La Fundación Valenciaport és un centre de Recerca Aplicada, Innovació i Formació al servei del clúster logístic-portuari. Es tracta d'una iniciativa de la Autoridad Portuaria de Valencia a què s'han sumat rellevants empreses, universitats i institucions de la comunitat portuària. Des dels seus inicis, la Fundació ha desenvolupat projectes a més de 65 països, principalment en l'àmbit del Mediterráneo, La resta de Europa, Asia y América Latina.
Antonio Torregrosa acumula més de 20 anys d'experiència en l'àmbit de la innovació al sector logístic-portuari; és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, Màster en Gestió del Comerç Internacional i Diplomat en Estudis Avançats a Administració i Direcció d'Empreses.
Ha exercit de director de projectes al Instituto de Economía Internacional i posteriorment de la Fundación Valenciaport, organització que actualment dirigeix. Acostumat a dirigir i coordinar activitats de R + D en diferents camps relacionats amb la economia, el comerç internacional, el transport i la logística, la seva especialització curricular s'orienta cap a la innovació en temes relacionats amb el àmbit marítim-portuari.
| perfil Professional | Detalls |
|---|---|
| Experiència | +20 anys en innovació logística |
| Institució Actual | Fundación Valenciaport |
| Formació | Econòmiques i Empresarials (UV) |
| Especialitat | R+D Marítim-Portuari |
1. Quin balanç fas d'aquests 25 primers anys del segle XXI en l'evolució de la logística portuària i la internacionalització de l'empresa espanyola?
Antonio Torregrosa: Aquests primers 25 anys han estat, podríem dir, trepidants. Han estat anys de moltíssima incertesa, de moltíssima velocitat i hem tingut molt diferents crisis en què la logística i el transport han jugat un paper fonamental. Vam tenir primer la crisi financera, que al final va ser una crisi que va posar en discussió el nostre estat de benestar. Vam tenir una crisi sanitària amb el COVID, després la crisi climàtica… Aquesta ve del segle XX, però és al segle XXI quan hem hagut de posar-nos les piles. Hem tingut també la crisi geopolítica, el paper que hi ha jugat Rusia, que està jugant China, Estados Unidos, que és molt rellevant i finalment estem immersos en una crisi comercial provocada sobretot per la política comercial dels Estados Unidos.
A: La logística en totes aquestes crisis ha jugat un paper fonamental, però és especialment rellevant en algunes. A la crisi del COVID vam ser un servei essencial i es va demostrar la importància i la necessitat de tenir una logística eficient per servir la nostra societat. A la crisi climàtica hi tenim també un paper fonamental perquè el transport és un gran generador d'emissions i aquí evidentment tenim una responsabilitat i un gran repte. Després, bé, la crisi geopolítica. El paper dels ports està canviant a una velocitat també important, dels ports i del transport en general. La logística ja no només d'ús civil, sinó d'ús militar, de resposta davant d'emergències, ja que és també tremendament important.
A: A la part comercial doncs hem d'estar al que ens està portant el mercat i les noves reorganitzacions dels fluxos comercials mundials que es deriven doncs de tendències com el friendshoring o el nearshoring, amb els canvis en els centres de producció o la pròpia caiguda del comerç que pot venir d'aquest major impacte dels aranzels i de barreres no aranzelàries, ja que ens ha de fer que la paraula de moda, que és la resiliència i l'adaptació a tot el que està passant doncs a la logística està a primera línia.
Innovació i coneixement: eines de competitivitat
2. En aquest entorn de canvi constant, quin és el paper principal que juga avui la Fundación Valenciaport per impulsar la innovació i la competitivitat del clúster?
A: En un entorn tan canviant, la innovació i el coneixement són dues eines fonamentals que tenen les empreses en general i també les del sector del transport i la logística per poder-se mantenir i per poder competir en un entorn tan difícil. Això què vol dir? Doncs vol dir que qui pensi que pot seguir fent el mateix de sempre, ja que s'equivoca. S'equivoca perquè l'entorn és el que és.
A: Aleshores, què fem nosaltres per ajudar? El primer que fem és generar i compartir la informació i el coneixement que generem. Això es fa a través de projectes de R+D, que ens permeten incorporar les darreres tecnologies per millorar l'eficiència i la sostenibilitat del sistema. Nosaltres, particularment, al port de Valencia tenim el nostre comitè dinnovació, que és una mica la guia que ens donen les empreses de la comunitat portuària per poder orientar bé el tir de la innovació i amb això estem fent un pla dinnovació per a la comunitat portuària.
