Disparitat d'opinions al sector sobre la Llei de Navegació Marítima

La Federació Espanyola d'Associacions de Transitaris, Feteia, espera que la Llei General de Navegació Marítima, el projecte de la qual va aprovar l'últim Consell de Ministres, aclareixi totes les baules de la cadena logística pel que fa a responsabilitats.
A finals de setembre, quan el projecte es trobava en fase avantprojecte de llei, Feteia, a través del seu president, Enric Ticó, va sol·licitar per carta a la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que la propera Llei de Navegació no traslladés les responsabilitats dels actes de les navilieres als transitaris. Ticó demanava que la llei mantingués la responsabilitat dels consignataris durant el curs del transport marítim. I és que Feteia no està disposada a pagar les conseqüències dels possibles danys causats a les mercaderies als vaixells perquè, a més, considera que la normativa dificultarà enormement el procés de reclamacions fins al punt de no fer-se, sobretot quan la quantia econòmica sigui massa elevada perquè s'hagin de dur a terme als països on els naviliers tinguin la seu social.
D'altra banda, la Federació de Transitaris sí que valora positivament que la nova llei derogui les normes del Llibre III del Codi de Comerç de 1985 perquè pensa que és una manera d'assolir més seguretat jurídica.
El punt de vista de la patronal d'empreses consignatàries i estibadores, Anesco, és en principi positiu, encara que esperarà el text definitiu de la llei per fer una valoració global de les seves repercussions.
Un reglament modern
És evident que el Llibre III del Codi de Comerç de 1885 era un instrument caduc per al sector navilier espanyol, les normes del qual conservaven una vigència de més de 120 anys. Per això, l'objectiu principal de la LGNM és modernitzar les regles del joc, actualitzar-les i aconseguir així un règim general sobre el trànsit marítim que sigui homologable al de la resta de països de la Unió Europea i l'OCDE. En aquesta direcció, el projecte que el 3 de novembre passat va aprovar el Consell de Ministres es caracteritza per la seva transnacionalitat, ja que acosta el dret espanyol als convenis internacionals i, com molts han destacat, dota de seguretat jurídica un ordenament que abans no en tenia. La futura llei, de 541 articles, intenta no oblidar cap de les parcel·les marítimes nacionals. Permet una intervenció més gran de l'Administració en la defensa d'interessos mediambientals i regula el contracte de construcció naval. A més, manté igual el Registre de Vaixells i Empreses Navilieres adscrit a Foment i de la Secció de Vaixells del Registre de Béns Mobles dependent del Ministeri de Justícia.