2.000 noves pimes exportadores gràcies a les cambres de comerç espanyoles

Les Cambres de Comerç treballen per oferir serveis útils a les empreses, gestionant recursos públics amb criteris empresarials i tornar així les aportacions que reben d'aquestes organitzacions.
José Manuel Fernández Norniella, President del Consell Superior de Cambres de Comerç ens comenta alguns dels múltiples serveis que s'atenen, si bé són molts més els oferts per les Cambres.
– Al llarg de la seva trajectòria professional s'ha caracteritzat, entre molts altres assumptes, per donar suport decididament al comerç exterior entre les pimes. Va propiciar la creació del Pla 2000 d'Exportació o va donar suport a l'aparició del Pla d'Iniciació a la Promoció Exterior, el PIPE 2000, per què creu que és tan important per a les pimes espanyoles el comerç exterior?
Sortir a l'exterior suposa un canvi de mentalitat per a la petita i la mitjana empresa. L'obliga a modernitzar la gestió i aplicar una sèrie de sistemes de qualitat que l'igualen amb els competidors en altres països. A més, obrir-se a nous mercats diversifica l'origen dels ingressos, cosa que pot ser clau si la demanda interna baixa per qualsevol raó. Sortir a l'exterior suposa estar convençut que es poden guanyar licitacions internacionals, entrar a mercats fins a convertir-se en referents o que els nostres productes siguin admirats als llocs més llunyans del món.
Espanya ha passat en poc temps de ser un país receptor d'inversions a convertir-se des de fa dos anys al sisè inversor del món. En els darrers cinc anys, el valor total de l'exportació espanyola s'ha duplicat. I assenyalaria la competitivitat mostrada per les nostres empreses, com es demostra pel guany de quota de mercat als principals països desenvolupats.
– Quins ajuts s'ofereixen des de les Cambres de Comerç per promocionar la internacionalització de les empreses?
Les Cambres són la institució no oficial que dedica més recursos a la internacionalització de l'empresa espanyola. Aquest any seran una mica més de 46 milions d'euros. Elaboren, en coordinació amb l'ICEX i les comunitats autònomes, el Pla Cameral de Promoció de les Exportacions en què es recullen totes les accions i activitats desenvolupades per les Cambres en aquest camp. Des de la posada en marxa el 1991, les Cambres han destinat 363,56 milions d'euros al pla.
Una altra aportació de les Cambres és el Programa PIPE, creat el 1996 i que ja ha aconseguit convertir en exportadores 2.000 PIMES que no havien exportat mai. Tenint en compte que a Espanya hi ha 23.000 empreses que exporten habitualment, un únic programa va augmentar en gairebé un 10% aquesta xifra. L'èxit ha estat tan gran que hem ampliat el PIPE i esperem que en els propers quatre anys 1200 petites i mitjanes empreses, que mai no havien exportat abans, es converteixin en exportadors habituals. El programa va comptar amb 37,266 milions d'euros fins a l'any 1999 i estan previstos 43,719 euros per al període 2000-2006.
Una altra eina són els 31 Comitès Bilaterals de Cooperació Empresarial. Són fòrums oberts, creats per les Cambres a petició de les empreses, per establir una relació fluida i permanent amb empresaris d'altres països. Estan presidits per empresaris, neixen de l?acord amb una institució d?un altre país (Cambra de Comerç o associació empresarial) i són una porta segura i fiable a noves oportunitats de negoci. S'estableixen amb aquells països on les empreses espanyoles necessiten un suport especial per accedir-hi o consolidar-ne la presència.
Poden participar, de manera gratuïta, totes les empreses que busquin millorar les seves possibilitats de negoci fora de les nostres fronteres i posen en contacte empreses d'Espanya i altres països per millorar les relacions empresarials i, en conseqüència, els fluxos comercials d'inversió.
Perquè es facin una idea del paper de les Cambres, aquestes organitzen anualment missions comercials i assistències a fires a 124 països, visitant no només els mercats madurs, ja coneguts, sinó que fan un especial esforç a introduir els productes i serveis espanyols en mercats nous o difícils. Les Cambres de Canàries, per exemple, fa molts anys que treballen a l'Àfrica subsahariana.
