COMUNITAT VALENCIANA. Una economia orientada a l'exterior

dades Bàsiques
Superfície: 23.255 m2
Població (2003): 4.202.608 habitants.
Número d'aturats (2003): 207.100 persones
Taxa d'atur (2003): 10,22%
PIB (2002): 78.780,3 milions d?euros
Participació al PIB d'Espanya (2002): 10,5%
PIB per habitant: 1,2% per sobre de la mitjana nacional
Exportacions (2003): 16.708.013 milions d?euros
Importacions (2003): 14.496.171 milions d?euros.
-
La Comunitat Valenciana passa per ser una de les regions més pròsperes de la geografia nacional. Una producció industrial fonamentalment enfocada a l'exportació, uns índexs de consum intern elevats i un sector turístic constantment en auge són algunes de les claus d'una de les economies més grans del país. No obstant això, el 2003 el sector exterior va patir un alentiment que va contribuir a minvar substancialment la taxa de creixement econòmic. Des del Govern i les institucions autonòmiques s'al·ludeix a factors de l'entorn internacional, però des de dins de la Comunitat sorgeixen veus que parlen de dèficit estructural al teixit industrial valencià.
-
La Comunitat Valenciana, formada per les províncies d'Alacant, Castelló i València, posseeix actualment un teixit industrial dedicat principalment a la producció de mobles, teixits, ceràmica, joguines i calçat, i està compost majoritàriament per petites i mitjanes empreses, encara que també n'acull algunes de grans dimensions, com la planta de fabricació de Ford a la localitat d'Almuss. La producció s'orienta fonamentalment a l'exportació, tot i que el comerç interior també gaudeix d'una forta activitat, especialment a les zones turístiques.
La Comunitat Valenciana és la quarta comunitat espanyola a Producte Interior Brut (PIB), amb un 10,5% del total el 2002, únicament superada per Catalunya, Madrid i Andalusia, dada aquesta que parla de la significació econòmica d'aquest territori al conjunt d'Espanya. Tot i això, el 2003 no va ser un bon any per a la seva economia, com així ho testifiquen els números obtinguts en els primers nou mesos, en què la taxa de creixement es va mantenir lleugerament per sota de la mitjana espanyola, a la qual cosa va contribuir decisivament un cert alentiment al sector exterior, un dels principals motors econòmics de la Comunitat. Tot i això, l'avenç del consum manté la seva solidesa, del que donen fe el fort increment del consum d'energia elèctrica, un 22% més entre gener i setembre del 2003, respecte al mateix període del 2002, i l'augment de la matriculació de vehicles, un 11,6% en el mateix període. Les bones dades d'ocupació i les condicions financeres favorables són factors que van contribuir a enfortir el consum privat.
Comerç exterior
Les exportacions del País Valencià van ascendir el 2003 a una mica més de 16.708 milions d'euros, registrant una xifra lleugerament inferior a la de l'any anterior (16.747,5 milions), mentre que les importacions van augmentar en 642 milions, passant de 13.854 milions el 2002 a 14.496 milions en 2003. automòbils, fruites i ceràmiques; i els que més es van comprar, automòbils, reactors nuclears, calderes i artefactes mecànics, combustibles, olis i ceres minerals.
Els clients més importants del sector exterior valencià van ser França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i els Estats Units, les compres dels quals per separat van superar els dos mil milions d'euros en el cas del primer, i els mil milions a la resta. D'altra banda, el País Valencià importa en major quantitat a Alemanya, Itàlia i França.
