Adrian Nastase, primer ministre de Romania "Romania i Espanya travessen un estat d'excel·lència"

El desembre de l'any 2000, Adrian Nastase va ser nomenat primer ministre pel president romanès, Ion Iliescu. Membre del Partit Demòcrata Social de Romania, ha orientat la seva política a eradicar la pobresa i la corrupció, així com a assegurar el progrés econòmic i l'ingrés del país a la UE ia l'OTAN.

- Després de la visita de Ses Majestats els Reis d'Espanya a Romania, quin balanç faria de la relació actual existent entre els dos països?

La visita d'Estat a Romania de Sa Majestats els Reis representa la coronació natural del curs ascendent registrat en el marc de les relacions bilaterals després de 1989. El diàleg polític romanès-espanyol al més alt nivell és testimoni fonamental del fet que ens trobem en un moment cim, capaç d'afavorir el desenvolupament d'una veritable interacció entre Romania i Espanya. Segons ha declarat Sa Majestat el Rei Joan Carles I: «travessem un estat d'excel·lència».

Aquest estat d'excel·lència constitueix una garantia que les relacions entre Romania i Espanya han adquirit una nova dimensió i nous valors, demostrats pels progressos realitzats en la diversificació del camp dels enllaços bilaterals per una banda i, per altra banda, pels èxits registrats com a conseqüència d'una cooperació intensa basada en l'augment de la confiança recíproca.

Els llaços profunds establerts entre els nostres països, les similituds històriques i les afinitats culturals i lingüístiques són elements que contribueixen a la construcció sòlida d'una projecció de col·laboració duradora de cara al futur. Els treballs del Fòrum Econòmic hispano-romanès que es van celebrar a Bucarest i es van inaugurar en presència de Sa Majestat el Rei Joan Carles d'Espanya i de Sa Excel·lència Ion Iliescu, president de Romania, han revelat, fins i tot a través de la reunió de més de 300 empreses romaneses i espanyoles, el fet que, a Romania, hi ha un ambient cada vegada.

S'han fet esforços al nivell de lluita contra la corrupció i, per tercer any consecutiu, Romania marca un creixement econòmic. Aquests són només alguns elements d'una llista gens exhaustiva, que reforça la confiança que Romania es convertirà, el més aviat possible, en una destinació privilegiada d'inversió espanyola. Ens trobem en un procés sostingut de privatització en àrees importants de l'economia nacional, com la producció i el transport de l'energia elèctrica, el sector de la producció i de la distribució dels productes petroliers i gas natural i el sector bancari.

Alhora, per poder donar suport a les petites i mitjanes empreses i facilitar els contactes romanès-espanyols, amb motiu de la visita d'estat dels Reis a Romania, cal destacar el fet que es van signar dos importants convenis entre les Cambres de Comerç i Indústria dels dos països, respectivament, entre el Centre Romanès de Comerç Exterior i l'Institut Nacional Espanyol de Comerç.

– Quins han estat els eixos principals del programa polític del Govern de Romania des de l'any 2001? S'han complert les previsions marcades pel seu Gabinet a l'inici de la legislatura?

Els objectius principals de la nostra estratègia política són la reforma de l'economia, el reforçament de l'estat de dret i el desenvolupament de la democràcia a través del perfeccionament del sistema institucional i de consolidació del funcionament real de la col·laboració social, del diàleg entre el poder i la societat civil. Un altre objectiu essencial que ens hem plantejat és la preparació de Romania per a la plena integració a les estructures de la Unió Europea i de l'OTAN.

Hem aconseguit un creixement econòmic basat en l'augment de la taxa d'inversions, mitjançant la participació significativa del capital nacional i atraient recursos externs, especialment com a inversions directes. És així com hem aconseguit assegurar un ritme mitjà de creixement del producte intern brut des del 4,5% al 6%.

Hem realitzat una millora substancial en l'àmbit dels negocis, assegurant principalment un marc economicofinancer i jurídic.

Pel que fa a l'àmbit exterior, hem aconseguit arrencar i dinamitzar un ampli programa de preparació del procés d'integració de Romania a les institucions europees i euroatlàntiques. Com a conseqüència d'aquesta iniciativa, Romania va ser admesa a l'OTAN i, alhora, les institucions de la Unió Europea van adoptar una actitud positiva i oberta cap a nosaltres. Aquest fet representa un senyal positiu i hem d'actuar a continuació per estar a l'alçada dels estàndards compatibles amb els de la comunitat internacional; la qual cosa s'ha de dur a terme mitjançant una preparació adequada de les negociacions i una rigorosa elaboració dels dossiers d'adhesió i dels documents de posició. En els darrers dos anys el procés d'harmonització de la legislació romanesa amb el cabal comunitari es va accelerar i les relacions amb els estats membres de la Unió Europea es van consolidar substancialment.

– L'ingrés de Romania a l'OTAN és un fet, i l'adhesió a la UE es materialitzarà els propers anys, ¿en què canviarà fonamentalment la vida política del país?

Potser la integració a les dues estructures representi, en primer lloc, una oportunitat d'apropament del punt de vista polític i econòmic a una família d'estats democràtics a la qual pertanyem en realitat per història, cultura i valors compartits. Des d'aquesta perspectiva, esperem que la nostra política segueixi cada cop més les principals coordenades de la política europea. I especialment en qualitat de membre de l'OTAN i, en el futur, de la UE, serem capaços de contribuir al to del que anomenaria la «veu euroatlàntica».

