La Comunitat Foral de Navarra va ser la regió que va experimentar més dinamisme econòmic durant el 2002, amb un creixement del seu producte interior brut del 2,8%, que supera el registrat a la resta de les comunitats autònomes d'Espanya i el de la resta dels països de la Unió Europea.
Així ho certifica el conseller d'Economia i Hisenda del Govern de Navarra, Francisco Iribarren, que assegura que el 2002 va ser un bon any per a l'economia navarresa. «El nostre PIB per habitant a preus de mercat arribava el 2002 a l'111% de la mitjana d'Espanya. Pel que fa a la mitjana de la Unió Europea, ens situem al 107% davant del 84% espanyol», declara.
Cal destacar que Navarra sempre ha destacat per tenir uns baixos nivells d'atur, de manera que la taxa d'atur s'ha reduït a la meitat, des de l'11,7% del 1990 fins al 5,7% del 2002, situant-se per sota de la mitjana europea.
Pel que fa als sectors econòmics, la indústria és el motor fonamental de la Comunitat Foral, en què destaquen les activitats d'automoció, transport, metall-mecànica i agroalimentació. Per al conseller econòmic, al teixit industrial navarrès «hi ha línies d'activitat capaces de fer el salt des d'una economia d'escala a una altra de valor afegit, i d'adaptació flexible a les noves necessitats especialitzades del mercat».
Pel que fa a això, l'Administració navarresa coincideix a assenyalar la importància que té a la Comunitat la implantació de sectors estratègics com les energies renovables i la biomedicina, i l'aposta per la innovació i la tecnologia, com a bases de futurs sectors de desenvolupament econòmic. "Intentem fer una correcció en la producció d'R+D que en aquests moments és massa dependent de la despesa pública i poc connectada amb les necessitats de les empreses", explica Iribarren.
El conseller afegeix quines són les actuacions prioritàries per a la Conselleria d'Economia i Hisenda: «el nostre afany en l'actual legislatura anirà dirigit a aconseguir que Navarra entri de ple a la societat de la informació i sigui una comunitat capdavantera en aquesta matèria.»
Fiscalitat.
La Comunitat de Navarra es regula per un model de finançament diferent del de la resta de comunitats espanyoles, amb l'excepció del País Basc. El seu règim foral implica un sistema propi per recaptar impostos, de manera que es transfereix al Govern central només una part del que s'ha recaptat, per la qual cosa aquest s'encarrega de finançar despeses que no estan contemplades als Estatuts d'Autonomia.
Amb el Conveni Econòmic entre l'Estat i la Comunitat Foral de Navarra, la regió estableix el règim tributari propi.
Això implica que les institucions navarreses regulen de manera particular l'IRPF, com també les operacions amb accions borsàries, fons d'inversió i assegurances.
Comerç exterior
Les dades derivades de les exportacions i importacions navarreses durant el 2002 demostren un balanç positiu, tal com confirma Miguel Sanz, president de la Comunitat Foral de Navarra: «les nostres xifres es van recuperar satisfactòriament, com ho demostra el fet que les exportacions navarreses a altres països experimentessin el 2002 una recuperació del 2%. El valor aconseguit va ser de 4.434 milions d'euros. Pel que fa a les importacions, es van comportar amb una mica més de dinamisme, creixent un 4%. El valor va pujar a 4.086 milions d'euros. Amb aquestes dades, la taxa de cobertura es va situar al 109%. La participació del comerç exterior navarrès al conjunt nacional va ser del 3,3% per a les exportacions i del 2,3% per a les importacions, pràcticament els mateixos percentatges que el 2001.»
El president navarrès afegeix que aquestes xifres són encara més significatives si es té en compte que alguns dels principals clients de la Comunitat, com França i Alemanya, han travessat una crisi important durant l'exercici passat.
El principal producte del comerç exterior navarrès és, i ha estat els últims anys, el vehicle automòbil. El primer semestre del present any, ha representat el 54% de les exportacions.