Amb les dades sobre la taula i consultant els resultats obtinguts en els darrers anys, s'observa un cert alentiment del sector exterior de la Comunitat, de manera especial a les indústries tradicionals. Des de fonts oficials del Govern de la Generalitat, o des d'organismes que en depenen, s'atribueix aquesta parada a les últimes crisis internacionals, a l'excessiva apreciació de l'euro respecte al dòlar, cosa que frena substancialment les exportacions en encarir els productes al mercat internacional, ia la debilitat que pateixen en aquests moments algunes de les principals economies industrialitzades, especialment les europees. Tot i això, estan sorgint veus que alerten de dèficits estructurals al si de la indústria valenciana que li estan fent perdre posicions en la llista de regions amb més dinamisme exterior. Sense anar més lluny, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València ha fet públic un informe sobre la incidència de leconomia global en els sectors tradicionals de la Comunitat Valenciana. L'estudi, realitzat per membres de la Universitat de València, assenyala que el teixit empresarial valencià pateix una important crisi, que si bé es veu empesa per una situació internacional adversa, no és pas conjuntural. "Ens enfrontem -assenyala l'informe- a una crisi de caràcter estructural". L'aparició de països emergents, com la Xina, l'Índia o els de l'Europa de l'Est, amb salaris molt baixos i gran capacitat productiva, o la retirada prevista de molts dels fons europeus, amb motiu de la incorporació a la UE de països amb baix nivell de renda, són algunes de les característiques del nou tauler en què hauran de moure fitxa les empreses valencianes, que, a més, empresarial, la reduïda inversió en R+D i una altra sèrie de factors que s'enumeren a l'estudi de la Cambra de València, que fan entreveure un panorama «poc encoratjador».
L'informe apunta els aspectes que provoquen la debilitat de les empreses valencianes, com ara la manca d'instruments estratègics capaços de projectar de manera competitiva i continuada la sortida a l'exterior. Així, es diu que les empreses no disposen de xarxes de distribució pròpies o controlades, que no adapten els productes a les característiques particulars de cada país i que no elaboren ni a mitjà ni a llarg termini un pla de màrqueting estratègic. A més, s'afegeix que l'estructura industrial de la Comunitat està composta per un conjunt de pimes amb baixos nivells de capitalització i ocupació intensiva de mà d'obra, que, en general, està insuficientment qualificada.
L'informe aporta una sèrie de canvis que esdevenen fonamentals per canviar la deriva presa pel sector empresarial valencià. S'al·ludix a la necessitat d'adoptar una visió estratègica en la gestió empresarial, que passa per convertir-se en proveïdor especialista dels grans distribuïdors, fins i tot mitjançant una oferta conjunta fruit de la cooperació empresarial. Una altra possible sortida és la creació de xarxes de distribució pròpies sota un criteri d'orientació al mercat, sense oblidar, això sí, la potenciació de la formació dels recursos humans, les polítiques de R+D i la imatge de marca i de qualitat. Els organismes públics encarregats d'ajudar a la internacionalització de l'empresa també hi tenen molt a dir. Han d'adaptar els seus ajuts en funció del sector de què es tracti i del nivell del procés d'internacionalització en què es trobi cada empresa, a banda de fomentar mesures de suport indirectes que millorin la competitivitat i potenciïn la cooperació empresarial. En definitiva, tota una bateria d'actuacions per intentar reimpulsar el sector exterior de la Comunitat Valenciana, compost per pimes familiars de mida petita, amb vocació exportadora, però sense els recursos necessaris per dur a terme un procés exportador estable a mitjà i llarg termini. Per això, empreses i administracions hauran de posar de part seva.
Institucions i organismes de suport al comerç exterior
A la Comunitat Valenciana hi ha diferents organismes tant a nivell públic com privat que s'encarreguen d'executar i coordinar l'acció empresarial encaminada al sector exterior:
- Institut Valencià de l'Exportació (IVEX). És una societat creada per iniciativa conjunta de la Conselleria dIndústria, Comerç i Turisme i les Cambres de Comerç, com a instrument encarregat dimpulsar la internacionalització de les empreses de la Comunitat Valenciana. Per això, a banda de les oficines centrals ubicades a València, disposa d'una xarxa de delegacions a l'estranger, repartides entre els mercats internacionals més importants. L'IVEX ofereix una àmplia gamma de serveis adreçats a promocionar les empreses, productes i serveis de la Comunitat, així com per atraure inversions estrangeres.
– CEOE-Medvalència: el Centre Euromediterrani de Cooperació Empresarial es va fundar el 1997 per incrementar la presència de les empreses espanyoles als programes de la Unió Europea per a la Mediterrània i fomentar la cooperació entre les empreses espanyoles i les dels països del sud de la Mediterrània. En col·laboració amb la Unió de Confederacions de la Indústria i dels Empresaris d'Europa (UNICE), dóna suport a les organitzacions empresarials del Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Israel, Jordània, Palestina, Líban, Síria, Turquia, Xipre i Malta, a fi de contribuir a l'esforç aperturista de les seves economies ia la seva adaptació. zona de lliure comerç amb la Unió Europea per al 2010.
