CIMALSA lidera el full de ruta per a la descarbonització i electrificació del transport de mercaderies al SIL 2026

SIL 2026

L'empresa pública de la Generalitat, CIMALSA, ha centrat la segona jornada del Saló Internacional de la Logística (SIL) 2026 als reptes de l'electrificació del vehicle pesant i la nova Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries, consolidant el seu lideratge en la transformació del sector.

---

Durant la segona jornada del Saló Internacional de la Logística (SIL 2026), l'empresa pública CIMALSA ha protagonitzat el debat sobre la competitivitat i descarbonització del transport de mercaderies. Experts i directius han analitzat els reptes de l'electrificació del vehicle pesant i l'estratègia intermodal per a Cataluña, demostrant que la transformació del sector ja és una estratègia en plena execució.

La jornada va arrencar amb la presentació d'un projecte clau per a la internacionalització de la regió: l'estació intermodal de Torreblanca - Quatre Pilars, ubicada al nou polígon logístic de Lleida. A l'acte van participar Fèlix Larrosa, Alcalde de Lleida; Simó Batlle, director de negoci de CIMALSA i Marta Casas, gestora de projectes del INCASÒL. Batlle va destacar que la terminal «serà clau per donar un servei per a la internacionalització de les empreses de Lleida», mentre que Larrosa va posicionar la capital del Segrià com «la ciutat de les oportunitats», dissenyada per «atreure inversions i acompanyar el creixement».

Smart Logistics: El debat sobre l'electrificació del transport pesat

La sessió 'Smart Logistics', sota el títol 'Consolidació del vehicle pesat elèctric: reptes i oportunitats', va abordar de forma directa les barreres i avantatges de la transició energètica a les flotes. Moderada per Carolina Guerrero, directora tècnica i estratègica de CIMALSA, la taula va comptar amb la visió institucional de Assumpta Farran, cap d'unitat de transports del ICAEN, i les perspectives empresarials de Pedro Domingo (Zunder), Gabriel Bernal (Transbernal / Electrotruck Power Services) I Xavi Esteve (Motor Tàrrega).

Assumpta Farran va contextualitzar la urgència del canvi: «La transformació elèctrica i descarbonització no és només per qüestions ambientals, sinó també d?accés a les fonts d?energia». Des del sector privat, Gabriel Bernal va matisar la necessitat de suport institucional, afirmant que «no necessitem imposició, sinó acompanyament». A més, va aportar una dada clau sobre la rendibilitat: el cost de recàrrega elèctrica «és molt baix en comparació del combustible, sobretot si ho fas des de la teva base».

Els ponents van identificar la manca d'informació com a principal obstacle. Pedro Domingo va reconèixer que «quan un transportista s?enfronta al repte de l?electrificació, moltes vegades li falta informació». A aquest punt, Xavi Esteve va afegir la importància d'un servei integral, ja que cal oferir un servei amb manteniment, perquè cada empresa és un cas diferent segons la ruta prevista.

Reptes i Oportunitats de l'Electrificació Pesada

Àrea Clau	anàlisi Tècnica	Ponent Principal
Rendibilitat	El cost de recàrrega elèctrica és significativament inferior al del combustible, especialment amb bases de càrrega pròpies.	Gabriel Bernal (Transbernal)
Informació	Hi ha una bretxa de coneixement que frena l'adopció per part dels transportistes.	Pedro Domingo (Zunder)
Servei i Manteniment	Cal un servei personalitzat i adaptat a les rutes específiques de cada empresa.	Xavi Esteve (Motor Tàrrega)
Estratègia Energètica	L'electrificació és una qüestió d'accés i de diversificació de fonts d'energia, no només mediambiental.	Assumpta Farran (ICAEN)

Quo Vadis: Impuls a la intermodalitat amb l'Estratègia de Terminals Ferroviàries

L'agenda de CIMALSA va continuar a la Sala Príncipe amb la jornada 'Quo Vadis Mercaderies', centrada a la 'Estratègia catalana de terminals ferroviàries'. El debat, moderat per Simó Batlle, es va enfocar en el rol de la col·laboració publicoprivada per desenvolupar un sistema de terminals públiques que impulsi el transport de mercaderies per tren.

Carmen Ruiz, Directora general d' CIMALSA, va ser clara en l?objectiu: «Volem que les quatre terminals siguin una estructura bàsica en el pas de les mercaderies de la carretera al ferrocarril». Va fer una crida directa al sector empresarial, demanant «ganes, confiança i paciència per desenvolupar l'estratègia ferroviària».

El panell d'experts, compost per Kenneth Martínez (alcalde de El Vendrell), Miguel Luis Lapeña (Ajuntament de Lleida), Joan Gaya (Kronospan) I Ignasi Pons (FECIC), va coincidir unànimement en la necessitat de mantenir una comunicació «oberta i contínua» entre tots els actors per garantir l'èxit del projecte.

La intensa jornada de CIMALSA es va completar amb la presentació de la nova plataforma digital de gestió de la DUM a Cataluña i una sessió sobre innovació i rendibilitat amb empreses tecnològiques com Atlantis, Cactus, Mosaic Factor y TrueCold, consolidant l'empresa pública com un actor central en la coordinació i l'execució de la transformació logística catalana.

Claus i preguntes freqüents sobre la transformació logística a Catalunya

Com afecta l'electrificació del transport pesant la rendibilitat d'una empresa exportadora espanyola?

Segons els experts del sector, encara que la inversió inicial en un vehicle elèctric pesant és més gran, el cost operatiu es redueix dràsticament. El preu de la recàrrega elèctrica és molt inferior al del combustible dièsel, especialment si l'empresa instal·la punts de recàrrega a les seves pròpies bases logístiques. A mitjà termini, l'electrificació millora els marges i la competitivitat, a més de facilitar l'accés a zones de baixes emissions.

Quin paper té la col·laboració publicoprivada en el desenvolupament d'aquestes noves terminals ferroviàries?

És fonamental. L'administració pública, liderada per organismes com CIMALSA, planifica i promou la infraestructura estratègica, mentre que el sector privat aporta la inversió, l'operativa i la demanda real del mercat. Com es va destacar al SIL 2026, lèxit de lestratègia depèn duna comunicació constant i la confiança mútua per alinear els objectius de competitivitat empresarial amb els de sostenibilitat.

Són les terminals intermodals com la de Lleida una solució viable per a les pimes o només per a grans operadors?

Estan dissenyades per donar servei a tot el teixit empresarial. Encara que els grans operadors poden moure volums més grans, aquestes terminals públiques permeten a les pimes accedir a serveis de transport ferroviari de mercaderies que altrament serien inaccessibles. En agrupar càrregues de diferents empreses, s'optimitzen els costos i es facilita la internacionalització de pimes exportadores de regions com Lleida.