Després de quatre anys de recessió, el creixement, molt vigorós des de l'any 2003, ha estat sostingut per la substitució de les importacions permesa per la caiguda del pes el 2002, els preus elevats de les matèries primeres i una recuperació de la demanda interna.
Les pressions inflacionistes s'han atenuat substancialment a causa del manteniment d'unes capacitats de producció sense utilitzar i de la congelació de certs preus (afectant, sobretot, els serveis públics privatitzats).
Segons els últims indicadors, el dinamisme podria, però, veure's obstaculitzat actualment, i sobretot el 2005, per l'escassetat d'electricitat, pels colls d'ampolla que afectarien les infraestructures i altres sectors, i especialment per gairebé absència de crèdit.
La reestructuració del deute, la consolidació del sector bancari, la necessitat d'augmentar les tarifes dels serveis públics privatitzats i de millorar l'entorn legal es presenten com a reformes necessàries per garantir un creixement durador.
Tot i això, l'adopció d'aquestes reformes podria, finalment, suscitar un fort descontentament popular capaç de minar el suport al president Kirchner, que ja es veu obligat a enfrontar-se a fortes rivalitats al si del seu propi partit.
UNA RECUPERACIÓ VIGOROSA DES DEL COL·LAPS EL 2002
Després de quatre anys de recessió (inclòs un 10,9% el 2002), el creixement va ser molt vigorós el 2003 (+8,4%) degut, principalment, a la substitució de les importacions permesa no només per la caiguda del pes el 2002 sinó també per una recuperació de la demanda interna. Aquesta darrera sostinguda per una política monetària expansionista i una reducció de les incerteses polítiques.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
