Andalucía TRADE va reunir a Aerópolis a vint empreses de Andalucía i nou contractistes internacionals. Aquesta trobada, emmarcada a ADM Sevilla 2026, va buscar generar negoci, fomentar la cooperació industrial i accelerar la internacionalització de l'ecosistema aeroespacial.
La jornada orientada al negoci va comptar amb la col·laboració estreta del clúster Andalucía Aerospace i la presència de Antonio Castro, Director general d' Andalucía TRADE, juntament amb especialistes tècnics de Invest in Andalucía. L'objectiu principal de les sessions va ser connectar el saber fer i la competitivitat regional amb els grans referents de la cadena de subministrament aeronàutica mundial mitjançant agendes de treball i intercanvi de capacitats empresarials.
Delegació compradora i empreses regionals representades
La delegació exterior va estar conformada per deu representants de nou corporacions compradores de primer nivell procedents de sis nacions. El perfil d‟aquests contractistes reflecteix l‟atractiu internacional de la regió. El bloc internacional es va desglossar de la manera següent:
- Estados Unidos: GA Telesis, Lockheed Martin y Pratt & Whitney.
- Turquía: TEI-Tusas Engine Industries y Turkish Aerospace Industries, Inc.
- Altres mercats estratègics: Fly Flair (Canadá), Czech Airlines Technics (República Checa), Hyrsa (México) I Avstock (Emiratos Árabes Unidos).
Per part local, van intervenir vint companyies provinents de Sevilla, Cádiz y Málaga. En concret van assistir firmes andaluses d'alta especialització tècnica com Intec Air, Titania, GECI Española Industry Solutions, Mades, Aertec Solutions, Aerotecnic Metallic, MP Productividad, Airgrup, Inespasa, Grupo Sevilla Control, Canagrosa, Galvatec, Indaero, Torsesa, Casemedia Embalajes, Aciturri, CITD Aerópolis, Aercal, Aerosm y MCE GmbH. Aquesta promoció B2B ha comptat amb l'impuls financer de la Unión Europea mitjançant el Programa Operativo FEDER de Andalucía 2021-2027.
Macromagnituds: Un sector en xifres rècord d'exportació
Andalucía reafirma la seva posició com el primer pol aeroespacial de España i un dels clústers neuràlgics de Europa. El múscul industrial de la regió es fonamenta en un creixement del teixit productiu que ha facturat el 2024 la xifra històrica de 2.914 milions d'euros (un 6,8% més), dinamitzant l'ocupació directa que arriba als 15.500 professionals. L'auge exterior és evident: les exportacions van créixer un 34% a l'últim lustre, assolint els 2.150 milions el 2025 i protagonitzant un notable increment del 88% interanual el primer trimestre del 2026, amb vendes de 797 milions d'euros.
| Indicador Econòmic / Industrial del Sector | Volum Registrat |
|---|---|
| Facturació rècord global (2024) | 2.914 milions d'euros (+6,8%) |
| Aportació macroeconòmica regional | 13% PIB industrial / 1,4% PIB andalús |
| Teixit empresarial i volum d'ocupació directa | 148 empreses / 15.500 llocs de treball (+7%) |
| Valor de les exportacions (2025) | 2.150 milions d'euros (24,4% de quota nacional) |
| Creixement exterior (Q1 2026 vs Q1 2025) | +88% (797 milions d'euros) |
Infraestructures estratègiques i projectes tractors d'IED
La vertebració de la cadena de subministrament recau sobre infraestructures d'excel·lència científica i tècnica com el Parque Tecnológico Aeroespacial de Andalucía (Aerópolis), Tecnobahía o el Centro Avanzado de Tecnologías Aeroespaciales (CATEC). Paral·lelament, la recent irrupció productiva de Pilatus Aircraft Ibérica, dependent de la matriu helvètica Pilatus Aircraft, valida les polítiques d'atracció de inversió estrangera directa.
El mapa autonòmic expandeix les seves capacitats operatives més enllà de Sevilla y Cádiz, amb actius logístics repartits per Córdoba, Jaén (amb l'avantguardista centre ATLAS en Villacarrillo), Granada o Huelva. En aquesta última s'acaba d'estrenar el Centro de Ensayos para Sistemas Aéreos No Tripulados (CEUS), col·laborant transversalment amb el INTA en El Arenosillo per liderar la mobilitat aèria avançada a UAVs.
Des de l'enfocament de descarbonització, despunta l'incipient hub tecnològic aeronàutic NET ZERO impulsat a Jerez, dotat amb gairebé 18 milions d'euros; i el Centro de Fabricación Avanzada (CFA) radicat a Cádiz, el qual disposa d'una inversió superior als 18 milions provinents de la Junta de Andalucía i la gestió del qual ha estat encomanada al centre tecnològic FIDAMC.
Les bases formatives i institucionals queden apuntalades gràcies a fites contundents com la recent Centro Integrado de Formación Profesional Aeroespacial Javier Imbroda ubicat a La Rinconada i, de forma capital, pel nomenament de Sevilla com a caserna general de la Agencia Espacial Española, propiciant iniciatives com Andalusat. Tota aquesta arquitectura compta amb el mantell de la Estrategia Aeroespacial Andaluza 2020-2027, recolzada amb fons del Gobierno andaluz per valor de 572 milions.
La perspectiva militar conserva així mateix el seu rol estratègic per assegurar càrregues de treball a llarg termini. En aquest vessant, la regió persegueix augmentar el seu protagonisme productiu de cara a desenvolupaments paneuropeus com el programa Eurodrone o l'enginyeria associada als demostradors del FCAS (Futuro Sistema de Combate Aéreo).
Claus i preguntes freqüents sobre ADM Sevilla 2026 i la indústria aeroespacial andalusa
Quina finalitat persegueix el recent fòrum B2B liderat per Andalucía TRADE?
El seu objectiu directe és enfortir els llaços de cooperació industrial i captar nous contractes en posar cara a cara les capacitats tecnològiques de vint companyies andaluses amb nou corporacions contractistes de prestigi, incloent a Lockheed Martin y Pratt & Whitney.
Quin és el pes real del clúster aeroespacial a l'economia de Andalucía?
El teixit suma 148 empreses que van generar una facturació rècord de 2.914 milions d'euros el 2024, concentrant el 13% del PIB industrial autonòmic i emprant directament unes 15.500 persones.
Quines inversions en infraestructures consoliden el futur tecnològic del sector?
Als parcs tradicionals com Aerópolis, se sumen noves inauguracions transformadores com el complex CEUS en Huelva, el node logístic d'innovació ambiental NET ZERO en Jerez, i l'obertura de noves factories com la gestionada per Pilatus Aircraft Ibérica.




