Brexit i importacions: els trucs comercials no seran suficients

Informe Euler Hermes

El transport i l'equipament aeronàutic seran els sectors que registrin les caigudes més importants als aranzels: 'Brexit: Trade tricks won't be enough'.

---

Brexit: els trucs comercials no seran suficients

Regne Unit té la intenció de reduir el seu aranzel a la importació global en -2,2 pp fins al 2,8% després de la sortida de la Unió Europea, el segon aranzel més baix entre els països del G-20 després de Austràlia. Aquests nous aranzels s'aplicaran als béns importats de països amb què el Regne Unit no hagi signat cap Tractat de Lliure Comerç (TLC) l'1 de gener de 2021. El transport i l'equipament aeronàutic seran els sectors que registrin les caigudes més grans en els aranzels. La nova llista d'aranzels de la Nació Més Afavorida (NMF) establerta pel Regne Unit a la Organització Mundial del Comerç en el context del Brexit és més avantatjosa que l'actual.

 

La proporció de productes lliures d'impostos a les importacions totals, sense tenir en compte l'impacte dels TLC, augmentarà del 47% al 60%, de manera que l'aranzel NMF disminuirà en -2,2pp a 2,8%. En el cas dels productes agrícoles, segons les previsions d'Euler Hermes, s'estima que l'aranzel disminueixi en -1,6 pp a 7,5%, mentre que en el cas dels productes no agrícoles la reducció és més gran, en -2,2 pp a 2,5%. Preveiem que els aranzels d'importació de béns intermedis i béns de capital es reduiran a més de la meitat, amb un 1,1% i un 1,3%, respectivament. Els aranzels per als béns de consum es mantindran alts – per sobre del 6,0% – però es reduiran en -2,0pp (Gràfic1). Els sectors del transport i l'equipament aeronàutic (avions, naus espacials i les seves peces) registraran caigudes en els seus aranzels de -2,7pp, fins gairebé el 0%, mentre que els vaixells, els pots i les estructures flotants, així com les locomotores de ferrocarril i tramvies quedaran lliures d'impostos amb el nou esquema aranzel2. Els tèxtils, el cuir i el calçat, la maquinària no elèctrica i l'equipament de transport són els sectors amb més caigudes aranzelàries.

 

 

 

 

Pel que fa al Brexit, esperem que el Regne Unit signi un acord de lliure comerç amb la UE a finals del 2021 i estableixi negociacions reeixides amb tercers països. Atès el retard de les actuals negociacions amb la UE conseqüència de la Covid-19, el nostre escenari de referència (amb una probabilitat del 80%) és una ampliació del període de transició fins a finals del 2021, fet que endarreriria un any l'aplicació d'aquests aranzels. Esperem que el Regne Unit signi un ampli acord de lliure comerç amb la UE on gairebé tots els productes estiguin lliures d'impostos. Així mateix, el Regne Unit ha aconseguit 20 acords de lliure comerç (9% de les importacions del Regne Unit) que s'aplicaran paral·lel a la sortida de la UE, mentre que 19 convenis estan encara en negociació (7% de les importacions del Regne Unit) . En aquest context, partim del supòsit que el Regne Unit podrà assegurar la majoria d'aquests acords de lliure comerç l'1 de gener del 2022.

 

Els Estats Units i la Xina, per la seva banda, no es troben entre els TLC que s'estan negociant. Com a resultat, estimem que al nostre escenari «Soft Brexit», el 34% dels béns importats seran gravats sota la nova política comercial de l'OMC1. També cal tenir en compte que les barreres no aranzelàries (administratives i logístiques) entre el Regne Unit i la UE augmentarien significativament, fins i tot en el més favorable dels escenaris. S'estimen en un 10% ad-valorem després de Brexit – però no poden ser explícitament tingudes en compte al nostre càlcul. Segons les nostres estimacions, la sortida de la UE, amb un acord de lliure comerç, farà que la lliura esterlina disminueixi encara més, en un -3% davant l'euro, a causa de l'augment de les barreres no aranzelàries, la fi dels drets de passaport per als serveis financers i la reducció de les inversions estrangeres al Regne Unit, com va passar en el període posterior a 2017.

 

Segons els nostres càlculs, l'agressiva política comercial seguida pel Regne Unit podria portar a un augment del 2,2% dels preus d'importació en un any i ser negativa per a la competitivitat a l'estranger.L'anàlisi ha demostrat que la competitivitat dels preus és decisiva pels Estats Units, mentre que la competitivitat que no està relacionada amb els preus és més important per a la Xina i Espanya. Per al Regne Unit i França, per exemple, tant els efectes dels preus com els no relacionats amb ells es compensen entre si.

