L'acord anunciat al juliol per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president nord-americà, Donald Trump, que va desactivar l?amenaça d?una guerra comercial a gran escala mitjançant l?aplicació d?un aranzel del 15% a la majoria de productes europeus, afronta ara un obstacle de naturalesa regulatòria. Washington cerca que el text de l'acord deixi la porta oberta a futures concessions sobre l'estricta legislació digital europea, com ara Llei de Serveis Digitals (DSA).
Des de la perspectiva nord-americana, aquestes normatives no només imposen costos addicionals a les grans empreses tecnològiques, sinó que també limiten la llibertat d'expressió. Tot i això, per a la Unió Europea, cedir en aquest àmbit és innegociable. Així ho ha confirmat la vicepresidenta de la Comissió i responsable de Competència, Teresa Ribera, qui ha estat contundent en les seves declaracions: «Defensarem la nostra sobirania. Defensarem la manera com apliquem les nostres normes, defensarem un mercat que funcioni bé i no permetrem que ningú ens digui el que hem de fer».
La tensió ha escalat amb els advertiments del president Donald Trump. En una carta adreçada a Von der Leyen, el mandatari nord-americà va assenyalar que l'aranzel pactat podria ser insuficient. «Tingueu en compte que el 30% és molt menor del necessari per eliminar la disparitat del dèficit comercial que tenim amb la UE», va advertir, per després afegir una via d'escapament per a les empreses europees: «Com sap, no s?aplicarà cap aranzel si la Unió Europea, o empreses de la UE, decideixen fabricar productes als Estats Units».
Davant aquesta pressió, la Comissió Europea ha qualificat la flexibilització de les seves normes digitals i tecnològiques com una «línia vermella» infranquejable en el marc de qualsevol negociació comercial. Tot i la paràlisi actual, la presidenta Ursula von der Leyen ha insistit en el "compromís del bloc amb el diàleg, l'estabilitat i una associació transatlàntica constructiva". Va subratllar que la UE «prioritza una solució negociada», però alhora està «preparada per respondre amb contramesures» si fos necessari.
Per tant, la signatura de la declaració conjunta roman ajornada. La UE defensa amb fermesa les regulacions, com la DSA i la Llei de Mercats Digitals (DMA), concebudes per controlar el poder de les grans tecnològiques i protegir el consumidor. Mentre que els Estats Units continuïn percebent aquestes lleis com un impediment per a les seves companyies, la recerca d'una fórmula de consens que no sacrifiqui la sobirania digital europea mantindrà l'acord en suspens.





