Comunitats autònomes: Canàries (i II) El progrés econòmic i social de Canàries

El número anterior de Moneda Única va abordar la conjuntura econòmica i internacional de l'arxipèlag canari, presentant les dades relatives al comerç exterior i al turisme, un dels principals motors econòmics de la Comunitat.

El seu règim fiscal específic va prendre forma sota l'opinió del consell rector de la Zona Especial Canària i en aquest marc, Gran Canària va presentar la seva oferta internacional mitjançant la Zona Franca, el Port Franco de Las Palmas i el seu recinte firal. D'altra banda, el potencial turístic de Tenerife i les múltiples oportunitats de negoci acostaren al lector la realitat econòmica de l'illa.

Per concloure amb l'informe, presentem a la present edició l'article del president canari, Adán Martín Menis, que confirma el progrés econòmic i social de l'arxipèlag.

Canàries és un arxipèlag compost de set illes, que en els darrers anys han experimentat un creixement econòmic important: Gran Canària, Tenerife, Fuerteventura, El Ferro, La Palma, La Gomera i Lanzarote. Això és degut principalment a l'enclavament privilegiat de l'arxipèlag, el potencial turístic i els atractius incentius fiscals de què disposa.

L'escassetat de sòl i de recursos hídrics són les debilitats més grans de la Comunitat, que es veuen compensades amb l'important dinamisme del sector serveis.

Les Afortunades

Tenerife compta amb la principal indústria de l'Arxipèlag, que és la Refineria de Petrolis CEPSA. També destaquen la indústria del tabac, paper i arts gràfiques, construcció i alimentació, i la capital és la principal zona comercial i portuària. El turisme juga un paper fonamental a l'economia de Tenerife i es concentra al sud de l'illa.

Segons declaracions del president del Cabildo de Fuerteventura, Mario Cabrera, «els números són clars. Fuerteventura és l'illa amb la població més jove i el territori amb menys ocupació de tot l'arxipèlag. A més de ser la segona illa en extensió i la de relleu menys accidentat. I per si tot això fos poc, en els últims cinc anys ha acumulat l'increment de renda més gran de tot l'Estat».

L'economia de l'illa de La Palma se sustenta bàsicament en l'activitat agrícola, on destaquen productes com el plàtan i l'ametlla. També destaca l'explotació forestal i s'arriba a exportar a altres illes, el tabac, de gran qualitat. L'oferta turística és principalment rural.

A La Gomera, l'economia s'ha suportat tradicionalment en activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres. Les comunicacions a l'interior de l'illa han estat condicionades per l'orografia abrupta que ha dificultat enormement el desenvolupament d'una xarxa viària adequada a les necessitats dels seus habitants.

La consellera d'Economia, Indústria, Comerç i Artesania de Gran Canària, Cristina Reyes Padilla, indica que les polítiques de suport al sector del comerç van dirigides a les zones comercials a cel obert de l'illa. «D'una banda, destinades a les associacions empresarials per potenciar la cooperació i la gestió dels centres comercials; i, per altra banda, a la configuració urbanística comercial dels municipis.

A El Hierro no hi ha indústria, a excepció de petites empreses artesanals i de serveis. La seva economia es basa en quatre pilars que són curosament supervisats i promocionats pel govern: ramaderia, cultiu de fruiters, pesca i turisme, especialment turisme rural.

Lanzarote és una illa volcànica, que implica una agricultura escassa. Igualment, la indústria es redueix a la derivada de la pesca: de conservació, de salaó i de congelació. Aquest sector pesquer, juntament amb el turístic, estan adquirint una gran importància.