Els Estats Units i la Xina van acabar aquest diumenge a Ginebra la primera ronda de negociacions presencials per intentar frenar l'escalada de la guerra comercial, en un ambient d'optimisme cautelós i després de més de vuit hores de diàleg dissabte i una segona jornada diumenge a la residència de l'ambaixador suís davant de l'ONU. Les dues potències, que han elevat els aranzels a nivells històrics -145% per part de Washington i 125% per part de Pequín-, han arribat a un acord preliminar per reduir el dèficit comercial nord-americà i alleujar les tensions, tot i que els detalls concrets s'anunciaran dilluns.
Declaracions dels protagonistes
El president nord-americà, Donald Trump, va celebrar el resultat a la seva xarxa social Truth Social:
"Vam tenir una excel·lent reunió amb la Xina a Suïssa. Es van discutir molts temes i es va arribar a molts acords. Es va negociar un reinici total de manera amistosa, però constructiva. Volem veure, pel bé tant de la Xina com dels EUA, una obertura de la Xina a les empreses nord-americanes. Gran progrés!!!"
El secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, va confirmar l'avenç en una breu compareixença a Ginebra:
"Em complau anunciar que hem aconseguit progressos significatius en les crucials discussions comercials entre els Estats Units i la Xina. Les converses han estat productives"
Per la seva banda, el representant de Comerç nord-americà, Jamieson Greer, va afegir:
"El president va declarar una emergència nacional i va aplicar aranzels. Creiem que l'acord aconseguit amb els nostres homòlegs xinesos ens ajudarà a abordar aquesta emergència nacional"
Des de Pequín, l'agència oficial Xinhua va advertir que “el compromís no guanyarà respecte” i va subratllar la determinació xinesa de protegir els seus interessos, però va qualificar les negociacions com “un pas positiu i necessari per evitar una escalada més gran”
Les negociacions es van celebrar en un ambient de màxima discreció, en una vila diplomàtica suïssa amb vista al Llac de Ginebra. Suïssa va ser triada com a seu després de gestions del seu govern per facilitar el diàleg. El ministre d'Economia suís, Guy Parmelin, va considerar que “el sol fet que les converses s'estiguin produint ja és un èxit”.
Les dues parts han evitat detallar els punts específics de l'acord, encara que s'espera que dilluns es publiquin els termes concrets, que podrien incloure una reducció parcial dels aranzels i els compromisos per obrir el mercat xinès a empreses nord-americanes. Analistes adverteixen que, malgrat l'avenç, persisteixen diferències estructurals i que el clima de desconfiança continua sent elevat.
Reaccions i repercussions
L'anunci ha estat rebut amb alleujament als mercats internacionals, que temien un agreujament del conflicte comercial i el seu impacte a l'economia global. Tot i això, tant Washington com Pequín han deixat clar que la negociació és només un primer pas i que el procés per assolir una solució definitiva serà complex.
Com va assenyalar el mateix Greer:
“És important reconèixer la rapidesa amb què hem arribat a un acord, cosa que indica que potser les diferències no eren tan profundes com es pensava”.
La propera jornada serà clau per conèixer l'abast real de l'acord i el seu impacte en la relació comercial entre les dues economies més grans del món.
Ginebra marca el pols: Les negociacions EUA-Xina, un respir amb cautela per a l'economia espanyola
La primera jornada de negociacions comercials entre els Estats Units i la Xina, celebrada a Ginebra, ja projecta les primeres llums i ombres sobre l'economia espanyola. Tot i que els resultats definitius d'aquestes trobades crucials encara s'han de concretar en futures rondes, el simple inici del diàleg ha estat interpretat com un senyal positiu que podria mitigar la inestabilitat global i oferir un respir, encara que caut, per a Espanya.
L'impacte més immediat s'ha deixat sentir als mercats financers. La perllongada guerra comercial entre les dues economies més grans del món havia generat una forta volatilitat, amb la borsa espanyola, el IBEX 35, registrant caigudes significatives després dels successius anuncis de nous aranzels i represàlies. L'arrencada de les converses a Ginebra ha estat vist pels inversors com un primer pas cap a una possible distensió, cosa que podria contribuir a estabilitzar el selectiu espanyol i reduir la incertesa a curt termini.
Un altre front clau és la pressió inflacionària i les cadenes de subministrament. La imposició d'aranzels, en alguns casos superiors al 100% entre Washington i Pequín, havia encarit notablement els productes manufacturats i tecnològics globalment. Aquesta situació va afectar directament nombroses empreses espanyoles que depenen de la importació de components o productes intermedis tant de la Xina com dels Estats Units. Un eventual acord o una simple desescalada aranzelària tindria el potencial de reduir els costos d'importació i ajudar a contenir la inflació a Espanya, un alleujament especialment significatiu per als sectors més dependents dels subministraments globals.
En aquest complex tauler, Espanya també albira oportunitats per al seu sector exportador. Aprofitant el context de tensió bilateral, el país ha buscat reforçar els seus llaços comercials amb la Xina, materialitzats a la firma recent d'acords estratègics en àrees com l'agroalimentació i la tecnologia. Si les negociacions entre els EUA i la Xina progressen i es relaxen les barreres comercials, Espanya podria beneficiar-se tant per un accés més fluid a un mercat xinès més obert com per la normalització general de les relacions comercials globals, facilitant l'exportació dels productes.
No obstant això, el panorama no està exempt de riscos diplomàtics i comercials. L'apropament estratègic d'Espanya a la Xina, en un moment de màxima tensió entre les superpotències, ha generat certs recels a Washington. De fet, s'han conegut represàlies com la retirada de suport nord-americà a projectes espanyols als Estats Units. Si les negociacions a Ginebra no prosperen i la tensió s'agreuja, Espanya es podria veure pressionada a triar un alineament més definit, cosa que suposaria un considerable risc per a les empreses espanyoles amb interessos significatius en ambdós mercats.
Davant d'aquest escenari d'incertesa perllongada, les empreses espanyoles ja s'havien vist obligades a una revisió de les estratègies comercials i de subministrament, cercant proveïdors alternatius i diversificant mercats. L'inici d'aquestes negociacions obre ara una finestra d'oportunitat perquè puguin planificar a mitjà termini amb un menor risc de disrupcions imprevistes i sobrecostos.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
