45 Cambres Oficials a l'Estranger reafirmen el seu paper com a socis estratègics de les empreses espanyoles als mercats internacionals

ESTRATÈGIA CAMERAL DAVANT DEL NOU ORDRE GLOBAL

La xarxa que agrupa les 45 Cambres a l'Estranger (CAMACOES) i les 83 territorials ha traçat a Madrid un nou full de ruta estratègic. Amb més de 8.300 empreses sòcies a tot el món, la institució busca actuar com un «exèrcit cameral» que guiï el teixit productiu nacional a través de les actuals turbulències dels mercats internacionals.

---

L'ecosistema empresarial espanyol compta des d'aquesta setmana amb un full de ruta renovat per fer front a la seva expansió fora de les nostres fronteres. Durant la recent Assemblea de les 45 Cambres Oficials de Comerç Espanyoles a l'Estranger (CAMACOES) celebrada a Madrid, la xarxa exterior ha segellat una aliança estratègica amb les 83 càmeres territorials. L'objectiu és clar: unificar forces, compartir intel·ligència de mercat i garantir que cap petita o mitjana empresa afronti en solitari el complex repte del comerç exterior.

En un context econòmic marcat per la volatilitat geopolítica, el president de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet, va llançar un missatge de fermesa al teixit productiu: «Davant la inestabilitat i incertesa als mercats, els desafiaments tecnològics i les barreres que van sorgint, la resposta no ha de ser el replegament sinó més internacionalització, i les empreses, en particular les pimes, no poden estar soles en aquest camí”. Bonet va destacar que aquesta cohesió permet posar a disposició de les empreses el que ell mateix defineix com «l'exèrcit cameral», adaptant els seus serveis a les demandes reals del negoci internacional.

Unitat d'acció en un escenari mundial canviant

Des de l'administració pública, la visió és compartida. Juan Luis Gimeno, director general de Intel·ligència Comercial de la Secretaria d'Estat de Comerç, va advertir sobre la reconfiguració del mapa econòmic global. "Estem assistint a la configuració d'un nou ordre mundial en què el paper de les Cambres de Comerç és més rellevant que mai", va assenyalar Gimeno, subratllant que les eines de acompanyament logístic i comercial són la clau perquè les pimes escalin posicions.

Per part seva, els representants internacionals de la xarxa van destacar la robustesa del model. Antonio Basagoiti, president de FECECA (Amèrica), va posar el focus en la imprescindible col·laboració publicoprivada per apuntalar el posicionament de la inversió espanyola. En paral·lel, Guillermo Cobelo, líder de FEDECOM (Europa, Àfrica, Àsia i Oceania), va instar a capitalitzar la corba d'aprenentatge de la xarxa exterior per anticipar-se als desafiaments futurs i assegurar un «futur més pròsper per a Espanya».

Per a Immaculada Riera, directora general de la Cambra d'Espanya, els reptes immediats passen per enfortir la governança, captar nous socis i estrènyer els llaços amb les oficines comercials de l'Estat a cada mercat. «Tenim una xarxa sòlida, reconeguda i amb capacitat per continuar creixent. Ara hem de reforçar la nostra col·laboració, ampliar la nostra base empresarial i consolidar-nos com un instrument cada cop més útil», Ha assegurat.

Transparència, arbitratge i expansió de la xarxa

L'assemblea també va dedicar un espai crític a la governança corporativa. Adolfo Díaz-Ambrona, secretari general de la Cambra d'Espanya, juntament amb el director jurídic, Fernando Cabello de los Cobos, van recordar que «la confiança ha esdevingut un actiu estratègic». En aquest àmbit, es va posar en valor el pes del Centre Internacional i Iberoamericà d'Arbitratge de Madrid (CIIAM) com a referent per a la resolució de conflictes comercials a Iberoamèrica, aportant seguretat jurídica a les transaccions transfrontereres.

La trobada va servir a més com a escenari per oficialitzar el creixement de la influència espanyola al món, donant la benvinguda a les noves Cambres oficials a Malàisia, Irlanda i Canadà. També hi va haver un espai de solidaritat amb la Cambra de Veneçuela, actualment bolcada en el procés de reconstrucció nacional després del recent terratrèmol del 26 de juny.

Cooperació intercontinental i casos dèxit

L'agenda de treball va demostrar que la internacionalització és un esforç coral. Organitzacions supranacionals com AFRIC (Associació Iberoafricana) i AIC (Associació Iberoamericana) van reclamar el seu paper com a ponts cap a oportunitats de negoci emergents, segons va recalcar Luis Padrón, president de la Cambra de Gran Canària. Al front europeu, José Vicente Morata, vicepresident de Eurocàmeres, va anticipar la creixent influència d'Espanya de cara a l'Assemblea anual que València acollirà al setembre.

El tancament de les jornades es va articular al voltant de panells tècnics on directius de multinacionals com Roca Group o FCC, juntament amb representants de les Cambres en destinacions tan diverses com el Japó, Austràlia, Alemanya, el Regne Unit, el Brasil o el Perú, van compartir bones pràctiques a diplomàcia corporativa, accés a licitacions multilaterals i serveis d'alt valor afegit.

Actualment, les Cambres Espanyoles a l'Estranger tenen presència a 43 països i aglutinen a 8.376 empreses sòcies, experimentant un repunt notable del 33,8 % des del 2020. Un múscul institucional que confirma aquesta xarxa com una de les infraestructures més eficaces per a la defensa dels interessos econòmics d'Espanya a l'exterior.

Claus i preguntes freqüents sobre les Cambres de Comerç a l'Estranger

Com es pot beneficiar la meva empresa dels serveis d'una Cambra de Comerç Espanyola a l'estranger?

Una empresa espanyola pot accedir a serveis d'alt valor com a estudis de mercat personalitzats, organització d'agendas comercials, assessorament legal i fiscal a la destinació, resolució de conflictes comercials i accés a una xarxa de contactes locals. Actuen com un primer punt de suport fonamental per aterrar a un nou país.

Quina importància tenen aquestes xifres per a l'economia espanyola en conjunt?

Aquestes dades són un indicador de la salut i el dinamisme del sector exterior espanyol. Un augment en les xifres d'empreses assistides i de negoci intermediat es tradueix en un enfortiment de les exportacions, la creació d'ocupació i la diversificació de l'economia, reduint la dependència de mercats tradicionals i millorant la balança comercial del país.

Per què és rellevant que aquest informe es publiqui en format vídeo a YouTube?

L'elecció d'aquest format indica una modernització a les estratègies de comunicació de les institucions de suport al comerç exterior. Busca assolir un públic directiu més ampli i d'una manera més directa i visual, facilitant la comprensió de dades complexes i demostrant una adaptació a les tendències digitals a l'entorn B2B.