A: Però més enllà de la innovació i la tecnologia, també la part d'intel·ligència de mercat és un servei bàsic perquè navegant en aigües turbulentes amb la geopolítica, ja que tenir aquesta informació de mercat actualitzada sempre és molt útil. En aquest sentit, acabem de llançar un projecte molt bonic que es diu Faros 39.0, que és el nostre hub de coneixement, l'espai on compartirem aquest coneixement, tant des del més divulgatiu fins al més científic, passant per totes les branques d'anàlisi d'innovació i coneixement i informació que es genera aquí al port de Valencia, però també a altres llocs del món. També tenim al costat d'aquest hub de coneixement el que és el nostre hub d'innovació oberta, que es diu Opentop, que és l'espai on atraiem les millors start-ups, les millors pimes tecnològiques perquè ens ajudin a construir el port del futur amb les idees i la tecnologia.
A: Per últim, també és molt important el finançament de la innovació. La innovació és un entorn complex on moltes vegades a les empreses els costa organitzar els projectes, i aconseguir una mica de finançament per alleugerir el cost. Per això, tenim també una estructura que es diu Imarport, que es dedica precisament a això, a aconseguir, el saber fer per organitzar els projectes i aconseguir el finançament que necessiten les empreses.
Desafiaments a mitjà termini: Sostenibilitat i Digitalització
3. Mirant al mitjà termini, quins són els desafiaments i oportunitats més grans que identifiques per al sector logístic espanyol?
A: Com per a la resta de l'economia i la societat, la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic, el context de transició energètica és, sens dubte, un repte importantíssim en l'àmbit de la logística i del transport. Assolir les zero emissions és una demanda normativa, és a dir, Europa ens ho està exigint, però també és una demanda del mercat. Les empreses ja saben, les empreses logístiques han de contribuir cap a aquestes operacions logístiques de zero emissions. La realitat és que la Unión Europea s'ha proposat liderar aquest procés a escala global i nosaltres ho hem de recolzar. En el cas dels ports, on treballem des de la Fundació, l'avenç ha estat molt ampli, hi ha moltes iniciatives per a descarbonització, electrificació…
A: També al marítim, encara que el marítim, el gran repte és acabar de definir quins són els combustibles o més aviat el mix de combustibles que es faran servir en el futur, i això té moltes incidències en termes de seguretat, de com es farà el búnquering, és un repte molt important. Després hi ha el repte del ferrocarril. El ferrocarril té un repte, és un mitjà de transport molt sostenible, té un repte d‟eficiència i que això, lògicament, haurà d‟anar millorant.
A: Encara que per mi el grandíssim repte el té la carretera. La descarbonització del transport terrestre i aconseguir un transport més verd, més net, amb el parc que tenim és evidentment un repte d'unes dimensions enormes. Però no tot és sostenibilitat. La digitalització, com deies, també és molt important. En el nostre cas estem pensant sobretot en la part que té a veure amb automatització i robòtica, l'ús d'intel·ligència artificial i l'ús d'espais de dades que ens puguin construir bessons digitals, o la part d'interoperabilitat entre plataformes, perquè hi ha molta digitalització, però ens hem de parlar i convergir. Aquestes serien les coses principals a mitjà termini.
A: També ens preocupa molt, i estem treballant molt, i serà un dels temes estrella, sens dubte, per als propers anys, que és tot allò que té a veure amb seguretat i protecció. Dins dels ports i dins de la logística en general hi ha moltes infraestructures crítiques i hi ha el problema de la ciberseguretat. Lògicament aquests són reptes o tendències de moltíssima actualitat. I finalment, hi ha tot el que té a veure amb el talent i la feina. Hem vist com és ja una realitat que al sector del transport terrestre i al sector del transport marítim, la manca de camioners, la manca de personal que es vulgui embarcar a España i amb Europa és importantíssima, tenim un problema i l'hem d'afrontar. Després, una segona pota és que l?entrada, sobretot, de la digitalització, de la intel·ligència artificial, de l?automatització posa en discussió tot el sistema d?ocupació. Hem d'aconseguir identificar aquests nous llocs de treball associats a la transició digital i en menor mesura energètica i, per descomptat, donar les condicions perquè el mercat es pugui adaptar a aquestes tendències.
Formació i Projectes Bandera
4. Per afrontar aquests reptes, quins projectes o línies de formació clau esteu impulsant ara mateix que siguin especialment rellevants per als professionals del sector?
A: Nosaltres tenim un projecte dins del nostre pla estratègic que és molt important per a nosaltres, que és identificar quins són els perfils professionals que han de construir els ports del futur. És a dir, hi ha una sèrie de tendències de què ja hem parlat, d'allò digital, d'allò ambiental, de la seguretat, i això fa que cal adaptar els perfils professionals a aquesta realitat. I això passa per la identificació dels perfils, la identificació de les competències clau, l'elaboració dels materials, en fi, tot un seguit d'activitats que ajudin a adaptar el mercat.
