La Comunitat d'Aragó, ubicada al nord-est de la Península Ibèrica, manté l'aspiració de convertir-se en un punt estratègic fonamental dins d'Espanya, alhora que la seva situació geogràfica limítrof amb França li confereix veritables possibilitats de cara al comerç exterior regional i nacional. El Govern d'Aragó, conscient d'aquesta realitat, està trepitjant l'accelerador per a la implantació d'infraestructures i projectes que esdevinguin un enlairament econòmic sense precedents a la Comunitat els propers anys. Així, amb la intenció de situar Aragó dins dels grans eixos del transport i la logística a l'àmbit europeu es contemplen projectes com el de la Plataforma Logística de Saragossa (PLAÇA) o la creació d'una xarxa viària i ferroviària per al trànsit ràpid de mercaderies i viatgers.
Ja fa quatre anys que Aragó va superar el nivell de creixement econòmic de la mitjana espanyola, encara que queda molt camí per recórrer. És aquesta una Comunitat que vol sentir-se cada cop més protagonista, més viva i més suficient en la planificació i gestió dels seus recursos naturals, econòmics i socials.
Sectors econòmics
El sector agrícola s'aprofita de la fertilitat de la vall de l'Ebre, alhora que intenta treure el major partit possible als diferents canals de regadiu que discorren per territori aragonès: el canal de Bárdenas, els canals de Tauste, els del Cinca i el dels Monegres en són alguns exemples. Però aquest sector és avui dia el que menys ocupació genera dins de la Comunitat, concretament el 5,83%. El sector serveis ocupa el 60,30% dels treballadors aragonesos, el sector industrial el 24,19% i el de la construcció el 9,68%.
Els principals nuclis industrials s'han anat assentant al llarg del corredor de l'Ebre, al voltant de la ciutat de Saragossa i municipis circumdants com Alagón o Figueruelas, on es troba ubicada la planta de muntatge d'automòbils de la General Motors (GM), una de les grans icones econòmiques i industrials de la regió.
El sector industrial és, juntament amb el de serveis, l'autèntic motor de l'economia aragonesa actualment, ja que tots dos generen prop del 90% de la riquesa de la Comunitat, molt per sobre del que produeixen la construcció i l'agricultura. La principal peculiaritat de la indústria aragonesa és la concentració al voltant de la branca del transport, impulsada per la planta d'Opel España i la indústria auxiliar que la dota de subministraments. Des de la seva implantació a Figueruelas, que es va fer efectiva el 1982 amb una inversió de 100.000 milions de pessetes, fins avui, la planta ha anat collint resultats positius, cosa que ha permès emprendre noves accions empresarials com la fabricació-hi de nous models de la marca alemanya. Actualment la fàbrica de Figueruelas ocupa prop de 8.100 treballadors i produeix 460.000 vehicles anuals. Tot i això, i malgrat la bona marxa d'aquesta companyia, últimament van saltar les alarmes després de la sospita que algunes multinacionals del sector de l'automoció han decidit traslladar-se als països de l'Est per reduir els costos de producció. Però els responsables de GM a Europa van tranquil·litzar els ànims en afirmar que volen seguir a Espanya i van insistir en inversions futures per la fabricació d'un nou model d'Opel Corsa a partir del 2006.
Producció industrial
Malgrat tot, la producció industrial a Aragó havia revelat en els darrers anys una certa inestabilitat, qüestió que sembla haver-se corregit el 2003, exercici en què l'índex de producció industrial ha mantingut una evolució positiva del 3,8%, per sobre de l'1,3% registrat al conjunt d'Espanya, cosa que va permetre també invertir la tendència de destrucció d'any patida en 2002 lleugerament negatives. Però al fet que l'economia aragonesa creixés el 2003 un 8% més que l'espanyola, convertint aquesta Comunitat a la regió amb més creixement de l'any passat, sens dubte ha contribuït l'empenta d'altres sectors com la construcció i els serveis. Tot i això, la captació d'inversió continua sent una assignatura pendent que espera superar-se amb el desenvolupament de determinats projectes impulsats des d'instàncies polítiques autonòmiques.
