Tot i que les certificacions no suposen la panacea màgica per als negocis, no es pot negar que constitueixen en aquest moment un dels principals factors de confiança en el mercat internacional.
Actualment, una empresa que no disposi d'un certificat de qualitat o fins i tot un compromís mediambiental ISO 14000, no figura a les «pàgines grogues» del comerç internacional. Per tant, un dels motius que impulsen les empreses a obtenir certificats rau en els beneficis comercials que significa, ja que dóna confiança als clients sobre la capacitat per al compliment dels requisits, ja que un dels compromisos a què obliga la certificació és a l'avaluació contínua de la satisfacció dels clients.
D'aquesta manera, molts dels grans compradors seleccionen els seus proveïdors entre els que estan certificats, ignorant la resta. D'altra banda, per a una multinacional amb seus a diferents països amb diferents cultures, mentalitat, aptituds, actituds, etc., fer servir un referent comú per a totes, com és la metodologia ISO 9000, ha suposat un indubtable benefici i no és estrany que aquestes grans empreses segueixin exercint de tractores de la certificació.
D'altra banda, la certificació ofereix uns avantatges de tipus intern a l'organització que decideix apostar per aquesta via, perquè les normatives estableixen metodologies i compromisos dins de les empreses que, ben respectats, es tradueixen en disminució de costos per fallades, millor organització i personal més compromès amb el desenvolupament de l'empresa.
La ISO (International Standarization Organization) és una organització internacional de normalització, en la qual es troben representats avui dia al voltant de noranta països de tots els continents a través d'organismes destacats per a aquest objectiu. Les seves normes són el resultat de consensos aconseguits per tots els representants integrants que defensen els interessos dels sectors industrials de cadascun dels seus països en crear o modificar les normes i polítiques d'ISO.
Quant a la posada en pràctica de les normes, és a dir, la certificació, aquesta pot ajustar-se a gairebé qualsevol operació empresarial, especialment en el cas de la norma ISO 9000. Aquesta es va dissenyar de manera que fos possible satisfer els requeriments bàsics d'una operació sana per a empreses de qualsevol tipus i mida.
Contrari a la creença general que les normes ISO 9000 són rígides i inflexibles, en realitat la sèrie permet una considerable flexibilitat. La norma no pretén establir una uniformitat als sistemes de qualitat. De fet, és reconeguda a la norma la varietat que es dissenya per ajustar-se a les canviants necessitats de cada indústria.
«El verd» guanya en importància
El respecte al medi ambient per part de les companyies és un aspecte cada cop més demandat per les administracions públiques. El paper inductor dels diferents organismes està conscienciant cada cop més els empresaris per seguir aquest camí. Es pot dir que si als anys 90 van tenir importància les ISO 9000, als principis del S.XXI cobraran protagonisme les auditories mediambientals, guiades per la norma ISO 14000 i pel Reglament EMAS.
A més, hi ha sectors com el d'automoció que han posat data als seus subministradors perquè demostrin el seu compromís amb el medi ambient, exigint-los la certificació ISO 14001. «El verd» comença a ser un important element d'identificació de les empreses al mercat.
D'altra banda, hi ha dos elements més, ètica i responsabilitat social, que comencen a aparèixer com a elements diferenciadors en la tremenda competència internacional. Normatives com GRI (Global Reporting Initiative) AA1000AS (Assurance Standard) i la més coneguda SA 8000 comencen a emergir més com a resposta a les demandes socials que a demandes pròpies del mercat.
Tot i això, encara els falta un llarg tros a aquestes normatives perquè es consolidin com a reflex del mercat global i assoleixin el reconeixement de la seva acreditació. No obstant això, ja hi ha grans grups d'empreses que estan sol·licitant d'organitzacions independents l'avaluació i la certificació dels compromisos socials i legislatius que, a més del compte de resultats, s'inclouen a les memòries anuals.
Entitats certificadores
L‟obtenció del certificat depèn de l‟avaluació d‟una companyia certificadora. A cada país n'hi ha diverses. Al nostre país n'hi ha 12, entre les quals es troben: SGS-ICS Ibèrica AEIE; Lloyd's Register Quality Assurance; Inspecció, Auditoria i Certificació; European Quality Assurance Spain; Agència per a la certificació de la qualitat i el medi ambient i l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR).
Aquests són només alguns exemples de les companyies que operen al nostre país, i que tenen la corresponent acreditació que concedeix l'ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació). Es tracta d'entitats privades, la finalitat de les quals consisteix a certificar mitjançant el compliment per part de les empreses de les normes internacionals ISO (Organització internacional de Normalització), a més de l'estipulat al DOCE (Diari Oficial de la Comunitat Europea) referent tant a qualitat com a medi ambient i de la resta de normatives tant comunitàries, estatals, regionals o locals. En el cas d'AENOR, a més, es dóna la circumstància que és l'únic organisme reconegut per l'Administració pública espanyola per desenvolupar les activitats de normalització al nostre país, concretament les normes UNE.
Setmana Europea de la Qualitat
Del 8 al 14 de novembre, sota el lema Qualitat a través de la diversitat, tindrà lloc la desena edició de la Setmana Europea de la Qualitat. Per analitzar la història d'aquesta dècada de vida, ens hem de remuntar a l'any 1995, any en què la Unió Europea, a través de les polítiques de «Nou Enfocament» i «Enfocament Global» va emprendre la tasca de fer una profunda transformació del marc jurídic per aconseguir un mercat europeu àgil i flexible, basat en la qualitat de les empreses.
Al nostre país, l'Associació Espanyola per a la Qualitat (AEC) va ser l'entitat designada per l'European Organization for Quality (EOQ), de la qual és membre de ple dret, com a promotora d'aquesta iniciativa.