És difícil definir amb exactitud com serà la vida política de Romania d'aquí a uns anys, sobretot en les condicions actuals, quan es produeixen profunds processos de transformació als àmbits OTAN i UE que tindran incidències també en les evolucions internes del nostre país. En l'àmbit de la vida política de Romania, crec que els processos de preparació recorreguts intensament durant els darrers anys han deixat una petjada visible sobre el desenvolupament dels debats i la presa de decisions en assumptes d'interès públic.

Anticiparia, alhora, que el debat polític intern arribarà a ser més substanciós a mesura que la societat romanesa comprengui de mica en mica que Brussel·les és una part de l'àmbit de presa de decisions i d'acció que influeix en la vida interna. Els grups dinterès i dopinió identificaran altres àmbits a més dels interns per manifestar-se.

Per descomptat que els nostres esforços d'integració no acabaran adquirint l'estatut de membre amb plens drets de l'OTAN i la UE. Aquest pas només representarà linici. Romania haurà d'aplicar els compromisos assumits i estem preparats per respectar els contractes que resultin de la pertinença a aquestes dues organitzacions. Per a nosaltres és molt important unir-nos a una UE ambiciosa i, en aquest sentit, la participació dels nostres representants a la Convenció ha estat una excel·lent ocasió per exposar la nostra perspectiva sobre el futur d'Europa. No ens adherim a la UE només per beneficiar-nos dels avantatges econòmics que ens ofereix.

A la nova equació de la seguretat euroatlàntica, Romania s'identifica com un contribuent tant a l'equilibri ia l'evolució predictible de les relacions entre UE – EUA, OTAN – Rússia, com també a la creació de les bases de la nova visió estratègica a les obertures de l'OTAN i de la UE cap als espais de l'Est d'Europa, del Cau.

– En la visita oficial a Madrid el novembre del 2002 ja es van confirmar les bones relacions existents entre Espanya i Romania, quins àmbits de col·laboració s'han de potenciar entre els dos països? No creu que l'intercanvi comercial i la inversió espanyola és encara testimonial?

Durant els darrers anys, hem assistit a un desenvolupament a ritme sostingut de la cooperació bilateral en àrees com la justícia, assumptes interns, finances públiques, treball i protecció social, transports i agricultura. Aquesta cooperació bilateral es va desenvolupar especialment en el marc dels programes d‟assistència financera (twinng) no reemborsable concedits per la UE.

Cooperem també en el domini de la cultura, educació, ciència i tecnologia i estem fent els primers passos per establir un marc de col·laboració a nivell de col·lectivitats locals.

Voldria fer referència a un fenomen ben conegut per la societat espanyola i que té un potencial mediàtic negatiu per a Romania, arribant a ser susceptible de pesar sobre el conjunt de les relacions bilaterals si no és considerat amb responsabilitat. Es tracta del fenomen de la immigració irregular dels ciutadans romanesos a Espanya, que es va convertir en una font de preocupació per a les autoritats dels nostres països.

Desitjo assegurar a la societat espanyola la decisió presa a nivell institucional de combatre la immigració irregular i els fenòmens negatius que se li associen. L'òptima col·laboració desenvolupada entre les institucions competents de Romania i Espanya pot oferir satisfacció als esforços comuns, a través de la consideració constructiva i realista dels debats sobre aquest tema, des d'una posició de confiança mútua i amb el desig de trobar solucions al fenomen.

La cooperació econòmica encara se situa a un nivell modest. El volum comercial registrat a finals de l'any 2002 va ser d'aproximadament 500 milions d'euros, en el marc d'una dinàmica ascendent, però només amb un 24% més que en el mateix període de 2001. El pes d'Espanya en el comerç exterior de Romania continua sent força modest (de l'1,6%), ocupant el 14è lloc en la escala plaça a l'àmbit dels intercanvis comercials amb la UE. Les estimacions per al 2003 són optimistes, consolidant la tendència ascendent dels darrers anys, que esperem continuï de manera que, amb el suport polític pactat pels dos governs, arribem, l'any 2007, als mil milions d'euros als fluxos comercials.

Pel que fa a les inversions de les empreses espanyoles a Romania, l'estadística mostra que el volum de les inversions directes espanyoles és d'aproximadament 150 milions de dòlars. Espanya es col·loca al 16è lloc a la llista d'inversors estrangers a Romania.

Com a conseqüència dels esforços interns per assumir el cabal comunitari, s'han registrat progressos substancials pel que fa a la millora de l'ambient de negocis, a la creació d'un clima favorable ofert als inversors estrangers i, també, pel que fa a les mesures recentment adoptades pel Govern romanès en la lluita contra la corrupció.

Hi ha un potencial que s'ha d'aprofitar, especialment en el període actual, per oferir als inversors espanyols més visibilitat al mercat romanès. Esperem que, tenint en compte els avantatges potencials que ofereix Romania en l'àmbit econòmic en general i en el sector de les ofertes de privatització, especialment importants, s'estimuli l'augment del volum d'inversions espanyoles en el futur. ::