La inversió total, segons els saldos de l?Enquesta de Perspectives Empresarials en què es basa l?Avanç de l?Economia d?Aragó el 2003, fet públic per la Cambra de Comerç de Saragossa, ha registrat resultats inferiors als d?un any abans i inferiors també als d?Espanya. El desenvolupament de la Plataforma Logística de Saragossa (PLAÇA) o el Parc Tecnològic d'Osca (Walqa) són alguns dels projectes engegats des del Govern d'Aragó per intentar atreure més quotes d'inversió exterior cap a la Comunitat.
El sector exterior
Les exportacions a Aragó durant els nou primers mesos del 2003 van augmentar en import un 18,3% sobre el mateix període de l'any anterior, percentatge que triplica l'assolit al conjunt nacional (6,04%). Tot i així, Aragó segueix representant només el 4,87% del total de les exportacions espanyoles, a gran distància d'altres autonomies com Catalunya (27,08%), el País Valencià (11,81%) i Madrid (10,65%). Pel que fa al tipus d'exportacions, els béns de consum ocupen el primer lloc a una gran distància dels intermedis i els de capital. Saragossa i Osca van ser el motor exportador d'Aragó, amb increments respecte del 2002 (gener-agost) del 20,54% i del 15,58% respectivament. Mentrestant, Terol va invertir una tendència positiva de 9,81% obtinguda el 2002 respecte a l'any anterior per una negativa de
-14,49% collida a la comparativa 2003-2002.
Les exportacions aragoneses suposaven el setembre del 2003 el 5,08% del total de les espanyoles. El 88% van partir de Saragossa i només el 12% restant d'Osca i Terol. Mentrestant, les importacions van augmentar gairebé un 12% entre el gener i el setembre del 2003 respecte al mateix període de l'any anterior, sent els béns intermedis, els utilitzats en el procés productiu per a la seva transformació en béns finals, els més sol·licitats. Al setembre, les importacions aragoneses representaven el 3,54% del total d'Espanya, de les quals més del 93% van anar a parar a la província de Saragossa.
Transport i infraestructures
Molt ha canviat el mapa de la Comunitat Autònoma d'Aragó en els últims anys quant a infraestructures de transport. Des de mitjans de la dècada passada s'han posat en servei 168,6 quilòmetres d'autovies i autopistes, amb una inversió de 433 milions d'euros, i 171,4 quilòmetres més es troben en execució, per import de 527 milions més. Una gran part dels esforços s'estan centrant a l'Autovia del Mudèjar, Somport-Sagunt, que comunicarà el Llevant espanyol amb França travessant de sud a nord i de nord a sud tota la Comunitat. Tot i això, encara s'estan licitant trams i des del Govern d'Aragó es parla del 2007 com l'any de finalització d'aquesta via. Un altre dels grans projectes és l'autovia Pamplona-Osca-Lleida, els primers estudis de la qual es van fer fa dos anys, amb la qual s'espera donar resposta a les necessitats de la zona nord d'Aragó, amb tràfics consolidats entre Osca i Lleida, a banda d'obrir la Comunitat cap al País Basc des de Pamplona.
L'AVE
Però la carta més important que pot jugar Aragó és la de l?arribada del Tren d?Alta Velocitat, l?AVE. En complir-se els cent dies del funcionament de la línia el 18 de gener passat, més de 540.000 viatgers ja havien optat per aquesta alternativa còmoda i ràpida, encara que encara una mica més cara que la resta. Tot i això, convé assenyalar que per la línia d'Alta Velocitat circulen trens AVE i TALGO Altaria i fins ara han estat aquests últims els més utilitzats. Està previst que per a aquest any arribin noves unitats d'AVE per poder incrementar la velocitat i reduir el temps de trajecte, que actualment és d'una hora i quaranta-cinc minuts entre Saragossa i Madrid. Però no només Saragossa n'és la gran beneficiada, l'Alta Velocitat va arribar a Osca el desembre del 2003 i al mes del seu funcionament el tren Altària Madrid-Osca havia incrementat en un 27% el nombre de passatgers entre la capital d'Espanya i la ciutat oscenca respecte al mateix període de l'any anterior.
