Tothom ho té molt clar, el Govern, les organitzacions empresarials, els analistes, els formadors: cal fomentar la internacionalització de l'empresa espanyola.
Juguem amb aquest avantatge; hi ha unanimitat al?hora d?emprendre aquest desafiament que no és precisament fàcil.
Tots els actors a què fem referència estem treballant durament per aconseguir aquest objectiu, cadascun en el seu àmbit, cadascú amb els seus mitjans, però els esforços en aquest sentit són innegables.
Des del Govern de la nació, s'han fet esforços lloables encaminats a aconseguir la internacionalització de l'empresa espanyola, en aquest sentit cal destacar la fira EXPORTA, fòrum de gran importància que reuneix els principals implicats en el camp de l'exportació. De la mateixa manera ha estat, al nostre parer, molt interessant la lluita per promocionar la marca «ESPANYA», garantia d'èxit en el camp internacional si l'empresa espanyola es decideix a fer el salt cap a altres destinacions.
Per aconseguir una major rendibilitat d'aquestes accions encomiables, cal una coordinació més gran entre l'administració central i les autonòmiques amb l'objectiu de no repetir accions i intentar obtenir la millor imatge internacional, també seria desitjable més col·laboració entre els tècnics comercials i els diplomàtics.
Des de la CEOE també es fan passos cada dia més importants per aconseguir que l'empresari espanyol surti a l'estranger, ia això cal destacar les nombroses missions comercials que s'organitzen per complir aquest propòsit.
No obstant això, cal aprofundir encara més en els estudis, previs al llançament d'aquestes missions tan crucials.
Tant el govern com la patronal han de donar més informació i potenciar encara més, la participació de les empreses espanyoles en licitacions i contractes internacionals que convoquen tant les Nacions Unides com la Unió Europea, sense descartar altres organismes internacionals, ja que els empresaris espanyols estan desaprofitant molt bones oportunitats de negoci.
En qualsevol cas, la tasca d'internacionalitzar l'empresa espanyola ha de ser constant, perseverant ia mitjà termini, no es pot improvisar, no és feina de pocs dies i aquest desafiament s'ha de fonamentar en un pilar vital, que sovint no és prou tingut en compte: la formació.
Si de veritat volem assolir l'èxit en aquest apassionant repte cal formar aquests futurs directius o empresaris que portin a bon port aquest desafiament inajornable i necessari.
Aquí és on les escoles de negocis especialitzades en aquest camp juguem un paper decisiu per aconseguir culminar amb èxit aquest objectiu prioritari, difícil i ineludible.
Des de ja fa uns quants anys, Aliter va apostar per un programa Màster encaminat a formar joves líders que amb la seva empenta i formació aconsegueixin aquest objectiu.
Precisament per això vam ser pioners a l'hora de conciliar relacions internacionals i comerç exterior, fomentar l'estudi de les llengües estrangeres, donar una formació humanista que abasti l'oratòria, el protocol, la globalització de l'economia…etc.
Cal acabar amb aquests prejudicis que han pesat com una llosa sobre el subconscient col·lectiu de l'espanyol i que magistralment va captar López-Ibor al seu llibre El complex d'inferioritat dels espanyols, hem d'eliminar aquest llast: comptem amb iniciativa i idees, només cal dur-les a terme amb il·lusió i esperança, però és tasca de tots i responsabilitat i missió del conjunt de la societat.
Sense una formació adequada no ho aconseguirem mai, cal eradicar del directiu espanyol la llacuna del mal domini d'idiomes estrangers i les reticències a la mobilitat geogràfica. Com va dir Julián Marías a les seves memòries: «per mi que no quedi». ::
Dubtes sobre aquesta notícia?
Parla amb Coexia, la IA del sector exterior