– Més de 12.000 pimes s'han introduït a Internet i més de 500 ja tenen la seva pròpia pàgina web en virtut del Programa d'Iniciació al Comerç Electrònic, quin futur augura a aquesta innovadora manera de comercialitzar productes?
No totes les empreses necessiten tenir una botiga virtual a la Xarxa, però potser a gairebé totes els sigui molt útil posseir una pàgina web, saber navegar i utilitzar el correu electrònic. Aquesta ha estat, i és, la filosofia de la nostra feina: assessorar i informar les petites i mitjanes empreses sobre les noves tecnologies, mostrar quines són i quines utilitats ofereixen a les empreses.
Sobre el futur dels negocis a Internet, s'ha passat del tot al no res en només uns mesos i fer qualsevol predicció sobre l'ús futur d'Internet és, ara com ara, aventurada.
Una de les principals barreres per al creixement del comerç electrònic és el dubte sobre la seguretat en les transaccions. Per això, les Cambres han creat Camerfirma, la societat que gestiona el sistema de certificació digital que garanteix la identitat de qualsevol persona o empresa que comercii a través d'Internet, superant així el fre de la inseguretat. Amb tecnologia completament espanyola, es distingeix altres sistemes per tenir el reconeixement internacional que dóna la participació de més de 10.000 Cambres, repartides per tot el món. Amb aquests documents -materialitzats en una targeta xip, com les dels telèfons mòbils o les targetes moneder, les empreses poden comprar i vendre a la xarxa amb garanties d'autenticitat i confidencialitat de les transaccions comercials.
– Una altra de les seves prioritats al capdavant de les cambres de comerç és la promoció de noves vocacions empresarials. Quins instruments ofereixen als emprenedors?
La Fundació INCYDE és la gran aposta per fomentar la creació de noves empreses i que qualsevol emprenedor, encara que no tingui mitjans, dugui a terme el projecte. Amb una metodologia única a Espanya, té 100 assessors que estan en contacte directe i permanent amb el futur empresari. El suport i l'assessorament continua fins a dos anys després de la posada en marxa de les empreses, època en què el 60% tanca, en el que s'anomena «mortalitat infantil». L'objectiu és crear en quatre anys un total de 6.000 empreses noves, amb un pressupost de 108 milions d'euros.
D'altra banda, les Cambres han posat en marxa quinze Finestres Úniques Empresarials per facilitar la creació de noves empreses a: Valladolid, Palma de Mallorca, Las Palmas, Tenerife, Madrid, Getafe, Burgos, Múrcia, Oviedo, Zamora, Navarra, Sevilla, València, Segòvia i Toledo. Des de la posada en funcionament, aquest servei ha contribuït a la creació de més 6.151 empreses, 9.227 nous llocs de treball i han atès 29.099 emprenedors, apropant les diverses administracions en una única oficina, de manera que els desplaçaments de l'emprenedor se centren en un punt. Ben aviat, Barcelona i Hospitalet de Llobregat comptaran també amb aquest servei i, durant aquest any, s'estendrà a totes les comunitats autònomes.
– Quins altres serveis es gestionen a les Cambres i que són prioritaris per la seva projecció de futur?
Hi ha molts serveis. Les 85 Cambres disposen, per exemple, de 100 Centres de Formació Empresarial a tot Espanya, per on passen anualment més de 30.000 alumnes. Això les converteix en la segona institució educativa dEspanya, per nombre dalumnes i centres, després de la Universitat.
Gestionen anualment les pràctiques a empreses de més de 70.000 alumnes de Formació Professional per adequar al màxim la formació dels alumnes amb necessitats reals de les empreses.
Amb el nou programa SIAP, les Cambres formaran aturats a mida de la demanda laboral de les pimes.
Però la llista de serveis continua. A Comerç Exterior, les Cambres i la Secretaria d'Estat de Comerç coordinen la xarxa de Cambres a l'Exterior, un projecte per convertir les 37 Cambres espanyoles a l'exterior (CAMACOES) en instruments eficaços i complementaris a les 87 Oficines Comercials. I estem preparant una base de dades d'empreses exportadores, que no es fa a Espanya des de fa més de 15 anys. I molts altres serveis útils en gran mesura per a les empreses, que requeririen moltes més pàgines.