Un Escenari Crític per al Sector Metall Gallec
En una compareixença conjunta, l'Associació Espanyola de l'Alumini (AEA), que agrupa més de 650 empreses, i l'Associació d'Indústries del Metall i Tecnologies Associades de Galícia (ASIME) han dibuixat un panorama complex. La regió gallega, on el sector metall representa un 19% de l'PIB i utilitza més de 60.000 treballadors, es troba especialment exposada a la volatilitat de preus, les guerres comercials i les noves regulacions.
Els representants empresarials —incloent-hi Creu Casal (Cortís), Marina Magán (Exlabesa) i Francisco Quintá (Grup Quintá/Extrugasa)— van coincidir a assenyalar que la dependència d'un subministrament d'alumini cada cop més limitat posa en risc indústries essencials com l'automoció, la construcció, la naval-marítima i les energies renovables.
El CBAM: Necessari, Però amb Deficiències de Cobertura
El Mecanisme d'Ajust a Frontera per Carboni (CBAM), l'aplicació plena del qual està prevista per al 2026, va ser un dels focus principals de la crítica. Si bé reconeixen la necessitat per protegir la indústria europea de les importacions amb menor estàndard ambiental, ASIME i AEA adverteixen que el seu disseny actual introdueix distorsions que perjudiquen regions importadores i altament industrialitzades com Galícia.
Gonzalo d'Olabarría, Secretari General de l'AEA, va ser categòric sobre això: "Necessitem un CBAM eficaç i just, que protegeixi realment la indústria europea. Tal com està dissenyat, deixa fora productes transformats d'alumini com a extrusions i perfils, no contempla les emissions indirectes i no té un sistema robust de traçabilitat del reciclatge.” D'Olabarría va alertar que aquesta omissió “posa en risc la competitivitat de moltes empreses gallegues que han invertit durant anys en tecnologia neta i processos eficients”.
D'altra banda, Enric Mallón, Secretari General d'ASIME, va destacar que el CBAM s'ha convertit en “un factor afegit que agreuja una situació ja molt complicada”, incidint que qualsevol increment de costos impacta directament en centenars d'empreses manufactureres del metall.
Les Quatre Claus de la Vulnerabilitat Industrial
Els intervinents van subratllar que la incertesa europea i els canvis al mercat estan afectant greument el sector. Entre les principals preocupacions hi ha:
La caiguda de la demanda industrial, especialment perceptible en segments com la automoció i la construcció.
Les tensions en el subministrament de matèria primera, amb aranzels y restriccions que afecten tant l'alumini com l'acer.
El augment de la pressió competitiva internacional, amb països com la Xina i Turquia que produeixen a costos molt inferiors o amb menors exigències ambientals.
La deslocalització del reciclatge de ferralla, que es veu agreujada per la forta demanda dels mercats xinès i nord-americà, limitant la matèria primera per a les foneries europees.
Enric Mallón va posar èmfasi en la problemàtica de la ferralla: "La demanda global d'alumini reciclat està desbordada. Si no es controla la sortida massiva de ferralla europea cap a tercers mercats, deixarem de tenir matèria primera per a les nostres foneries”.
Reclam d'Estabilitat i Suport Polític
La indústria gallega es reafirma com puntera en tecnologia i exportació, però exigeix estabilitat regulatòria. "No podem competir amb productes que arriben al mercat europeu amb estàndards ambientals molt més baixos", van manifestar els representants.
Gonzalo d'Olabarría va concloure la seva intervenció final subratllant la resiliència de Galícia com a potència industrial. Tot i això, va advertir: “No podem donar per garantida aquesta fortalesa si no s'adopten mesures urgents. Galícia és líder europeu en transformació d'alumini. Però necessitem un marc regulador just que no penalitzi els qui fan les coses bé”.
En resum, les associacions i les empreses gallegues coincideixen que el sector té futur, però només si s'implementa un suport real i una política industrial europea que estigui a l'alçada dels desafiaments actuals.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