– Departaments internacionals de les entitats financeres. Tant Bancaixa com la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània (CAM), les dues caixes d'estalvi de referència de la Comunitat Valenciana compten amb departaments per afavorir les activitats exteriors de les empreses. Bancaixa, per mitjà del Departament de Banca Internacional, té establertes relacions amb més de mil bancs a tot el món i manté un nombrós nombre de corresponsals bancaris estratègicament elegits per garantir una adequada cobertura als seus clients. Així, ofereix serveis de cobraments i pagaments a l'exterior i serveis de cobrament electrònic de les vendes dins de la UE. Bancaixa assegura haver estat la primera entitat espanyola a adoptar TARGET com a sistema estàndard de pagaments de petit import. A més, ha desenvolupat un acord en exclusiva amb la Companyia Espanyola d'Assegurança de Crèdit a l'Exportació (CESCE), pel qual les dues entitats han connectat els ordinadors centrals per poder oferir un servei d'assegurança de crèdit a l'exportació on line. A través del Departament de Relacions Internacionals, Bancaixa va formalitzar el 2003 un acord amb el banc rus KMB Bank i amb el Bank of China per facilitar i garantir les exportacions dels seus clients a aquests llocs i afavorir les importacions a Espanya d'aquests dos països. La CAM finança operacions de comerç exterior mitjançant una única Línia de Risc, facilitant al client informació on line de la situació puntual de cada operació. També ofereix informació i assessorament per a la realització de projectes d'inversió, fent anàlisis de viabilitat i proposant esquemes de finançament que s'adeqüin a cada projecte. A més, ofereix serveis de negociació de crèdits documentaris i assegurances de cobrament d'exportacions. L'entitat també s'ocupa de gestionar i tramitar cobraments i pagaments internacionals, així com de donar cobertura dels riscos de canvi, assessorant sobre les estratègies i els instruments més adequats a cada cas.
Altres institucions
A banda dels organismes que s'ocupen específicament del comerç exterior, a la Comunitat Valenciana n'hi ha d'altres relacionats amb l'activitat empresarial en general:
– IMPIVA. L'Institut de la Petita i Mitjana Indústria Valenciana és un organisme adscrit a la Conselleria d'Innovació i Competitivitat de la Generalitat Valenciana, concebut per facilitar l'activitat de les empreses de la Comunitat. El 2004 ha augmentat el pressupost en un 44% per incentivar la inversió de les pimes en aquelles activitats innovadores que els permetin diferenciar-ne el producte i fer-lo més competitiu. En total, l'IMPIVA disposarà dins dels seus Programes de Suport a la PIME d'un fons de més de 51 milions d'euros, el 83,2% dels quals es destinarà a la millora competitiva i el 39,7% a incrementar la capacitat investigadora de la Xarxa d'Instituts Tecnològics.
– SEPIVA. Seguretat i Promoció Industrial Valenciana, SA és una entitat la funció principal de la qual és col·laborar amb els ajuntaments per a la implantació de sòl industrial, així com per a una altra sèrie d'activitats industrials (inspecció tècnica de vehicles i maquinària industrial, vigilància i control del compliment de les normes tècniques i de seguretat, etc.).
– CIERVAL. La Confederació d'Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana aglutina tots els sectors productius i és l'organització representativa de l'empresariat de la Comunitat Valenciana. Entre els seus objectius principals hi ha el de potenciar les seves organitzacions territorials i sectorials, així com tot el teixit productiu de la Comunitat, mitjançant la capitalització de la suma dels recursos humans de tot l'entramat empresarial. Persegueix i defensa la iniciativa privada i l'economia de lliure mercat com a nucli bàsic de creació de riquesa i de prestació de serveis a la societat. Per a l'estudi dels problemes que afecten les empreses i els sectors disposa de Comissions de Treball, autèntics fòrums de debat empresarial.