La Comarcalització
La xarxa de transport serà fonamental a l'hora de dur a terme el procés de comarcalització en què la Comunitat d'Aragó es troba immersa des del 1999, any en què aquesta iniciativa va adquirir veritable impuls. L'objectiu d'aquest procés és corregir les desigualtats en un territori afligit per la despoblació i la carestia d'infraestructures, per tal de dotar de les mateixes oportunitats tots els habitants aragonesos independentment de la localitat on habiten. Així, Aragó va començar a estructurar-se en comarques que s'ha anat dotant de suport legislatiu des del Govern autonòmic. Ja s'han constituït les 32 comarques que vertebren el territori, mancant que es decideixi si Saragossa i la seva àrea metropolitana es converteix o no en la trentena – tercera delimitació. Algunes de les comarques ja han definit qüestions com la capitalitat, la composició, les competències, els òrgans de govern, les comeses i les vies per a la seva estructuració. En definitiva, es tracta d'aconseguir una millor dotació d'infraestructura de transports i rendibilitzar el patrimoni històric, natural i cultural de la Comunitat amb l'objectiu últim que aquestes mesures garanteixin la supervivència dels diferents municipis.
Turisme
Aragó és un territori antic dotat de singularitat, amb una rica història, un art variat, un folklore propi i uns paisatges únics. Multitud de rutes fascinants el recorren i ofereixen al visitant una àmplia gamma de possibilitats per a l'evocació i l'admiració: la ruta del Cister, que recorre els monestirs de Roda, Veruela i Pedra; la Ruta de Goya, per Saragossa, Cartoixa d'Aula Dei, Remolins, Fuendetodos, Muel, Calatayud i Osca; la ruta dels museus; la del romànic de les Cinco Villas; la del mudèjar; la del vi… en són simplement alguns exemples.
A més, Aragó, gràcies a la seva orografia, amb els Pirineus com a teló de fons, és el marc propici per desenvolupar activitats de turisme actiu i d'aventura. A més, la Comunitat s'ha dotat de fortes infraestructures en matèria de balnearis i hostatgeries. Sens dubte, però, un dels plats forts turístics d'Aragó és l'oferta de neu. Conscient d'això, el Govern autonòmic i l'entitat financera Ibercaja van crear la societat Aramón per agrupar en una sola unitat de decisió empresarial les determinacions estratègiques de les estacions de Cerler, Formigal, Panticosa, Javalambre i Valdelinares. A més, dins de la Comunitat destaquen també els cims esquiables d'Astún i Candanchú. Tal és l'oferta de neu que presenta Aragó que el Nadal passat nombrosos accessos a les pistes d'esquí van quedar col·lapsats per l'enorme afluència de turistes. Aquest enlairament turístic explica potser la tendència inflacionista experimentada pels hotels durant l'any passat. Així, els preus hotelers a Aragó es van incrementar un 5% durant els deu primers mesos, respecte del 4,6% experimentat durant el mateix període del 2002.
La Societat de la Informació a Aragó
L'estudi realitzat pel Consell Econòmic i Social d'Aragó sota l'epígraf La Societat de la Informació a Aragó constata el retard en el desenvolupament d'infraestructures adequades i l'accés dels aragonesos a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'informe conclou que "és insubstituïble el lideratge i l'impuls dels poders públics, especialment del Govern d'Aragó, per aconseguir la universalització de l'accés a les TIC". A més, destaca que la participació d'Aragó en l'accés a les TIC és inferior al que li correspondria atenent raons de població i pes productiu, tot i disposar un parc d'ordinadors superior al que pertanyeria segons els criteris esmentats. En descàrrega d'aquestes afirmacions, convé assenyalar que el desenvolupament de la Societat de la Informació a Espanya únicament arriba a xifres satisfactòries a la Comunitat de Madrid, per raons òbvies de concentració administrativa i de seus d'empreses, moltes de les quals pertanyen al sector de la Nova Economia. ::
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
