IX Baròmetre Industrial
El Consell General d'Economistes i el COGITI presenten el IX Baròmetre Industrial, un informe que revela la preocupació del sector pels costos energètics, la manca de talent i la burocràcia. Els dos organismes insten el Govern a aprovar sense més ni més demora la nova Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica per reforçar el teixit productiu espanyol.
La indústria espanyola exigeix un marc normatiu urgent davant la incertesa global
El Consejo General de Economistas de España (CGE) I el Consejo General de la Ingeniería Técnica Industrial de España (COGITI) han reclamat l'aprovació urgent de la nova Llei d'Indústria. La petició es basa en els resultats del IX Baròmetre Industrial, que alerta sobre la pèrdua de competitivitat del sector i la necessitat de guanyar autonomia estratègica.
L'estudi, presentat a Madrid i elaborat amb la col·laboració de la Fundación Caja de Ingenieros, recull l'opinió de 2.813 enginyers tècnics industrials i graduats en enginyeria. Les seves conclusions dibuixen un panorama d'una indústria que, tot i mantenir capacitat d'activitat i inversió, s'enfronta a desafiaments crítics que amenacen la seva viabilitat al mercat global. La principal demanda del sector, recolzada pel 41% dels enquestats, és la reindustrialització territorial com a eix de la política econòmica.
Els grans desafiaments: energia, talent i burocràcia
La competitivitat de les empreses espanyoles a l'exterior està directament lligada a tres factors que el baròmetre identifica com a crítics. En primer lloc, la energia. Un aclaparador 87% dels professionals considera prioritari avançar cap a una autonomia energètica més gran per reduir la vulnerabilitat davant la volatilitat dels mercats internacionals. En aquest sentit, el 83% preveu un impacte negatiu en els costos de producció derivat de les tensions geopolítiques actuals.
En segon lloc, la escassetat de talent qualificat es consolida com a coll d'ampolla estructural. Set de cada deu enginyers afirmen que aquesta manca de professionals ja és un problema rellevant per a la competitivitat. L'informe assenyala un desajust clar entre la formació acadèmica i les necessitats reals de les empreses, especialment en competències digitals. De fet, el 67% dels enquestats consideren insuficient la formació actual en aquest àmbit.
Finalment, la càrrega burocràtica segueix sent un llast per al creixement. El 73% dels enginyers demana una simplificació dels procediments administratius per agilitzar la inversió, mentre que un 71% considera que les mesures d'impuls de les administracions públiques són insuficients.
La visió dels experts: una crida a lacció
Durant la presentació de l'informe, les veus principals del sector econòmic i industrial van ser contundents. Miguel Vázquez Taín, President del Consejo General de Economistas de España, va subratllar que «la indústria continua sent un dels principals motors de creixement, innovació i ocupació de la nostra economia, però necessita un marc normatiu estable i adaptat als desafiaments actuals. La futura Llei dIndústria i Autonomia Estratègica constitueix una eina clau per reforçar la competitivitat, atraure inversió i guanyar autonomia estratègica. La seva aprovació ja no admet més demores».
D'altra banda, José Antonio Galdón, President del COGITI, va situar el debat en un context europeu: «La indústria es torna a situar al centre del debat estratègic europeu i aquest Baròmetre reflecteix clarament la necessitat d'impulsar polítiques industrials més àgils, competitives i alineades amb els grans reptes tecnològics, energètics i geopolítics actuals». Galdón també va alertar que «la manca de talent tècnic especialitzat s?està convertint en un dels principals colls d?ampolla per al creixement industrial».
L'anàlisi econòmica va ser aportada per Salvador Marín, director del Servei d'Estudis del CGE, qui va oferir una perspectiva comparada. «España es manté en aquest segon escamot de la indústria europea, juntament amb Polonia i la República Checa, darrere dels tres grans: Alemania, Italia y Francia», Va afirmar. Marín va advertir contra la complaença, aportant una dada clau: «l'Indicador del Clima Industrial ja encadena 42 mesos consecutius en negativa, des del juliol del 2022 fins al desembre del 2025, i, sincerament, semblen massa».
| Indicador Clau | Dada rellevant |
|---|---|
| Prioritat de la reindustrialització | Assenyalat pel 41% dels enginyers |
| Necessitat dautonomia energètica | Prioritari per al 87% dels professionals |
| Previsió dimpacte negatiu per geopolítica | El 83% preveu afectació en costos |
| Escassetat de talent com a problema de competitivitat | Percebut per 7 de cada 10 enginyers |
| Demanda de simplificació administrativa | Reclamada pel 73% dels enquestats |
| Indicador del Clima Industrial | 42 mesos consecutius en negatiu (Jul 2022 – Des 2025) |
La clausura de l'acte va anar a càrrec de Alberto Ruiz, director general de Programes Industrials del Ministerio de Industria y Turismo, que va reconèixer que «el Baròmetre Industrial aporta una visió imprescindible per dissenyar polítiques públiques» i va confirmar que «la indústria viu un procés de transformació permanent que exigeix un marc normatiu modern i adaptat als nous reptes tecnològics i energètics».
Claus i preguntes freqüents sobre la Llei dIndústria i la competitivitat espanyola
Per què és tan urgent la nova Llei dIndústria per a les empreses espanyoles?
La nova llei és considerada una eina fonamental per proporcionar un marc normatiu estable i predictible que fomenti la inversió a llarg termini. Busca reforçar la competitivitat del teixit productiu nacional, atraure capital estranger i, sobretot, augmentar la autonomia estratègica de España en sectors clau, reduint la dependència de cadenes de subministrament globals vulnerables a crisis geopolítiques.
Com afecten els costos energètics i la manca de talent a la meva empresa exportadora?
Els elevats costos energètics minven directament la competitivitat dels productes espanyols als mercats internacionals en encarir la seva producció. D'altra banda, l'escassetat de talent especialitzat, sobretot en àrees digitals i d'enginyeria, limita la capacitat de les empreses per innovar, optimitzar processos i expandir-ne la capacitat productiva, frenant així el potencial de creixement a l'exterior.
Quina és la posició de la indústria espanyola en el context europeu?
Segons les anàlisis del CGE, la indústria espanyola se situa en un «segon pilot» europeu, al costat de països com Polonia o la República Checa. Tot i que és una posició meritòria, es manté una distància rellevant amb les tres grans potències industrials del continent: Alemania, Italia y Francia. Els experts adverteixen que aquesta situació estructural requereix una atenció política i estratègica constant per no perdre terreny.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