 

L?anàlisi d?Euler Hermes examina els efectes a curt termini de la barreja entre la depreciació de la moneda i la reducció de les barreres comercials. No inclou més correccions monetàries a mitjà termini. En el cas d'un Brexit dur, els preus d'importació augmentarien un 10,9% (vegeu el gràfic3). Tot i que en teoria una lliura esterlina més baixa hauria d'impulsar els volums d'exportació, aquest efecte de la corba-J podria no funcionar per al Regne Unit a causa del seu model econòmic únic. En els últims anys, tot i que la lliura esterlina ha perdut un -3,6% del valor real, les exportacions van augmentar un +15%, mentre que l'euro es va apreciar i les exportacions d'Àustria, Espanya i els Països Baixos van augmentar un +24 %, +17% i +16%, respectivament (vegeu el gràfic 4). Els béns de capital representen més del 16% del total de les importacions del Regne Unit. Mentre que el 52% dels béns de capital importats dels països de la NMF estan lliures d'impostos segons el calendari aranzelari actual, aquesta proporció podria saltar gairebé +30pp al 80%, segons el nou calendari (vegeu el gràfic5). En un escenari de Brexit suau, els preus d'importació de béns de capital augmentarien un +2,4% (v. +10,1% en un Brexit dur).

 

En el cas dels béns de consum importats, s'espera que els preus augmentin en +2,3%, cosa que resultaria en un augment de +0,7pp en la inflació, atesa una mitjana del 30% d'intensitat de les importacions en el consum. Els béns de consum representen el 21% de les importacions del Regne Unit. Si observem la cistella de béns i serveis de consum d'aquest país, podem observar que els béns amb una alta intensitat d'importació associada a ells (més del 30%) protagonitzaran una caiguda de la mitjana ponderada d'aranzels de NMF sobre -2pp. Per contra, aquells amb una baixa intensitat d'importació (menys del 30%) veuran la mitjana ponderada d'aranzels NMF caure en només -1,2pp. A la hipòtesi d'un Brexit dur, els preus dels béns de consum importats augmentarien en un +13,0% i la inflació es dispararia en un descoratjador +4 pp.

 

 

 

D'altra banda, en els béns intermedis l'augment de preu previst serà més gran: +2.5% sota els nostres supòsits de comerç i divises –i +10.2% per a un Brexit dur– reduint encara més els marges corporatius.De fet, el Regne Unit depèn en gran mesura del valor afegit estranger per a la seva producció nacional, especialment la que s'exportarà: El 52% dels béns importats al Regne Unit són béns intermedis (incloent-hi béns primaris), mentre que més del 15 % del valor afegit a les exportacions brutes del Regne Unit és d'origen estranger. Mantenir els preus d'importació sota control implica reduir a la meitat els aranzels d'importació (s'espera que l'aranzel mitjà d'importació baixi del 2,4% a l'1,1%) i augmentar la part lliure d'impostos dels béns intermedis importats de els països NMF en +33pp fins al 73% (vegeu el gràfic 5). El model Trade Hub del Regne Unit suposa un augment de +0,8pp en el creixement dels preus d'exportació a partir d'un augment de +1,0pp en el creixement dels preus d'importació, cosa que redueix encara més la competitivitat de preus a l'estranger.

 

Per al Regne Unit, els costos laborals i la productivitat són més importants. Estimem que un augment de +1pp en el creixement de la productivitat laboral augmentarà el creixement del volum de les exportacions a +1,1pp (ceterisparibus). Les anàlisis confirmen la correlació positiva entre el nivell de comerç amb un país i el dels fluxos d'IED que entren al país, així com entre aquests darrers i la productivitat. La productivitat també està en risc, ja que el Brexit ja ha afectat la immigració al Regne Unit (-13% entre 2016-19, amb -68% per a la immigració dels països de la UE) i hauria de continuar fent-ho en els propers anys . La disminució de la immigració podria significar una escassetat de capacitat i més costos de mà d'obra. Mantenir la competitivitat de les empreses del Regne Unit requeriria una política d'immigració ambiciosa per evitar augments salarials per sobre del +3% anual, com va passar el 2019. Els últims anys, el Regne Unit ha patit una falta de competitivitat en comparació dels seus parells en termes de costos laborals (vegeu el gràfic6). Durant aquest temps, les empreses del Regne Unit han patit un impacte en els seus marges per mantenir els preus sota control i continuar sent competitives a l'estranger. Els seus marges han perdut -2 pp del valor afegit des de finals de 2015 (enfront de -0,9% per a la UE-27) i s'espera que la crisi de la COVID-19 els redueixi encara més a -5,0 pp a 2020, el que dóna a les empreses molt poc marge de maniobra en el futur per absorbir els augments dels costos dels input.