Carlos de Parias, Director de Banca Internacional a CaixaBank, avalua en aquesta entrevista l'evolució del comerç exterior espanyol al segle XXI. Analitza com fites com l'euro, la crisi del 2008 i la pandèmia han impulsat les exportacions fins a representar el 40% del PIB, posicionant CaixaBank com a soci estratègic líder.
CaixaBank: Lideratge i vocació de servei global
CaixaBank és un dels grups financers principals d'Espanya i una de les entitats bancàries més rellevants del sud d'Europa. Compta amb una sòlida presència al mercat nacional i una creixent projecció internacional, oferint serveis financers tant a particulars com a empreses, pimes i institucions. El seu model de banca universal combina proximitat amb el client, innovació i una àmplia xarxa comercial.
L'entitat presta serveis a àrees com banca minorista, banca corporativa, banca d'inversió, gestió d'actius, assegurances i plans de pensions. CaixaBank destaca especialment pel lideratge en digitalització, sent pionera en el desenvolupament de solucions tecnològiques aplicades a la banca, amb l'objectiu de millorar l'experiència del client i l'eficiència operativa.
Compromesa amb el desenvolupament econòmic i social, CaixaBank manté una forta vocació de responsabilitat social corporativa, impulsant iniciatives d'inclusió financera, sostenibilitat i suport a col·lectius vulnerables. A través de la seva activitat, contribueix al creixement del teixit empresarial i al progrés de la societat en conjunt.
Carlos de Parias: Experiència consolidada a Banca Internacional
Carlos de Parias Halcón compta amb una àmplia i demostrada experiència al sector bancari. Ha treballat durant 17 anys a CaixaBank i actualment és Director de Banca Internacional. Anteriorment, també ha assumit la responsabilitat de la Unitat de Banca Corporativa a les àrees de Banca Transaccional i Digitalització dins de CIB (2015/2019), de Pimes a Andalusia (2012/2015) i de l'Àrea de Finançament Corporatiu (2008/2012).
Durant aquest període, ha estat responsable de liderar tota mena de projectes i equips i ha tancat més de 150 operacions amb grans i importants empreses a Espanya com Gas Natural, Endesa, EDP o Abertis, entre d'altres. Es va graduar a IESE Business School de la Universitat de Navarra (Espanya) el 1995.
Anteriorment, ha treballat a XL Capital Assurance com a Director, a Deutsche Bank com a Director Territorial de Banca Corporativa a Andalusia ia Banco Santander com a Director Executiu a l'àrea de Project Finance. Ha tingut l'oportunitat de treballar en projectes de finançament amb abast global i mantenir una relació intensa amb clients i organismes multilaterals.
Entrevista a Carlos de Parias, Director de Banca Internacional a Caixabank
Quina valoració fas dels 25 primers anys del segle XXI per a la internacionalització de l'empresa espanyola?
Carlos de Parias: En aquests 25 anys, l'empresa espanyola ha viscut un procés d'internacionalització que qualificaria de transformacional. A finals del segle passat i principis, la revolució d'internet va democratitzar l'accés a la informació. Això va permetre a les empreses passar d'una posició reactiva on s'exportava perquè un client demanava el producte puntualment a una posició proactiva gràcies al coneixement del mercat.
Hem passat a tenir empreses molt professionalitzades, amb una estratègia clara sobre quines zones geogràfiques atacar i amb quins avantatges competitius. En definitiva, la internacionalització ha esdevingut una estratègia estructural que ja és part de l'ADN de moltes empreses espanyoles. Si mirem les grans xifres macro, el volum de les exportacions s'ha duplicat, ja que representa un 40% del Producte Interior Brut (PIB). A més, hem passat de tenir unes 25.000 empreses exportadores a situar-nos a prop de les 50.000, la qual cosa reflecteix una transformació molt important.
Quines consideres que han estat les principals fites, desafiaments i l'evolució més significativa del nostre comerç exterior en aquesta arrencada de segle?
CP: Hi ha hagut moments clau que han actuat com a catalitzadors. El primer va ser el 2002 amb la entrada de l'euro. En tenir un mercat únic de persones, béns i capitals amb una moneda comuna, les empreses van començar a veure Europa com un camp de joc proper i únic. De fet, avui dia, més del 50% de les exportacions actuals continuen sent a la zona euro.
Després va venir la crisi global del 2007-2008. Davant de la baixada de la demanda interna, les empreses van haver d'invertir en innovació i competitivitat per apostar per nous mercats. Molts que no ho havien fet fins ara, van començar llavors. Finalment, el Covid ens va ensenyar a treballar i gestionar empreses des de fora, cosa que va trencar barreres mentals: si podem gestionar des de casa, podem vendre a altres països. Aquestes tres fites han estat els reptes més grans i les que han permès expandir l'estratègia internacional espanyola.
Quin és el principal paper estratègic que juga Caixabank per donar suport a la internacionalització de les empreses i com planegeu evolucionar aquest rol?
CP: Nosaltres també vam començar la nostra aventura internacional fora de la Península Ibèrica a l'any 2000, amb l'obertura de la nostra primera oficina de representació a Milà. Des de llavors, hem estat un clar exponent de la internacionalització, expandint-nos fins a estar presents a 25 països amb un equip de més de 300 persones.
