La tarda daurada va començar amb Laura Fuertes (-51 kg), que es va convertir en la primera boxejadora espanyola a penjar-se un or mediterrani. L'asturiana va controlar amb mestria l'algeriana Fatiha Mansouri, dominant des de la mitja distància amb el seu jab i una dreta a la contra executada amb una tècnica impecable per emportar-se la victòria per decisió dividida. El va seguir el medallista olímpic Enmanuel Reyes Pla (-90 kg), que va impartir una lliçó d'intel·ligència i experiència sobre el ring. Amb una victòria contundent per 5:0 davant del serbi Marko Pizurica, el púgil espanyol va demostrar per què és una de les grans figures de la boxa mundial, sumant un altre metall al seu brillant palmarès.
Ja a la sessió nocturna, Rafael Lozano Jr (-55 kg) va lliurar un combat tàctic i cerebral contra el francès Christopher Hippocrate. En un duel d'esquerra molt estratègic, l'espanyol va saber pressionar en els moments clau i va forçar un compte de protecció al seu rival en el tercer assalt, un instant decisiu que va inclinar la balança a favor seu per una ajustada decisió dividida (3:2). La cirereta a una jornada inoblidable la va posar Pablo Coy (-80 kg), que va coronar un torneig magnífic superant l'algerià Mustapha Abdou per 4:1. Tot i les dificultats inicials davant un rival més alt i contracopejador, Coy va treure la seva urpa a l'assalt definitiu per arrodonir una actuació èpica del combinat nacional.
Plates de gran mèrit que completen la gesta
La collita de medalles es va completar amb dues plates que van saber a glòria. Ewart Marín (-60 kg) va cedir en una final molt renyida davant l'agressiu púgil turc Mehmetan Cinar, en un combat que es va decidir per petits detalls i que demostra la seva enorme progressió. Per la seva banda, Frank Martínez (-70 kg) es va penjar la plata després d'un polèmic veredicte per decisió dividida davant l'italià Gabriele Guidi Rontani. Tot i dominar clarament el tercer i decisiu assalt, els jutges es van decantar pel púgil local, en una decisió que no entela l'extraordinari campionat realitzat pel castellonenc.
Taula de redacció continuada d'Empresa Exterior. Equip especialitzat en el monitoratge en temps real i la redacció de la informació diària d'última hora sobre els mercats internacionals, garantint l'actualització constant de l'actualitat B2B.