A: Nosaltres ho estem fent en el cas de la logística i els ports, ja que amb iniciatives com pot ser un nou curs de transició energètica, perquè el públic en general dins de les empreses pugui entendre quins són els reptes de la transició energètica, o el que ha estat un dels nostres projectes estrella en els darrers anys, que és la formació portuària, que nosaltres en diem en l'àmbit de la inversió. Aquesta consisteix bàsicament en aquells perfils que són dins de la formació professional no especialitzats, aconseguir donar-los l'especialització que necessiten per poder integrar-se amb èxit en un entorn com és el port, i que cobreix l'espectre de tota la formació professional. Amb això, lògicament, les formacions més clàssiques i que es van adaptant a les necessitats que en cada moment té el mercat, com és el màster en gestió portuària. Quan ja anem a la part d'innovació, actualment tenim oberts l'ordre de 45 projectes d'innovació, la majoria cofinançats amb fons europeus, i els reptes són enormes en tots els àmbits de la logística.
A: Per posar algun exemple, recentment amb el nostre comitè d'innovació hem definit dos projectes bandera que ens acompanyaran al llarg del proper any i que són molt rellevants. El primer té a veure amb el mesurament i la comunicació de la petjada de carboni a tota la cadena logística porta a porta. És un projecte per poder mesurar en temps real i comunicar adequadament en línia amb aquesta tendència cap a les zero emissions que es dóna a nivell global. I després un segon projecte, que també és de molta actualitat, que es tracta de la resposta dels ports davant de les emergències, i parlem d'emergències de tota mena. Hem tingut recentment, per exemple, la DANA, en què els ports i el sector logístic en general poden jugar un paper importantíssim, no només perquè han d'aconseguir mantenir les seves estructures i poder continuar donant servei, sinó que també tenen determinades eines, processos, màquines que poden ajudar en els processos de les emergències. Però no només en emergències de tipus climàtic, podem estar parlant també d'un altre tipus de coses que estan vinculades a la ciberseguretat, les apagades o qualsevol altra circumstància que es pugui produir. Aquests són dos exemples rellevants. Altres podrien ser tot el que té a veure amb l'establiment de bessons digitals a la logística. Comencem a tenir ja iniciatives de bessons en algunes empreses, en alguns sectors, però cal posar-los en comú i entendre aquest gran bessó digital de la logística. O la innovació en energies netes i combustibles alternatius, que s'aplica a tots els subsectors dins de la logística.
Tendències Crucials
5. Quina tendència tecnològica o de mercat consideres crucial vigilar els propers mesos?
A: A la part de mercat jo diria, bé, recentment hem sentit declaracions des del G7 que deien que si seguim al ritme actual anem al precipici, parlant de geopolítica i de geostratègia. I, per tant, al mercat, la tendència de mercat és, per descomptat, s'han acabat els temps en què un directiu logístic no havia de preocupar-se del que passava al món. Ara és fonamental ser-hi. Des del punt de vista de la tecnologia, jo crec que la combinació de la intel·ligència artificial i els espais de dades per poder construir aquests bessons digitals que ens permetin millorar l'operació, millorar la sostenibilitat seran també de moltíssima actualitat en els propers pocs anys.
6. Quin consell donaries a una empresa que vulgui optimitzar la seva cadena logística internacional avui?
A: Com no pot ser altrament, des de la Fundación Valenciaport els recomanaria que posin la innovació i el coneixement al centre de la seva estratègia. Jo crec que les coses que hem estat comentant, el seguiment de com avança des del punt de vista geopolític el món o el coneixement de les últimes tecnologies, de les noves tecnologies i com poden ajudar a millorar el seu negoci és fonamental i de la capacitat que tingui l'empresa per incorporar la innovació i el coneixement en la seva estratègia ja que dependrà la seva competitivitat a mitjà i llarg termini.
| Fita / Dada | Descripció |
|---|---|
| Abast internacional | Projectes a més de 65 països |
| Projectes d´innovació | 45 projectes oberts (R+D+i) |
| Nous Hubs | Faros 39.0 y Opentop |
| Eixos principals 2026 | Zero emissions, IA i Resposta davant d'emergències |
Claus i preguntes freqüents sobre Logística i Ports
Quin paper juga la logística davant de les emergències climàtiques? És fonamental, com es va veure a la DANA; els ports no només han de resistir, sinó aportar maquinària i processos per a la recuperació social.
Com afecta la política dels Estats Units el comerç? Genera una crisi comercial marcada per aranzels i barreres no aranzelàries que obliguen les empreses a buscar resiliència.
Què és un bessó digital en logística? És una representació virtual de la cadena de subministrament que, mitjançant dades i IA, permet optimitzar operacions i preveure errors.
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
