Deduccions R+D+i: Per què les empreses no les aprofiten i com impulsen la competitivitat -

Les deduccions fiscals per activitats de R+D+i constitueixen un dels instruments més potents per incentivar la innovació empresarial, ja que permeten reduir l'impost sobre societats entre un 12% i un 59% de les despeses associades a aquests projectes . No obstant això, a la pràctica, el grau d'aprofitament està per sota del seu potencial real.

Tot i el seu impacte potencial, moltes empreses continuen sense aprofitar-les… i no sempre per manca d'innovació. Però, per què passa això? Un dels principals factors és la manca de coneixement del propi mecanisme . De vegades, hi ha la percepció que només els grans projectes de recerca bàsica poden generar deduccions, idea que deixa fora de l'incentiu una gran part del teixit empresarial. Tot i això, la normativa de l'impost sobre societats distingeix dos tipus d'activitats que poden generar deducció: la R+D , quan hi ha un salt tecnològic rellevant respecte a l'estat de l'art; i la Innovació Tecnològica , on l'avenç es mesura des de la millora interna de la pròpia empresa en productes, processos o sistemes, reforçant-ne la competitivitat.

Un altre aspecte clau és el desconeixement dels mecanismes de monetització . Més enllà de l'aplicació directa a la quota de l'impost sobre societats a pagar, hi ha opcions com l'abonament (cash back) o la cessió de deduccions a tercers, que permeten convertir l'incentiu en liquiditat, fins i tot en situacions de baixa tributació. No obstant això, aquestes alternatives continuen sent poc conegudes o mal compreses, cosa que limita enormement l'accés real a l'incentiu.

A aquesta barrera s'hi afegeix la càrrega administrativa associada , especialment pel que fa a l'obtenció d'informes motivats. La seva aportació és, en la majoria dels casos, opcional. Tot i que aporten seguretat jurídica, la seva tramitació pot resultar complexa i exigent en termes de documentació tècnica, justificació econòmica i coordinació interna. En molts casos, les empreses perceben aquest procés com un cost addicional que desincentiva la sol·licitud.

La manca de planificació també juga un paper determinant. Massa vegades, la identificació d'activitats susceptibles de deducció es realitza a posteriori, quan els projectes ja han finalitzat i sense tenir en compte el context economicofiscal de les companyies. Això no només dificulta la classificació correcta de les despeses i la recopilació d'evidències tècniques, sinó que impedeix dissenyar una estratègia adequada d'aplicació de les deduccions . Sense una anàlisi prèvia que contempli tant la documentació necessària com les diferents opcions d'aprofitament —aplicació en quota o alternatives com el cash back o el tax lease—, és habitual que les empreses no maximitzin el benefici fiscal a què podrien accedir.

A més, l'entorn normatiu no contribueix sempre a generar confiança. Els canvis procedimentals i doctrinals, juntament amb l'evolució dels criteris de la inspecció tributària, introdueixen un grau d'incertesa difícil de gestionar per a moltes companyies, especialment aquelles sense assessorament especialitzat . En aquest context, la por a una eventual inspecció porta sovint a adoptar postures conservadores que limiten l'aprofitament de l'incentiu, malgrat que aquest risc es pot mitigar significativament amb una gestió correcta.

Com poden les empreses aprofitar millor les deduccions R+D+i?

Per revertir aquesta situació, és fonamental adoptar un enfocament proactiu i estructurat. En primer lloc, és imprescindible fer una planificació adequada. Això implica analitzar, des de les fases inicials dels projectes, no només l'elegibilitat tècnica, sinó també la millor estratègia d'aplicació de les deduccions : compensació en quota, monetització o combinació de totes dues.

En segon lloc, la identificació dactivitats ha de basar-se en criteris sòlids, recolzats en la normativa vigent, la doctrina administrativa i la jurisprudència. No es tracta només d'identificar projectes evidents, sinó d'analitzar de manera rigorosa totes les activitats susceptibles d'encaixar en les definicions de R+D o innovació tecnològica.

Un altre aspecte crític és la generació de documentació de manera paral·lela a l'execució dels projectes. Construir una memòria tècnica i econòmica robusta, que permeti traçar clarament les activitats realitzades i les despeses associades, no només facilita l'obtenció d'informes motivats (opcional), sinó que redueix significativament el risc davant d'una inspecció eventual.

Per últim, comptar amb un assessorament especialitzat pot marcar la diferència. La complexitat tècnica i normativa daquests incentius fa recomanable recolzar-se en experts que ajudin a interpretar i actualitzar correctament els criteris, així com a estructurar el procés de forma eficient.

En definitiva, la clau no és evitar aquests incentius, sinó abordar-los amb una estratègia adequada . Les deduccions per R+D+i no són un incentiu inaccessible, sinó una oportunitat infrautilitzada. Superar les barreres existents requereix coneixement, planificació i rigor, però el retorn -en termes d'estalvi fiscal i millora de la competitivitat- justifica àmpliament l'esforç i pot marcar una diferència real en el posicionament.

Mana Pérez, Magister d'Euro-Funding

📰 Protagonitzat per:

Mana PérezMagister a Euro-Funding

Redacció Digital eE

Taula de redacció continuada d'Empresa Exterior. Equip especialitzat en el monitoratge en temps real i la redacció de la informació diària d'última hora sobre els mercats internacionals, garantint l'actualització constant de l'actualitat B2B.