Enclavament logístic
El País Valencià constitueix juntament amb Catalunya i Andalusia la porta d'accés als mercats mediterranis. L'Autoritat Portuària de València (APV) és l'empresa pública encarregada de la gestió i l'administració dels ports de València, Sagunt i Gandia. El Port de València és el més important dels tres quant a volum comercial, ja que per ell passen anualment al voltant de 30 milions de tones de mercaderies de tota mena. Les connexions terrestres i les infraestructures portuàries el converteixen en el port natural de Madrid i la zona centre peninsular, que, a través seu, queda connectada amb els països mediterranis i del Nord d'Àfrica. El Port de València pensa ja en el procés d'expansió a través del Pla Estratègic de l'Autoritat Portuària, bé mitjançant l'ampliació del mateix port, bé creixent pel sud del port de Sagunt. L'objectiu és convertir el Megaport València-Sagunt a la principal entrada i sortida interoceànica de la Península, així com a distribuïdor regional i plataforma logística intermodal líder del Mediterrani Occidental, capaç d'afrontar un trànsit estimat el 2015 de 68 milions de tones.
A més, València compta amb un aeroport que escometrà el desenvolupament d'un nou centre de càrrega amb una superfície aproximada de 74.552 metres quadrats, en què s'ubicaran instal·lacions de primera línia amb accés directe a la plataforma d'estacionament d'aeronaus, on es concentraran tant els operadors logístics actuals com els nous que s'hi incorporin. Les obres, que conclouran a l'últim trimestre del 2004, disposen d'una partida pressupostària propera als tres milions i mig d'euros. A més, l'Aeroport de València té previst iniciar noves actuacions, com ara la urbanització de la zona de càrrega o l'automatització i millora del sistema d'inspecció d'equipatges al celler, entre d'altres. Tot plegat prenent consciència que el potencial industrial de València fa necessari desenvolupar un Centre Logístic Intermodal dedicat al transport de mercaderies.
Ofertes de feina
El 2003 l'atur a la Comunitat Valenciana va disminuir en 800 persones, fet que suposa un 0,39% menys que el 2002. El nombre d'aturats es va situar en 207.100, amb una taxa del 10,22%. L'any passat es van generar 47.100 llocs de treball, arribant a 1.819.400 persones ocupades. Alacant va ser la província que va registrar una taxa d'atur més elevada, amb un 11,60%, seguida de València, amb un 10,8%. Castelló és la que ofereix millors números, amb una taxa de desocupació significativament inferior del 6,57%.
Turisme
El turisme de sol i platja és el vaixell insígnia d'una indústria que suposa l'11,5% del producte interior brut de la Comunitat Valenciana, conseqüència de la visita anual de 20 milions de turistes, dels quals cinc procedeixen de l'estranger, principalment del Regne Unit. Això no obstant, des de l'Administració autonòmica, a través de l'Agència Valenciana del Turisme, s'estan duent a terme actuacions encaminades a la diversificació, diferenciació, innovació i qualificació del producte turístic. És aquesta sens dubte una Comunitat de sobres preparada per a una intensa activitat turística, amb prop de 600 hotels i més de 30.000 apartaments, unes 480 cases rurals, 38 albergs, 133 càmpings i 187 hostals. S'han comptabilitzat a més 665 conjunts historicoartístics, 262 museus i col·leccions museogràfiques, 39 clubs nàutics i 48 escoles de vela.
Terra de llum i mar, però també de natura i gastronomia, art i folklore, rutes atractives. És València a més el marc idoni de fires i congressos. Les platges de la Comunitat Valenciana es troben entre les millors d'Espanya: Benidorm, València, Castelló, Costa d'Azahar, Costa Blanca… En definitiva, quilòmetres i quilòmetres de sorra fina que sacien les ànsies de milions de turistes àvids de sol i mar. Però no sols del sol viu el sector turístic de la Comunitat. 20 parcs naturals i nombroses atraccions turístiques permeten gaudir de rutes inoblidables per la costa i l'interior. És aquesta també la terra de l'arròs i la paella, amb fama mundial, encara que els peixos i mariscs, les verdures de l'horta, els innumerables guisats, els dolços típics, com els arxiconeguts torrons Xixona i Alacant, i els vins formen també part del paisatge gastronòmic valencià. Nous reptes treuen el cap en el futur, com l'organització de la Copa Amèrica de vela que el 2007 se celebrarà a València i que comportarà un enorme impacte econòmic, alhora que reportarà una repercussió internacional sense precedents.