A més, es poden destacar altres sectors com les matèries plàstiques, la preparació de llegums i hortalisses, les hortalisses fresces i els productes relacionats amb el paper.
Les polítiques adoptades per a l'obertura a mercats exteriors de l'empresa navarresa es recullen a la sisena edició del Pla d'Internacionalització de l'Empresa Navarra 2003, la clau del qual és «consolidar esforços que s'han realitzat els anys anteriors; reforçant les accions que en anteriors edicions han estat avalades per una bona acollida entre les empreses i les associacions», segons expressa el director general de Comerç i Indústria del Govern de Navarra, Enrique Díaz.
El Pla es caracteritza, segons el director, «per la internacionalització del sector serveis, que continua reforçant el turisme rural com a recurs econòmic. A més, es promou la internacionalització dels serveis sanitaris, afavorint l'atracció dels pacients estrangers als hospitals privats de Navarra, cosa que contribueix a millorar el nivell d'ocupació dels establiments hotelers de la Comunitat Foral».
Els diferents programes contemplats al Pla d'Internacionalització ofereixen a les empreses navarreses suport formatiu sobre comerç exterior i ajudes econòmiques per afavorir l'obertura a altres mercats.
Díaz es mostra molt optimista quant a les previsions sobre comerç exterior del present exercici 2003 i afirma que «les expectatives són bones, tornant als nivells de fa tres anys, cosa que és possible si es confirma la recuperació de l'economia al segon semestre». Així, les exportacions s'incrementarien un 20% respecte al mateix període de l'any anterior i les importacions es reduirien un 4%, atesa la disminució d'importacions de vehicles d'Alemanya.
Turisme
L'oferta turística de la Comunitat Foral de Navarra, els atractius principals de la qual són la seva riquesa paisatgística i el seu ampli patrimoni monumental, converteix el sector en un dels motors econòmics de la regió.
Els productes turístics de Navarra s'estructuren al voltant de diferents eixos: turisme de congressos, turisme rural, turisme actiu i de natura, turisme cultural, turisme idiomàtic, turisme temàtic i turisme gastronòmic.
Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Turisme i Cultura promou l'augment i la millora de places hoteleres i de restaurants, la posada en marxa d'una xarxa de càmpings i de cases rurals, i el manteniment d'oficines turístiques als llocs més emblemàtics.
En aquest sentit, s'adreça també l'esforç que s'ha realitzat durant els darrers anys en la creació d'infraestructures com el Museu de Jorge Oteiza, l'Arxiu General de Navarra, el Museu Etnogràfic d'Irache, el Parc de la Natura d'Arguedas o la promoció de camps de golf municipals.
Especial interès ofereix el Camí de Sant Jaume, itinerari de ric patrimoni històric i artístic, que travessa Navarra de nord a sud a través de les dues rutes que baixen del Pirineu per Roncesvalles i Somport, i que a Puente la Reina s'unifiquen.
Els congressos, les convencions, els seminaris, els viatges i les reunions de negocis constitueixen avui un dels sectors turístics més dinàmics i innovadors de la Comunitat, que s'ha vist reforçada amb l'obertura del Palau de Congressos i Auditori de Navarra, Baluard.
Així, mentre que el 1995 es van celebrar 40 congressos, el 2002 la xifra de reunions va pujar a 130. Aquest augment deriva en majors índexs d'assistència de congressistes, que passen de 10.037 el 1997, a 21.544 el 2002.
Aquesta iniciativa governamental neix de la voluntat de generar un gran espai capaç d'unir ciència i aprenentatge, art i cultura. Per unificar les funcions congressual i cultural, és un dels auditoris i palaus més grans de congressos d'Espanya, amb una superfície de 63.000 metres quadrats.
Baluarte ofereix àmplies possibilitats d'adaptació a diferents usos, programes i funcions. La versatilitat dels seus espais us permet acollir avui qualsevol tipus de congrés o espectacle, independentment de les seves característiques, dimensions i participants. ::
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