Això ens ha permès ésser l'oferta de valor principal per a l'empresa espanyola a l'exterior. Actualment tenim una quota de mercat comercial del 33%, cosa que demostra que aquella aposta va ser un èxit i que som el banc de referència per als exportadors espanyols.
Quins són els desafiaments més grans i, alhora, les oportunitats més clares que identifiques per al comerç exterior del nostre país?
CP: Els desafiaments de l'entorn són clars: les tensions geopolítiques i les «polítiques fredes», com ara l'ús de aranzels o les polítiques monetàries que afecten la competitivitat de les economies. Això obliga les empreses a adaptar constantment la seva estratègia internacional. També destacaria la intensitat regulatòria, que varia segons el grau de proteccionisme de cada país, i la necessitat de mantenir la certesa a la cadena de subministrament.
Després de la volatilitat dels preus de l'energia i els problemes logístics, s'està qüestionant la globalització dels darrers 30 anys i s'aposta més pel reubicació o tenir proveïdors propers. Pel que fa a les oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals, em focalitzaria en tres sectors clau per als propers anys:
- Energies Renovables: Espanya té una posició de lideratge mundial amb empreses capdavanteres i hi haurà moltíssimes oportunitats.
- Intel·ligència Artificial (IA): Especialment a les infraestructures associades a la IA. Les grans constructores espanyoles i proveïdors de serveis auxiliars ja estan aprofitant aquest dinamisme.
- defensa: A causa de les tensions geopolítiques, Europa està invertint molt en aquest sector, cosa que està generant una gran activitat i oportunitats de creixement.
Quines novetats, eines o serveis clau esteu impulsant des de la vostra organització i què els fa especialment rellevants ara mateix?
CP: La nostra aposta es basa en tres vectors. El primer és crear confiança a través de les persones; el nostre equip de 300 experts a 26 països és qui acompanya i assessora. El segon són els productes; encara que a la banca s'innova poc en el producte de per si, nosaltres ho ajustem a la realitat local de cada país aportant personalització.
El tercer vector és la competitivitat i agilitat, recolzant-nos en una xarxa de 1.600 bancs corresponsals ia la digitalització, fent accessibles tots els productes a través de la nostra app per a empreses. Es tracta d´oferir una proposta de valor completa: persones que generin confiança, productes adequats i agilitat en els processos.
Quina tendència o canvi imminent consideren crucial per als propers mesos?
CP: Estem aprenent a utilitzar la intel·ligència Artificial per millorar processos i personalitzar la nostra proposta de valor. Personalment, crec que és la revolució més transformacional que viurem. Estem en un moment semblant al llançament del primer PC el 1993, però amb una velocitat de canvi exponencial: en tres anys hem avançat el que abans costava dècades.
El repte no és només aprofitar la tecnologia, sinó entendre com canviarà el món. Hi haurà sectors d'oportunitat i d'altres on la IA substitueixi part del valor aportat. Com a entitat gestora de riscos, hem d'anticipar aquests canvis per posicionar-nos correctament.
Quina clau o recomanació fonamental donaries a qualsevol empresa exportadora espanyola per tenir èxit avui?
CP: La internacionalització no pot ser una cosa oportunista o conjuntural; ha de ser una cosa cultural. Un cop es fa l'aposta, s'ha d'integrar a la cultura de l'empresa, canviant sistemes i estratègies perquè els mercats exteriors es considerin «mercat natural». És una aventura que comporta riscos, per la qual cosa la meva recomanació és envoltar-se de persones i socis que generin confiança en aquest camí, com és el cas de la ruta que oferim a CaixaBank.
Xifres destacades de la internacionalització
| Concepte | Dada Destacada |
|---|---|
| Pes de les exportacions | 40% del PIB espanyol |
| empreses exportadores | Evolució de 25.000 a 50.000 empreses |
| Quota CaixaBank | 33% de quota de mercat en comerç exterior |
| Presència CaixaBank | 25 països i més de 300 professionals |
| Xarxa global | 1.600 bancs corresponsals |
Claus i preguntes freqüents sobre Comerç Exterior i CaixaBank
Quins són els sectors amb més potencial d'exportació actual?
Segons Carlos de Parias, a més dels sectors tradicionals, les oportunitats més grans a curt i mitjà termini es troben en les energies renovables, les infraestructures per a Intel·ligència Artificial i el sector de la defensa.
Com ha afectat la digitalització la internacionalització de l'empresa espanyola?
La revolució d'internet i el recent auge de la IA han permès a les empreses passar d'un model reactiu a un de estratègic i proactiu, facilitant l'accés a informació de mercats i permetent la gestió remota d'operacions, especialment després del COVID-19.
Quin paper juga el 'reshoring' a l'estratègia actual?
Les tensions a la cadena de subministrament i la volatilitat energètica han portat a qüestionar la globalització extrema. Les empreses estan apostant per apropar els seus proveïdors (reshoring) per guanyar seguretat i estabilitat en les operacions internacionals.





